Xarxa sistèmica per analitzar com els alumnes matematitzen l’espai

Font: Jaume Jorba i Rafael Rodríguez, IESM Juan de la Cierva,1r ESO

Els alumnes han representat la unió entre diferents poblacions.

Exemples de dibuixos d’alumnes de 1r d’ESO:

Per analitzar com matematitzen l’espai es pot utilitzar aquesta xarxa sistèmica:

No identifica línies rectes i és icònic

Identifica línies rectes, el punt interior, el camí més curt entre dos punts, però no entre punt i recta (haurien de ser perpendiculars). La representació no és icònica i utilitza relacions geomètriques.

Xarxes sistèmiques

Xarxes sistèmiques

Una xarxa sistèmica és un instrument ideat per Joan Bliss, que recull els diferents significats que hi ha darrera d’una expressió o dibuix. Quan els alumnes les utilitzen per analitzar les seves produccions, aquesta possibilita que pensin en què volien dir o fer o en la idea de fons, i que no es quedin només en les paraules, en aspectes parcials d’un dibuix o en el formalisme de l’algorisme aplicat. Per exemple, dos estudiants poden utilitzar la paraula ”partícula” en les seves explicacions sobre un fenomen com el de la dissolució del sucre en l’aigua, però mentre que per a un d’ells significa un tros de sucre visible, per a l’altre es tracta d’una partícula de nivell molecular. De la mateixa manera poden utilitzar paraules diverses –“cosa”, “material”, “substància”, “element”, …-, per expressar la mateixa idea.

Bliss, J., Monk, J., &   Ogborn, J., (1983). Qualitative Data Analysis for educational research. A guide to uses of systemic networks. London: Croom Helm

El professorat

Una xarxa sistèmica la construeix el docent a partir de recollir les frases, procediments aplicats o dibuixos dels alumnes. La seva elaboració inicial és costosa, però és vàlida per a moltes generacions d’alumnes, ja que no varien els tipus de dificultats que possibilita detectar. Al professorat l’ajuda a identificar on estan els obstacles de l’alumnat, els compartits per la majoria d’aprenents i els particulars. Per tant, permet personalitzar, si cal, la retroalimentació, i ajudar a superar-los un a un. És un instrument especialment útil per analitzar els punts de partida o les dificultats que sorgeixen al llarg del procés d’aprenentatge.

L’alumnat

Els alumnes la poden aplicar per analitzar les seves produccions o les dels com-panys. A partir d’elles poden reconèixer les diferents lògiques amb les quals es pot realitzar una tasca, identificar la que han aplicat i comparar-la amb la que seria una bona resposta. Té un gran avantatge des d’una visió d’avaluació formadora, ja que només es recullen les diferents idees i no hi ha cap referència a si són correctes o incorrectes. La qualitat es pot deduir, però no és l’objectiu de l’instrument, sinó el d’evidenciar el pensament implícit en un text o dibuix (i fins i tot, en un gest).

Exemples

Exemple de xarxa sistèmica per analitzar com els alumnes matematitzen l’espai

Exemple de xarxa sistèmica per analitzar idees sobre “com és que veiem els objectes?”

Exemple de xarxa sistèmica per analitzar les idees sobre la interpretació dels canvis d’estat en base a la teoria corpuscular de a matèria

Exemple de xarxa sistèmica per analitzar com els alumnes llegeixen un gràfic funcional

Xarxa sistèmica per analitzar les idees de l’alumnat sobre les causes i solucions de problemes ambientals

Exemple de xarxa sistèmica per analitzar les idees de l’alumnat sobre els adjectius


Graelles de criteris d’avaluació i rúbriques

Graelles de criteris d’avaluació i rúbriques

Per explicitar i compartir els criteris d’avaluació podem utilitzar diferents instruments que ho facilitin. Recordem que és convenient diferenciar entre: 

Criteris d'avaluació de realització

Es relacionen amb la resposta a la pregunta “què haig de fer (o en què haig de pensar) per fer un determinat tipus de tasca?”. (Sovint coincideixen amb les accions incloses en una Base d’Orientació).

Criteris d'avaluació de qualitat

Es relacionen amb la resposta a la pregunta “com puc saber si ho faig bé?”

La majoria d’instruments només concreten els criteris de realització i, en canvi, els de qualitat sovint es redueixen als clàssics “molt bé, força, regular, poc…” o “1, 2, 3, 4”, sense explicitar què s’entén per molt bé o per poc, ni tampoc fent referència als obstacles que possiblement caldrà superar si la tasca no es fa prou bé.

És important tenir present que la funció prioritària d’aquests instruments no és la de qualificar numèricament resultats d’aprenentatge, sinó la de promoure la regulació del mateix procés d’aprenentatge, ja que possibilita reconèixer què no es fa prou bé, en què es pot millorar i com superar els obstacles identificats.   

Compartir els criteris d’avaluació es pot fer des de l’inici del procés d’aprenentatge, tot i que no és recomanable perquè, normalment, l’alumnat no se’ls pot representar. Per tant, és desitjable anar-los concretant mentre es van construint els coneixements necessaris. Una vegada definits juntament amb l’alumnat, es poden utilitzar en l’avaluació de tasques similars i, en relació a cadascuna d’elles, es poden concretar indicadors específics. 

Exemples d'instruments
amb aquesta finalitat:

Xarxes sistèmiques

permeten recollir diferents significats

Taules o llistats

DE CRITERIS D'AVALUACIÓ

Rúbriques

permeten objectivar els criteris d'avaluació

Contractes d'avaluació

permeten reflexionar per escrit a les dues parts