Un altre instrument útil per promoure l’anàlisi de dades (i presa de decisions) per part de l’alumnat són els contractes d’avaluació. La seva finalitat és que l’alumne reconegui què creu que ja fa bé i què ha de millorar a partir d’uns criteris pactats, i que expliciti a què es compromet per millorar. Aquesta reflexió es posa per escrit, com un contracte que signen les dues parts, l’alumne (o un equip) i el docent.
Com?
Com?A l’aula, com en tot grup, s’estableixen ràpidament unes expectatives sobre els objectius, les regles d’actuació i els criteris per valorar si s’està actuant bé o no. Normalment, la majoria d’aquests objectius i regles són implícits, ningú els verbalitza, però tots els membres se’n representen alguns. Si el professorat no explicita i impulsa altres objectius, regles, valors i criteris, de forma automàtica s’estableixen aquells que ningú nomena però que hi són. Per exemple, l’objectiu més comú és aprovar (obtenir una recompensa afectiva) aplicant un esforç mínim (gastar el mínim d’energia). Per això, “espontàniament” s’institucionalitzen formes de treball basades en la còpia, en repetir el que diu el llibre o el professorat, en repartir-se el treball entre els membres del grup, en reconèixer què ”compta per a la nota”, a delegar responsabilitats… Els estudiants són extraordinàriament hàbils per desenvolupar mecanismes de “supervivència”.
Els contractes d’avaluació busquen canviar aquestes regles, a partir de la negociació i d’arribar a pactes explícits. En el context d’una avaluació vista com a aprenentatge, aquests pactes es referiran als criteris d’avaluació que possibiliten detectar què cal millorar de les produccions i com, a quins són els compromisos per aconseguir-ho i a com es controlarà que s’apliquin bé. No busquen promoure la homogeneïtzació i, en canvi, sí el desenvolupament de l’autonomia personal. Es fonamenta en valors com l’equitat -no hi ha res més injust que tractar com iguals als desiguals-, en la solidaritat -els pactes han d’animar a l’ajuda mútua- i en la tolerància -la diversitat és una font de riquesa-.
El professorat
Cal tenir molt clar que el més habitual és que el contracte signat no es compleixi. Els estudiants poden plantejar propostes molt coherents però després, per raons molt diverses, no aplicar-les. La funció del “contracte” és precisament possibilitar la revisió del que es compleix i del que no, i reconèixer les possibles causes de l’incompliment. Una de les tasques del professorat és recordar l’aplicació dels acords consensuats o, si cal, plan-tejar la seva revisió, acompanyant a l’alumnat (individualment o en grup).
Per saber-ne més:
Exemples
Com llegir i construir gràfics funcionals? (ESO)
Contracte d’avaluació promogut abans de realitzar una prova per comprovar resultats d’un procés d’aprenentatge (2n ESO).
Aprenentatge en equip al laboratori
Contracte per consensuar les responsabilitats de cada membre d’un equip (treball al laboratori). Cicle superior de primària.
Contracte sobre les regles de joc de l'aula
Contracte fet a 2n d'ESO (IES Zafra) per tal de consensuar les "regles de joc" de treball a l'aula. Elaborat amb estructures cooperatives.
