Experiències sobre avaluació

Experiències sobre avaluació

Dins aquest apartat hi trobareu el recull de les experiències sobre avaluació (la majoria en vídeo) del blog. Estan classificades en funció de l’objectiu que persegueixen així com l´etapa educativa. Així i tot, l’etapa no és determinant, atès que moltes d’elles són aplicables a diferents nivells. 

Exemple d’avaluació d’un projecte sobre nutrició de les plantes

Exemple d’avaluació d’un text instructiu a partir d’una rúbrica

Exemple 3r ESO: Quants anys fa que van aparèixer els mamífers?

Exemple 2n primària d´avaluació d’un projecte sobre les joguines.

Tres exemples: Coavaluació, heteroavaluació i autoavaluació. 

Exemple d´avaluació d´un projecte sobre les plantes. 

Exemples de diferents instruments d’avaluació (qüestionaris, organitzadors gràfics, rúbriques….)

Exemples de representació d’objectius

Abans d’iniciar un projecte

Escola Bellaterra. 3r de primària. Representació d’objectius abans d’iniciar un projecte i del procés per a la seva regulació

A partir d’una conversa inicial al començament d’un projecte sobre l’hort, durant la qual es parla del que ens pot interessar o necessitem aprendre sobre les plantes, cada alumne escriu les tres coses més importants que creu que aprendrà.

Vegem seguidament les expectatives que expliciten dos alumnes de la mateixa classe:

Les expectatives de cada alumne són molt variades. Unes se centren en idees més conceptuals, d’altres procedimentals i d’altres, fins i tot, actitudinals.

Posteriorment, es comparen les diferents representacions i en gran grup s’acorda què voldríem aprendre a partir del projecte. Finalment, s’avalua si els objectius han evolucionat i si s’han assolit.


Després de realitzar una activitat

Escola Baloo, P5, Conxita Romeu, Barcelona. Exemple de representació d’objectius després de realitzar una activitat i del procés per a la seva regulació

Foto: Escola Ses Rotes Velles (Mallorca. Cristina Carrasco.

Després de fer una activitat experimental per aprendre a reconèixer de què depèn que una ombra sigui gran/petita o nítida/difuminada (realitzada a una aula on habitualment els nens i nenes aprenen psicomotricitat), la mestra els demana que diguin què creuen que han après avui.

  • Uns alumnes (més o menys la meitat de la classe) reconeixen l’objectiu i parlen d’aprendre a fer que surtin ombres grans i petites i que es vegin bé. 
  • La resta diuen “psicomotricitat” o  a moure’s.

A partir d’aquestes representacions, la mestra els demana que s’ho repensin: quines raons tenim per dir cadascuna d’aquestes afirmacions? Els nens i nenes que havien expressat la segona idea ràpidament canvien de parer. 

Què entenem per avaluació formadora?

Què entenem per avaluació formadora?

S’anomena així l’avaluació que promou que sigui l’alumne qui recull les dades, les analitza i n’emet judicis, i pren decisions per millorar i superar obstacles. Només la persona que comet l’error o té una dificultat, pot corregir-los. Els altres (professorat, companys, familiars) poden ajudar en el procés, però no són ells els qui ‘corregeixen’.

Estratègies per promoure l'autoregulació
icona coavaluació
Heteroavaluació
icona autoavaluació

La coavaluació entre iguals estimula l’ajuda mútua.  Quan un aprenent avalua a un company, de fet, reflexiona també sobre la seva pròpia producció. Requereix aprofundir en els valors associats a la cooperació, així com en l’empatia per saber-se posar en el lloc de l’altre i trobar les maneres de comunicar-li les propostes.

L’heteroavaluació que duu a terme una persona adulta, amb l’objectiu d’ajudar l’aprenent a entendre la causa dels seus errors per tal que els pugui regular, és a dir, corregir.

L’autoavaluació que duu a terme cada alumne, que de fet és l’objectiu final de la coavaluació o de l’heteroavaluació.

Condicions perquè una persona es pugui autoregular

Representar-se adequadament els objectius de la tasca d’aprenentatge.

Anticipar i planificar què pensar i/o què fer per realitzar un tipus de tasca

Representar-se adequadament els criteris d’avaluació.

Si no se sap què es vol aprendre, és impossible poder autoavaluar-se. Per tant, en algun moment del procés d’aprenentatge caldrà plantejar activitats per compartir els objectius i per avaluar-regular la percepció que en tenen els aprenents.

A partir de les activitats realitzades, els aprenents han d’organitzar i resumir les accions necessàries per dur a terme un determinat tipus de tasca i les idees que s’han d’activar.

Per aconseguir-ho, cal construir-los conjuntament amb l’alumnat a partir de la planificació de la tasca que s’hagi fet, explicitar-los i també regular-ne la percepció en el cas de formulacions poc idònies.

Clica per descarregar-te gratis en format pdf el contingut d’aquest bloc: QUÈ ENTENEM PER AVALUACIÓ FORMADORA? (9 pàgs.)

La finalitat reguladora de l’avaluació

La finalitat reguladora de l’avaluació

Aprendre comporta identificar les dificultats i els errors, comprendre quines són les seves possibles causes i prendre alguna decisió sobre com superar-les. Per tant, s’aprèn a partir dels errors, de les dificultats o dels obstacles, tot avaluant-los. És el que en diem avaluació formativa quan les decisions les prenem els docents), o formadora (si es promou que les decisions les prengui l’alumnat).

Un exemple d’activitat que permet comprendre les causes dels ‘errors’ de l’alumnat: A partir de la pregunta “Què creus que passa dins d’un arbre quan es nodreix? “, els alumnes expressen en els seus murals i oralment idees alternatives, molt sovint fent analogies amb el que saben sobre el funcionament de cos humà.

Escola Coves d’En Cimany. Teresa Pigrau. 5è de primària. 

L’error és quelcom normal en tot procés d’aprenentatge. Si un alumne realitza bé una tasca la primera vegada que la fa, sol ser que o bé ja la sabia fer o bé l’ha copiat. En ambdós casos, però, no hi haurà cap aprenentatge. Per tant, l’avaluació amb finalitat reguladora requereix la creació d’un clima d’aula en què l’error es pugui manifestar sense que sigui penalitzat, i on tothom es pugui expressar, s’escoltin les propostes, es valorin i s’integrin quan es considerin vàlides.

Per saber-ne més
Screenshot
Avaluar i aprendre, un únic procés

Sanmartí, Neus (2019). Octaedro Editorial i El diari de l'educació.

El error, un medio para enseñar

Astolfi J.P. (1999). Colección: Investigación y enseñanza, 15. Sevilla: Ed. Díada

Saltando obstáculos, construyendo puentes

Alarcón Gómez, P. (2024). Próleg de Neus Sanmartí. Editorial Octaedro Educación.

Per què avaluar? Amb quina finalitat?

Per què avaluar? Amb quina finalitat?
La finalitat reguladora

Clica sobre l'icona per ampliar

La finalitat qualificadora

Clica sobre l'icona per ampliar

"Hem de passar d’una avaluació de l’aprenentatge a una avaluació entesa com aprenentatge.”
(Orientacions en el currículum finlandès)
2015
"Ensenyar, aprendre i avaluar són, de fet, processos coincidents.”
Neus Sanmartí (2020) Avaluar és aprendre

Per saber-ne més

Sanmartí, N. (2019). Avaluar i aprendre: un únic procés.Clicant sobre l’enllaç podeu obtenir una mostra gratuita del llibre. 

 

Sanmartí, N. (2020). Avaluar és aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya. Actualitzat el 2020 per la Xarxa CB.