Exposicions orals

Aquestes planificacions les ha d’elaborar cada alumne i, per tant, s’hauran d’avaluar-regular per tal que siguin idònies. És el que ha de quedar recollit a la ‘memòria externa’, és a dir, a un lloc on cada alumne anirà a consultar quan necessiti pensar com dur a terme una exposició oral. No serveix donar-les ja elaborades, com si fos una recepta, perquè la planificació feta per un aprenent no necessàriament serveix per a un altre. Els punts de partida són diversos, de la mateixa manera que les necessitats de concreció, i si aquesta planificació es dona ja construïda, només és útil per a uns alumnes (normalment per als qui tenen un estil i unes aptituds similars a les dels docents o companys que les han elaborat). Això no vol dir que el professorat no parteixi d’unes propostes pròpies (sovint consensuades amb la resta de l’equip docent), però serà important aconseguir que cada aprenent se n’apropiï, tot reconeixent que li és útil. Una bona estratègia és la de promoure la comparació de produccions inicials de B.O., mapes o resums, i el docent va introduint idees no contemplades, o bé dona la pròpia perquè cada alumne completi la seva, tenint clar que no val copiar-la tal qual.