La lluna que veiem

Per què la veiem en diferents formes?

Una idea important és que la Lluna no té llum pròpia i només es veu quan està il·luminada pel Sol. Depenent de la nostra posició a la Terra la veurem en diferents formes. Es pot fer una simulació, o una dramatització amb tres personatges, el Sol, la Terra i la Lluna:

Martínez Losada, C.; García Barros, S. (2010). Qué vemos en el cielo y cómo podemos explicarlo. A: Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico. MEC. Clica sobre el dibuix per accedir-hi.

La Lluna nova és a la posició 1, i la plena a la 3. A la posició 1, la Lluna no es veu perquè el Sol il·lumina la cara que no es veu des de la Terra (Lluna nova). A la posició 3, en canvi, el Sol il·lumina completament la superfície que veiem des de la Terra (Lluna plena).

Cal recordar que l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra no coincideix en el mateix pla amb què aquesta orbita al voltant del Sol i, per tant, no hi ha un eclipsi cada mes.

Per què hi ha una part de la Lluna que no veiem mai?

La resposta té a veure amb el fet que el moviment de rotació de la Lluna al voltant del seu eix triga 28 dies i té la mateixa durada que la Lluna en fer una volta a la Terra. Per experimentar-ho, un alumne pot girar al voltant de la Lluna a la mateixa velocitat que la Lluna gira al voltant d’ella i comprovar que sempre veu la mateixa cara.

La Terra a l´Univers

La Terra a l´Univers
Idees per construir

Les idees bàsiques per treballar

"Bones" preguntes i activitats

Per progressar en l'aprenentatge

Resum d'idees clau

Sabers que volem recordar al final del procés.

Idees per construir

La Terra és part d’un sistema ampli, el Sistema Solar, que alhora forma part d’una de les moltes galàxies de l’Univers. A infantil i primària es treballa especialment el model Sol-Terra-Lluna, i es poden realitzar moltes observacions i simulacions, tot i que la interpretació d’alguns fenòmens astronòmics requereix d’un grau d’abstracció propi de secundària.

La dificultat de treballar aquest model rau en l’existència d’estereotips culturals, així com també en el fet que ja des de petits se’ls introdueix el model heliocèntric, el qual es troba ben lluny de l’experiència del propi alumnat, i que provoca grans confusions. Cal, en canvi, partir de l’observació dels fenòmens i ajudar a passar de la perspectiva geocèntrica a la perspectiva heliocèntrica de forma gradual.

Foto: Digna Couso.

És un tema que es treballa moltes vegades al llarg dels cursos i en diferents projectes, tot i que els continguts són molt similars (estructura del Sistema Solar, nombre i tipus d’astres, les estacions i el dia i la nit), i l’aprenentatge s’orienta més bé a nomenar i descriure que no pas a interpretar observacions. 

Tot plegat, condueix a l’aflorament de molts estereotips que no canvien al llarg dels cursos i, fins i tot, són contraris a les observacions. 

Per exemple, que el Sol sempre surt pel mateix lloc, que la Lluna sempre surt de nit, que no es poden veure mai el Sol i la Lluna junts, que l’hivern és fred i nevat i l’estiu és a tot arreu calorós, que l’ombra és més llarga al migdia que al matí, etc. Fins i tot, aquests estereotips poden donar lloc a consolidar idees alternatives, com ara que l’estiu i l’hivern depenen de la proximitat de la Terra al Sol, que és el Sol el que gira al voltant de la Terra, o que és impossible que un astre petit en pugui ‘tapar’ un de molt més gran (eclipsi de Sol).

Moltes de les idees alternatives es reforcen a partir de les il·lustracions dels llibres (fins i tot els de text), contes, cançons…

La dificultat de dominar el model Sol-Terra és gran i, de fet, va més enllà de la mancança d’observació i de l’existència de creences que tenen un origen cultural sobre els astres. L’aprenentatge de noves maneres de concebre l’Univers requereix:

Canvis d’escala i de perspectiva espacial

S’ha de passar del moviment aparent del Sol al voltant de la Terra (model geocèntric que va formular Ptolemeu i que va ser admès durant més de catorze segles), a l’heliocèntric (que va proposar Copèrnic al segle XVI). Aquest model és contrari a l’observació i requereix canviar el sistema de referència i imaginar un Sol i altres astres que veiem petits, com astres molt més grans que la Terra, i que el Sol és una estrella molt petita en comparació a d’altres.

