Organitzadors gràfics per a l’avaluació

Organitzadors gràfics per a l’avaluació

Els organitzadors gràfics són representacions visuals per a la gestió́ del coneixement. En ells es recullen de manera concisa i visual idees clau, processos, emocions…, posant de relleu la seva jerarquia, les relacions, la seqüència, la gradació…

N’hi ha de diferents tipologies:

Bases d'orientació

A vegades també s'anomenen “carta d’estudi” o “carta de navegació”. Poden ser conceptuals, procedimentals, referides a actituds o mixtes.

Diagrames de flux

Es mostren els passos a seguir per aconseguir un objectiu determinat. 

Mapes, esquemes i línies del temps

Mapes (conceptuals, mentals, d’idees, de pensament -visual thinking o relatogrames-), esquemes i línies del temps 

Diagrames

V de Gowin, dianes i teranyines, i d’altres organitzadors gràfics (relacionats amb les anomenades rutines i destreses de pensament, semàfor, escala de pensament, diagrama de Venn...)

El pensament visual és inherent a l’ésser humà i a l’escola generalment es treballa poc. Tanmateix, les formes comunicatives visuals són molt útils per expressar i donar sentit al pensament i, a més, possibiliten tenir en compte la diversitat de l’alumnat, ja que alguns aprenents es comuniquen millor utilitzant modes comunicatius diferents de l’escrit.

Els organitzadors gràfics poden tenir diferents finalitats al llarg d’un procés d’aprenentatge, entre ells la de l’avaluació. Possibiliten recollir dades, analitzar-les i prendre decisions, tant en el marc d’una avaluació formativa o formadora com per qualificar resultats. Són especialment útils per avaluar-regular la síntesi i estructuració que fa l’alumnat del què ha après, que li ha de possibilitar incorporar-ho a la memòria i transferir-ho.

 

Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat

Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat

Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,…-, molt sovint combinant-los.

En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa. 

Molts d’aquests instruments permeten compartir produccions amb d’altres –companys de curs, d’altres cursos o d’altres centres, fins i tot de fora del país, familiars i persones del poble o del barri…-, i tothom pot contribuir a la seva millora. També possibiliten guardar, amb un bon nivell de qualitat, tot allò que possiblement els aprenents necessitaran recuperar i recordar en d’altres moments.

Gràcies a les possibilitats que ofereix actualment la tecnologia, aquests instruments permeten que la recollida de dades per avaluar, tant amb la finalitat de regular dificultats com de qualificar, sigui creativa, ben diversificada i gens rutinària. Hem deixat enrere els temps en què per recollir dades només es plantejava la realització de fitxes o proves.


Clica aquí per consultar com ha de ser l’estructura textual de les comunicacions científiques


Les comunicacions poden ser…..


Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.

Quins instruments d’avaluació es poden utilitzar?

Quins instruments d’avaluació es poden utilitzar?

Per avaluar podem ajudar-nos d’instruments que possibilitin recollir bones dades, analitzar-les i prendre decisions. Els instruments faciliten l’avaluació però també els podem utilitzar de forma rutinària i generant emocions negatives en els aprenents. Com diuen Odile i Jean Veslin (1991):

"Si tens com instrument un martell, tens tendència a tractar-ho tot com un clau, però també és cert que un instrument et pot ajudar a fer un bon camí”.
Jean Veslin
[Veslin, J. (1991). De l’enseignant épistémologue à l’enfant épistémologue et retour. Aster, 12, 155-184 

Un mateix instrument es pot utilitzar de manera diferent segons quina sigui la seva funció (diagnosi, regulació o qualificació)  al llarg del procés d’aprenentatge (a l’inici, al llarg o al final).  Es poden utilitzar per:

Hi ha molta varietat d’instruments i és recomanable diversificar-los perquè cada alumne comunica millor el seu pensament, maneres de fer o sentiments en funció del mode comunicatiu utilitzat (escrit, oral, visual, 3D, gràfic, dibuix…). A continuació es mostren exemples d’instruments segons les tipologies següents:

Preguntes obertes, tancades, mixtes, KPSI...

Treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages i lapbooks; imatges, vídeos, pàgines Web i jocs; conferències o exposicions orals, converses i posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp i carpetes d’aprenentatge (portafolis), entre d’altres.

Bases d’orientació, mapes conceptuals, mapes mentals, mapes semàntics, V de Gowin, esquemes d’aplicació de rutines i estratègies de pensament...