Dins aquest apartat hi trobareu el recull de les experiències sobre avaluació (la majoria en vídeo) del blog. Estan classificades en funció de l’objectiu que persegueixen així com l´etapa educativa. Així i tot, l’etapa no és determinant, atès que moltes d’elles són aplicables a diferents nivells.
Escola Bellaterra. 3r de primària. Representació d’objectius abans d’iniciar un projecte i del procés per a la seva regulació
A partir d’una conversa inicial al començament d’un projecte sobre l’hort, durant la qual es parla del que ens pot interessar o necessitem aprendre sobre les plantes, cada alumne escriu les tres coses més importants que creu que aprendrà.
Vegem seguidament les expectatives que expliciten dos alumnes de la mateixa classe:
Les expectatives de cada alumne són molt variades. Unes se centren en idees més conceptuals, d’altres procedimentals i d’altres, fins i tot, actitudinals.
Posteriorment, es comparen les diferents representacions i en gran grup s’acorda què voldríem aprendre a partir del projecte. Finalment, s’avalua si els objectius han evolucionat i si s’han assolit.
Després de realitzar una activitat
Escola Baloo, P5, Conxita Romeu, Barcelona. Exemple de representació d’objectius després de realitzar una activitat i del procés per a la seva regulació
Foto: Escola Ses Rotes Velles (Mallorca. Cristina Carrasco.
Després de fer una activitat experimental per aprendre a reconèixer de què depèn que una ombra sigui gran/petita o nítida/difuminada (realitzada a una aula on habitualment els nens i nenes aprenen psicomotricitat), la mestra els demana que diguin què creuen que han après avui.
Uns alumnes (més o menys la meitat de la classe) reconeixen l’objectiu i parlen d’aprendre a fer que surtin ombres grans i petites i que es vegin bé.
La resta diuen “psicomotricitat” o a moure’s.
A partir d’aquestes representacions, la mestra els demana que s’ho repensin: quines raons tenim per dir cadascuna d’aquestes afirmacions? Els nens i nenes que havien expressat la segona idea ràpidament canvien de parer.
S’anomena així l’avaluació que promou que sigui l’alumne qui recull les dades, les analitza i n’emet judicis, i pren decisions per millorar i superar obstacles. Només la persona que comet l’error o té una dificultat, pot corregir-los. Els altres (professorat, companys, familiars) poden ajudar en el procés, però no són ells els qui ‘corregeixen’.
Aprendre comporta identificar les dificultats i els errors, comprendre quines són les seves possibles causes i prendre alguna decisió sobre com superar-les. Per tant, s’aprèn a partir dels errors, de les dificultats o dels obstacles, tot avaluant-los, és a dir, identificant-los, entenent-ne les causes i prenent decisions per superar-los. És el que en diem avaluació formativa o formadora.
Escola Coves d'En Cimany. Teresa Pigrau. 5è de primària.
L’error és quelcom normal en tot procés d’aprenentatge. Si un alumne realitza bé una tasca la primera vegada que la fa, sol ser que o bé ja la sabia fer o bé l’ha copiat. En ambdós casos, però, no hi haurà cap aprenentatge. Per tant, l’avaluació amb finalitat reguladora requereix la creació d’un clima d’aula en què l’error es pugui manifestar sense que sigui penalitzat, i on tothom es pugui expressar, s’escoltin les propostes, es valorin i s’integrin quan es considerin vàlides.
Cliqueu sobre la icona per veure en format PREZI l´article de Astolfi J.P. (1999). El error, un medio para enseñar. Colección: Investigación y enseñanza, 15. Sevilla: Ed. Díada.
