Experiències de la competència comunicativa.
Expressió oral
Congressos
La celebració d’un congrés també pot ser una font de recollida de dades per a l’avaluació dels aprenentatges. Els alumnes han indagat al voltant d’alguna temàtica i els resultats els presenten en format pòster i/o oralment en el congrés.
Com?
Els pòsters poden permetre aplicar estratègies de coavaluació. De la mateixa manera que es fa en el marc d’un congrés de qualsevol camp del coneixement, els alumnes poden fer de revisors dels treballs que presenten altres companys o equips. Cada proposta de pòster el revisen dos companys per separat i donen suggeriments per millorar-los (que no sempre coincideixen). Els avaluats decideixen si incorporen o no les propostes. Foto: Escola M Lluïsa Serra (Maó). Llucia Mascaró i Esperança Anglada.
Una vegada al congrés, de nou els companys i persones expertes convidades (d’altres centres, universitats, familiars…) poden valorar els pòsters finals presentats i ajudar a la regulació fent preguntes als responsables del disseny de cadascun d’ells. Foto: Escola M Lluïsa Serra (Maó). Llucia Mascaró i Esperança Anglada.
Finalment, els alumnes poden elaborar un resum d’allò que han après al congrés i argumentar què han après dels treballs dels altres. Aquesta és una font de dades per al docent, que li possibilita valorar els aprenentatges finals.
Exemple: Organitzem un Congrés
Avaluació de pósters
Font: Victor López, 2n ESO. IES Pau Vila (Sabadell)
En aquesta conversa a través del twitter s’explica el procés d’avaluació dels pòsters elaborats pels alumnes per comunicar els experiments realitzats. És l’inici de curs i es seleccionen només tres criteris.
L’avaluació no es redueix a qualificar sinó que han de proposar millores i/o identificar els punts forts. S’utilitza el mòbil com a eina.
Conferències o exposicions orals
Una conferència o una exposició oral és una font de dades que permet avaluar tant la qualitat de les idees apreses (contingut) com la capacitat comunicativa de l’alumne. Una bona exposició oral possibilita combinar l’avaluació d’aquestes dues aproximacions i pot ser feta individualment o en equip.
Es poden utilitzar diferents criteris per avaluar, depenent del marc de referència a partir del qual treballem i l’edat de l’alumnat. Alguns exemples es poden consultar a l’enllaç d’aquest títol i a partir d’ells es poden dissenyar adaptacions.
Cliqueu aquí per veure exemples d’eines per a secundària elaborades per Jordi Domènech. Des d’un model (scaffold o bastida) fins un guió (storyboard) i una rúbrica.
Conferències o exposicions orals, converses o posades en comú, ‘congressos’…
En l’expressió de les idees, processos o sentiments, l’oralitat és el punt de partida. Els infants i els joves primer han de poder comunicar el seu pensament oralment i després passar a la comunicació escrita. Per tant, és molt important disposar d’instruments per a la recollida de dades provinents de fonts orals i, d’aquesta manera, poder regular les maneres de parlar.
Fins fa poc era difícil recollir aquestes dades per tal d’analitzar-les i poder reconèixer què es comunica bé, què caldria revisar, com i per què. Tanmateix, actualment és molt fàcil gravar -amb un mòbil- aquests tipus d’activitats i retornar a elles per valorar-les i prendre decisions.
Procés d’elaboració d’una Rúbrica
Procés d’elaboració d’una rúbrica per avaluar una exposició oral:
Passos previs
Per elaborar una B.O. per part de l'alumnat
Base d'orientació
Derivada del pas anterior.
De la B.O. a la rúbrica
Concreció dels dos nivells extrems (satisfactori i excel·lent).
Rúbrica
Concreció dels dos nivells extrems (satisfactori i excel·lent).
Eines per a prendre decisions (avaluació expressió oral)
A partir de l’anàlisi de les dades cal prendre decisions que possibilitin avançar. És en aquesta direcció que cal orientar la retroalimentació (el feedback). És sens dubte el més difícil de tot procés d’avaluació, ja que podem tenir moltes dades i haver fet moltes anàlisis i valoracions, però, si tot plegat no promou que es prenguin decisions útils per avançar, és molta feina però poc significativa.
La presa de decisions l’ha de fer cada aprenent, tot i que molt sovint es necessita l’ajuda d’altres. Tots creiem que fem les coses el millor possible i cal que algú ens doni idees per avançar. És una regla útil que, abans de demanar ajuda al docent, s’hagi de consultar altres companys, perquè entre iguals s’aprèn molt i, a més, promou l’autonomia. Si molts alumnes pregunten directament al mestre és perquè els allibera de pensar per ells mateixos. Per parelles, poden comparar planificacions o visualitzar les exposicions realitzades i, aplicant els criteris d’avaluació consensuats, plantejar propostes concretes de millora. Poden ser útils guions del tipus exemplificat a la figura 7, i de nou recordem que s’ha d’anar pas a pas, i avaluar-regular només aquells aspectes a tenir en compte en fer una exposició oral que s’hagin treballat.
Quan es valora que s’ha fet un bon procés d’aprenentatge, també es poden prendre decisions per qualificar els nivells d’assoliment de la competència, aplicant els mateixos criteris consensuats. Es pot fer comparant amb les produccions inicials i decidir quant s’ha après, tot triangulant valoracions (del propi alumne, de docents, de companys, i, fins i tot, de familiars o algun altra tipus de públic). Comporta acceptar que no tothom serà excel·lent en aquesta competència (i en d’altres), però sí que tots i totes han d’assolir el que hem acordat com el nivell mínim.
