Els fòssils

Idees per treballar

Les idees bàsiques per treballar

Idees per revisar

Les idees habituals de l'alumnat per revisar

"Bones" preguntes

Possibles bones preguntes que ajudin a la construcció d'aquestes idees

Idees per treballar

En algunes roques sedimentàries hi trobem fòssils, que són restes d’éssers vius o evidències de la seva activitat

També es poden trobar determinades substàncies químiques disseminades en el sediment, que reben el nom de fòssils químics– com és el petroli- que poden revelar l’existència dels organismes que les van produir.

Podem relacionar-los amb experiències pròpies:

Els fòssils són una evidència del passat i ens ajuden a entendre’l.

A més ens donen la possibilitat de pensar en el futur: quines restes quedaran de nosaltres? I de les nostres ciutats? I dels animals de la nostra època? Tot això ens ho mirem a escala humana, i el repte es concebre el temps geològic, que és a una escala molt més gran.

Per tant, els fòssils els podem veure com a indicadors de la història de la Terra, ja que permeten mostrar com en altres èpoques, a la Terra hi vivien altres éssers vius. Alguns d’ells, molt abundants i ben adaptats, es varen extingir (per exemple, els dinosaures). 

Conèixer les causes de les extincions, les interaccions entre la biosfera, l’atmosfera, la hidrosfera, la litosfera pot ajudar a entendre el passat i a jutjar aspectes que poden afectar a la humanitat en l’immediat futur.

Per tal que aquestes restes es conservin fins als nostres dies han de passar per un procés de fossilització, que comença amb la mort de l’organisme  i amb un enterrament ràpid, de tal manera que quedi protegit  de l’activitat bacteriana, agents atmosfèrics… 

Posteriorment les restes es mineralitzen canviant la seva estructura i composició. Normalment es conserven les parts dures de l’organisme (ossos, dents, closques…) ja que són més resistents al deteriorament, però hi ha casos excepcionals en què s’han preservat les parts toves (organismes conservats en ambre, quitrà, ambients glacials…).

S’ha de tenir en compte que el procés de fossilització és sincrònic al procés de sedimentació, per aquest motiu la majoria de fòssils es troben en roques sedimentàries i per tant, proporcionen informació per poder reconstruir el seu procés de formació i la seva edat. 

També ajuden a interpretar les condicions ambientals de la zona on vivien els organismes i els climes del passat (els grans de pol·len són molt útils en aquest cas). A més, són útils en la prospecció de petroli, carbó…

Idees per revisar

Es pot demanar que portin l’objecte més vell que tinguin i preguntar-los:

Quants anys creus que té aquest objecte? Què t’ho fa pensar?

(Ho solen relacionar amb l’aparença i una moneda pot ser vella si és bruta, mentre que una roca pot ser jove perquè es veu polida).

Una altra idea a revisar és la diferència entre mort (ha mort la seva mascota o un familiar) i extinció (ja no hi ha cap exemple d’aquest tipus d’organisme a la Terra).

També serà bo discutir si els “homes de les cavernes” van conviure amb els dinosaures i van ser ells els que els van extingir, ja que la idea del temps geològic és molt difícil de percebre per part de l’alumnat jove.

Exemples de preguntes sobre els fòssils
En relació a la seva diversitat i característiques:
En relació als canvis, el procés de formació:
Font: Centre de Geologia de Menorca
En relació al control-regulació dels canvis:

El temps geològic

Idees per treballar

Les idees bàsiques per treballar

Idees per revisar

Les idees habituals de l'alumnat per revisar

"Bones" preguntes

Possibles bones preguntes que ajudin a la construcció d'aquestes idees

Idees per treballar

En l’estudi de la Geologia és important l’apreciació de la magnitud del temps geològic perquè molts processos són tan graduals que necessiten que passi molt de temps abans que es produeixen canvis significatius.

Fins que es va descobrir la radioactivitat, no es va poder posar la data de molts dels esdeveniments geològics de la Terra. Tot i així, abans d’aquest moment, ja s’anava coneixent la seva seqüència sense saber-ne la data en anys, relacionant l’antiguitat de diferents estrats i  els fòssils que s’hi troben.

Es pot fer l’analogia amb una família, de la que podem conèixer el seu arbre genealògic però no saber l'edat de cada membre.

Els dos tipus de dates que utilitzen els geòlegs, són la data relativa (escala cronostratigràfica) i la numèrica, que utilitza com a unitat el milió d’anys (escala cronomètrica). Com es pot reconèixer en els dibuixos següents, els alumnes, quan representen etapes de la seva vida, uns també utilitzen esquemes que representen esdeveniments relatius seqüenciats i d’altres, a més, els situen numèricament en funció dels anys.

Font: Escola Les Palmeres (Sta. Coloma de Gramenet)
Idees per revisar

Per als alumnes, el temps és la causa dels canvis, una concepció que cal canviar a partir de pensar en què passa al llarg del temps, en els processos que originen els canvis. Per exemple, a l’observar petits forats en una roca calcària, els alumnes identifiquen un possible agent causal del canvi (l’aigua de la pluja) i l’empremta que deixa a la roca, però tenen dificultats per considerar el temps necessari perquè l’aigua arribi a produir aquesta empremta.

"Bones preguntes" i activitats
En relació al temps geològic:
En relació als canvis:

Una activitat prototípica per promoure la representació del temps geològic és fer una línia del temps.

Font: Magda Guiu. Escola Marcel.lí Domingo (Tivissa)

La història de la Terra

Pedrinaci i Álvarez (1997) es preguntaven:  podem afirmar que un alumne que coneix l’edat de la Terra, els noms i la durada dels períodes geològics, així com algun dels processos que van passar, té construït el concepte de temps geològic? Moltes vegades es donen a conèixer totes aquestes informacions, però aquest concepte requereix interrelacionar les nocions de canvi geològic, conjunts de roques i les seves característiques, causes dels canvis i durada, i cronologia.

Podeu consultar:

Pedrinaci, E., Álvarez, R. (1997). Obstacles en la construcció del concepte de temps geològic: algunes orientacions per al seu tractament. Temps d’Educació, 18, 43-64.