Caldrà ajudar a reconèixer que la Terra es mou segons dos tipus de moviments: un al voltant del seu eix (l’evidència és el dia i la nit), i l’altre al voltant del Sol (evidències són les variacions en les hores de llum solar, les variacions en la trajectòria del Sol -per on surt i es pont, i l’alçada al migdia-).

Superar idees alternatives molt arrelades sobre la propagació de la llum o els factors que promouen l’escalfament dels cossos

No és evident per als aprenents que la llum es propaga en línia recta, que es difon per l’atmosfera i que transporta energia, o bé que al nostre hemisferi, a l’hivern el Sol està més a prop de la Terra que a l’estiu. Tampoc és evident que la Lluna i els planetes no generen llum i que si brillen, és perquè reflecteixen la llum que prové del Sol. En canvi,  el Sol i les estrelles sí que són fonts de llum que n’envien en totes direccions en línia recta.

Serà necessari ajudar als alumnes a identificar més factors que poden explicar l’augment de temperatura (i les estacions), com per exemple les hores d’incidència de la llum solar o la inclinació amb què arriben els raigs de llum a la Terra. I també  a comprovar la diferència entre la llum d’una font de llum primària i l’emesa per un objecte il·luminat (que necessita de la font de llum primària). 

Per saber-ne més:
El model Sol-Terra d'infantil a primària

Couso, D. (2018). El model Sol-Terra d’infantil a primària. Idees per una progressió d’aprenentatge més adient. Guix, 450, 17-20. Cliqueu sobre la Imatge per acceder-hi.

Investiguem els fenòmens astronòmics

Grau, V., Amat, A., Martí J. (2019). Investiguem elsfenòmens astronòmics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.. Clica sobre la Imatge per descarregar-te el llibre en format pdf.

Manual didàctic d'astronomia

Clica per descarregar el manual didàctic de Jordi, C., & Estalella, R. (2008). L’astronomia a les aules.

"Bones preguntes" i activitats

Observar variacions i regularitats en el moviment del Sol vist des de la Terra

Per on surt el sol cada dia?

O, a una mateixa hora el veiem sempre al mateix lloc? i dibuixar-ho setmanalment en funció de referents -cases, muntanya, mar...-

Podem observar el sol d'esquena?

(I reconèixer que observem el Sol indirectament a partir de les ombres). Els nens i nenes han d’aprendre a observar com són les ombres i quina relació hi ha entre el Sol (font de llum), les persones (l'objecte) i l’ombra. Font imatge: M. Marimon. Escola Baloo 2n primària. Cliqueu sobre la imatge per obtenir més informació.

Imatge: Cristina Carrasco. CEIP Ses Rotes Velles. Mallorca

Si sabem on és l'ombra, sabem on és el Sol?

I abstreure la idea de raig de llum i de la seva propagació en línia recta, així com mesurar la inclinació dels raigs solars amb un transportador

Quin camí fa el sol?

I observar si canvia en l’alçada i en cap a l’est o l’oest -o dreta/esquerra-, i si canvia igual al llarg de l’any, quan està més alt, quan fa el camí més llarg (dies més llargs), etc.

Com és la nostra ombra (o la d'altres objectes) a cada moment del dia, i on és el Sol?

I observar-ho utilitzant una cinta mètrica

També observar-ho utilitzant un gnòmon (longitud) i una brúixola (direcció). Cliqueu sobre la imatge per veure com es fa.

Com és que les estrelles no es veuen durant el dia?

Ja des de petits els nens i nenes es pregunten com és que les estrelles no es veuen durant el dia? I també es sorprenen quan descobreixen que alguns dies o a alguns llocs no les veuen ni per la nit. Serà el moment per comprovar que les estrelles hi són tant de dia com de nit, però que només es veuen de nit si no hi ha llum ambiental. Es poden penjar estrelles fluorescents al sostre de la classe, fins i tot en forma de constel·lació (el carro gran), i observar que quan la classe està il·luminada no es veuen però sí a les fosques. Si a la ciutat no es veuen, pot ser degut a la presència de núvols, però també a que hi ha molta llum ambiental dels fanals i les cases. És per això que es parla de contaminació lumínica.