Mapa mental per avaluar una exposició oral
Mapa mental “Les cinc claus per seduir al públic”, elaborat per unes alumnes. No sempre la primera producció és idònia i sovint serà necessari revisar-la. Font: Judith Rodríguez, CNL de l’àrea de Reus Miquel Ventura.
Eines per analitzar els criteris d’avaluació d’una exposició oral
Per analitzar les dades i poder argumentar les raons que ens possibiliten entendre per què hem de millorar en algun aspecte i on és l’arrel de la dificultat que detectem, ens cal explicitar i compartir criteris d’avaluació. Per arribar a compartir-los primer caldrà promoure l’aprenentatge de les accions a aplicar per fer una bona exposició oral. Algunes eines que ens poden servir són:
Base d'Orientació
Ens seria útil elaborar una Base d’Orientació (o més d’una, perquè els aspectes a tenir en compte en són molts)
Mapa de pensament
Un mapa de pensament o mental, o taules-resum sobre què cal fer i preguntes que ens podem formular.
Rúbrica
Per concretar els nivells d’assoliment, podem utilitzar una rúbrica, que cal redactar de manera que l’alumne pugui reconèixer els passos que ha de donar per anar avançant.
Es tracta de poder respondre les preguntes: En què he de pensar al preparar una exposició oral? (i, si anem pas a pas, al preparar les idees a exposar, o la introducció, o els aspectes no verbals, o…?), i què he de fer per dur-la a terme? La resposta a aquestes preguntes possibilita deduir els criteris d’avaluació anomenats de realització i reconèixer, quan avaluem la qualitat d’una exposició oral, quins no hem tingut prou en compte.
Aquestes planificacions les ha d’elaborar cada alumne (...) No serveix donar-les ja elaborades, com si fos una recepta, perquè la planificació feta per un aprenent no necessàriament serveix per a un altre.
Aquestes planificacions les ha d’elaborar cada alumne i, per tant, s’hauran d’avaluar-regular per tal que siguin idònies. És el que ha de quedar recollit a la ‘memòria externa’, és a dir, a un lloc on cada alumne anirà a consultar quan necessiti pensar com dur a terme una exposició oral. No serveix donar-les ja elaborades, com si fos una recepta, perquè la planificació feta per un aprenent no necessàriament serveix per a un altre. Els punts de partida són diversos, de la mateixa manera que les necessitats de concreció, i si aquesta planificació es dona ja construïda, només és útil per a uns alumnes (normalment per als qui tenen un estil i unes aptituds similars a les dels docents o companys que les han elaborat). Això no vol dir que el professorat no parteixi d’unes propostes pròpies (sovint consensuades amb la resta de l’equip docent), però serà important aconseguir que cada aprenent se n’apropiï, tot reconeixent que li és útil. Una bona estratègia és la de promoure la comparació de produccions inicials de B.O., mapes o resums, i el docent va introduint idees no contemplades, o bé dona la pròpia perquè cada alumne completi la seva, tenint clar que no val copiar-la tal qual.
Recollir dades amb gravacions
Les dades més vàlides per avaluar una exposició oral són les que provenen de la seva gravació. Són dades a les quals es pot retornar sempre que ho necessitem i possibiliten la seva anàlisi. Si els estudiants fan una exposició oral i se n’avalua la qualitat només a partir de les percepcions de les persones que l’escolten, no podran reconèixer si estan d’acord o no amb les valoracions emeses i amb les retroalimentacions que reben, ni argumentar els seus punts de vista fonamentant- lo en què ha passat.
Actualment no hi ha massa problema a fer gravacions, ja que el mòbil és una eina fàcil d’utilitzar pels mateixos estudiants. Recordem que no cal gravar tota l’exposició, ja que es pot limitar als aspectes que s’estan aprenent. Les més útils són les curtes. L’ús d’aquest instrument (i d’altres) requereix complir amb les normes de seguretat i privacitat, i també planificar com cada aprenent l’emmagatzemarà de manera que la pugui recuperar sempre que la necessiti.
Per poder utilitzar aquestes dades serà important preparar l’alumnat per ser capaç de gestionar les emocions negatives que sovint es generen quan un es veu en un vídeo (només cal pensar en el que ens costa als docents ‘veure’ns’ fent alguna exposició o interaccionant amb l’alumnat). Comporta canviar l’estatus de l’error que sovint s’estableix a les aules i acceptar que les dificultats són el punt de partida per aprendre i que ens cal identificar-les per poder superar-les. Aquestes emocions les podem expressar per mitjà d’un dibuix, d’un gest, o oralment, i se’n pot parlar, tot reconeixent per què veure’s en un vídeo és una estratègia molt vàlida per aprendre.
Estratègies i eines útils per avaluar l’expressió oral
Recordem que avaluar és un procés que comporta:
a) Recollir dades.
b) Analitzar-les.
c) Prendre decisions.
En el cas de l’avaluació de la capacitat per exposar oralment alguna temàtica, necessitarem eines i estratègies que siguin útils per desenvolupar-la relacionades amb cada part del procés i, en algun moment, també per valorar-ne el grau d’assoliment.
La finalitat de disposar de dades és que, a partir d’elles, es pot reconèixer què ja es fa prou bé i en què cal millorar, i també són necessàries per comparar produccions inicials amb d’altres posteriors i comprovar quant s’ha avançat.
La planificació
Convé començar per avaluar la planificació: que es fa, com es prepara, i també caldrà recollir-ne dades.
Recollir dades amb gravacions
Les dades més vàlides per avaluar una exposició oral són les que provenen de la seva gravació
Explicitar i compartir criteris d'avaluació
En què he de pensar per fer una bona exposició oral?. Base d’Orientació, mapa de pensament o rúbrica.
Què em proposo per millorar?
A partir de l’anàlisi de les dades cal prendre decisions que possibilitin avançar.