Per què la veiem en diferents formes?
Una idea important és que la Lluna no té llum pròpia i només es veu quan està il·luminada pel Sol. Depenent de la nostra posició a la Terra la veurem en diferents formes. Es pot fer una simulació, o una dramatització amb tres personatges, el Sol, la Terra i la Lluna:
La Lluna nova és a la posició 1, i la plena a la 3. A la posició 1, la Lluna no es veu perquè el Sol il·lumina la cara que no es veu des de la Terra (Lluna nova). A la posició 3, en canvi, el Sol il·lumina completament la superfície que veiem des de la Terra (Lluna plena).
Cal recordar que l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra no coincideix en el mateix pla amb què aquesta orbita al voltant del Sol i, per tant, no hi ha un eclipsi cada mes.
Per què hi ha una part de la Lluna que no veiem mai?
La resposta té a veure amb el fet que el moviment de rotació de la Lluna al voltant del seu eix triga 28 dies i té la mateixa durada que la Lluna en fer una volta a la Terra. Per experimentar-ho, un alumne pot girar al voltant de la Lluna a la mateixa velocitat que la Lluna gira al voltant d’ella i comprovar que sempre veu la mateixa cara.
S’ha de passar del moviment aparent del Sol al voltant de la Terra (model geocèntric que va formular Ptolemeu i que va ser admès durant més de catorze segles), a l’heliocèntric (que va proposar Copèrnic al segle XVI). Aquest model és contrari a l’observació i requereix canviar el sistema de referència i imaginar un Sol i altres astres que veiem petits, com astres molt més grans que la Terra, i que el Sol és una estrella molt petita en comparació a d’altres.
Caldrà ajudar a reconèixer que la Terra es mou segons dos tipus de moviments: un al voltant del seu eix (l’evidència és el dia i la nit), i l’altre al voltant del Sol (evidències són les variacions en les hores de llum solar, les variacions en la trajectòria del Sol -per on surt i es pont, i l’alçada al migdia-).
No és evident per als aprenents que la llum es propaga en línia recta, que es difon per l’atmosfera i que transporta energia, o bé que al nostre hemisferi, a l’hivern el Sol està més a prop de la Terra que a l’estiu. Tampoc és evident que la Lluna i els planetes no generen llum i que si brillen, és perquè reflecteixen la llum que prové del Sol. En canvi, el Sol i les estrelles sí que són fonts de llum que n’envien en totes direccions en línia recta.
Serà necessari ajudar als alumnes a identificar més factors que poden explicar l’augment de temperatura (i les estacions), com per exemple les hores d’incidència de la llum solar o la inclinació amb què arriben els raigs de llum a la Terra. I també a comprovar la diferència entre la llum d’una font de llum primària i l’emesa per un objecte il·luminat (que necessita de la font de llum primària). 
