Educación infantil

3 i 4 anys. Rúbrica de la C. Comunicativa

tresorderecursos 3 y 4 años, C. Científica, C. Comunicativa, Educació infantil, Educación infantil, Rúbricas, Rúbriques
3 i 4 anys. Rúbrica de la C. Comunicativa

Àngels Prat Pla

Aquesta rúbrica planteja criteris per a poder avaluar els aspectes de la competència lingüística de l’alumnat. Aquests criteris es corresponen amb els presentats en la base d’orientació de la competència lingüística per a 3 i 4 anys, però en la rúbrica s’expliciten els diferents nivells de desenvolupament de la competència que pot adquirir l’alumnat.

De la mateixa manera que la base d’orientació, la rúbrica té tres apartats que es corresponen amb el desenvolupament del llenguatge oral, la lectura i la escritura.

La llengua oral, base del pensament i l’escriptura

Parla, reflexiona i juga amb la lectura del codi escrit

Escola Maria Lluïsa Serra, Maó, Menorca. 10 minuts diaris de lectura lliure.

Parla, reflexiona i juga amb els grafismes i l’escriptura

Aquesta rúbrica es pot descarregat en format pdf aquí.

També es pot obrir en format Google Drive, que permet fer còpies i editar al gust de cada centre.

L’aprenentatge de la lectura i escriptura requereix la pràctica d’activitats metacognitives: els infants fan, però sobretot pensen i verbalitzen les accions. Un grafisme deixa de ser un traç si, un cop l’ha fet pot explicar:
Què hi ha volgut escriure? En què s’ha fixat per fer-ho? Com ho ha fet per escriure?
Aquestes preguntes, amb les corresponents respostes, donen informacions valuosíssimes als mestres per saber les idees dels infants sobre l’aprenentatge de la llengua escrita.
Vull tornar a C. COMUNICATIVA EDUCACIÓ INFANTIL
Vull veure EL MAPA DEL TRESOR

3 i 4 anys. Base d’Orientació de la C. Comunicativa.

tresorderecursos Bases d'Orientació, C. Comunicativa, Competencia comunicativa, Comunicacions, Educació infantil, Educación infantil

Àngels Prat i Pla

Aquesta base d’orientació és un instrument que resumeix de manera gràfica i ordenada les accions que els infants de 3 i 4 anys van realitzant a mesura que desenvolupen la competència lingüística. Es troba dividida en tres apartats que es corresponen amb el desenvolupament del llenguatge oral, la lectura i l’escriptura, tot i que aquestes tres dimensions són indestriables en una situació d’ensenyament-aprenentatge.  

La llengua oral, base del pensament i l’escriptura

Què fa?

Participa en les converses en diferents contextos (jugant, assemblees, psicomotricitat, grafismes, lectures de contes).

Com ho fa?

Escolta les aportacions dels companys o els adults,  i  hi està atent.

Comprèn les instruccions dels adults. Comprèn missatges, argumentacions, relats (de diferent complexitat).

Respecta el torn de paraules.

S’esforça per fer-se entendre. Supleix les mancances d’expressió amb gestualitat o indicacions.

Inicia el diàleg i aporta idees.

Té converses productives en treballs de grup.

Progressivament utilitza frases senzilles i noves paraules  (forma de les produccions orals

Parla amb llenguatge telegràfic (bàsicament noms i verbs) però utilitza les fomes  llenguatge infantil (mam.. o bé regularitzacions morfològiques: morit, venit; també confusions en alguns sons: mermell,… )

Ha incorporat paraules d´ús habitual a classe al seu vocabulari

Utilitza frases senzilles

Progressivament incorpora connectors (per què, que….) encara que no sigui amb el sentit gramatical adequat.

Parla, reflexiona i juga amb la lectura del codi escrit

Què fa?

Reconeix l’escriptura en el seu entorn proper i té interès a buscar escrits. Sap que escriure no és dibuixar.

Com ho fa?

Ha fet un primer descobriment de l’escriptura. Sap que escriure no és el mateix que dibuixar. Expressa emocions positives pel fet d’haver descobert l’escriptura. Mostra molt d’interès en buscar escrits.

Ha fet un primer descobriment de l’escriptura. Sap que escriure no és el mateix que dibuixar. Expressa emocions positives pel fet d’haver descobert l’escriptura.

Visualitza una experiència sobre lectors novells aquí:

Classifica els noms de la classe en funció de les seves semblances i diferències. 

Verbalitza els descobriments en la lectura dels noms

Sap explicar semblances i diferències entre el seu nom i el d’altres: la primera lletra, quantitat de lletres, més curt o més llarg, formes, direccions de les lletres, lletres que li agraden especialment.

Mentre treballa sobre els noms de l´aula parla amb un predomini del llenguatge verbal. Hi incorpora el nom d’algunes lletres (Hi ha una p a tots dos… recordo el dibuix sencer…).

Identifica el seu nom i el dels companys més pròxims

Utilitza estratègies lectores en textos breus (etiquetes, rètols, cançons, contes memoritzats…)

Identifica el seu nom i el dels companys més pròxims. Sap aparellar-los amb el dibuix i la foto corresponent.

Lectura. És capaç d´endevinar allò que diu un escrit. Per record, per connectar amb previs, per la situació,  per inferència o deducció, per visualitzar, per memòria o per comparació amb algun altre. A més és capaç de plantejar preguntes abans, durant i després de llegir.

Mira contes i llibres per iniciativa pròpia i té un criteri personal per a seleccionar els que més li interessen. 

Va a llegir per iniciativa pròpia amb molta freqüència. Tria i mostra interès per diferents tipus de llibres, temes i gèneres. Sap raonar la seva tria i compartir-ho amb els altres. 

Exposa oralment el contingut d’un text i el seu gènere (un conte, un poema, una cançó).

Reconeix si un llibre és de contes o de coneixements i ho sap explicar.

Recorda petits textos ja memoritzats.

Reprodueix oralment el contingut d’un text (oral o àudiovisual) o el recita de memòria. Extreu les idees bàsiques i respecta la seqüència temporal si és el cas

Parla, reflexiona i juga amb els grafismes i l’escriptura

Experimenta amb l’escriptura en diferents superfícies, espais i estris. Executa grafismes de tot tipus de formes imitant l’escriptura.

Executa grafismes lliures o dirigits amb el cos o amb objectes en diferents superfícies (tauleta, sal, farina, sorra) en espais grans i amb un estri en espais més petits (pinzells, guixos, retoladors).

Executa grafismes lliures i traços imitant l´acte d´escriure. 

Utilitza l’espai quan fa grafismes lliures. Distribueix els grafismes o els concentra en un petit espai. Grafismes molt petits o molt grans.

Practica grafismes lliures o dirigits amb tot tipus de formes, de les més elementals (línia, guixot, grafismes indeterminats, línies ondulades, rodones…) a les més elaborades: línies trencades, rodones, rotacions en totes direccions (esquerra, dreta; dreta, esquerra).

Escriu el seu nom

Escriu el seu nom sense tenir cap model davant i observa la manera d’interpretar-lo.

Relaciona alguns sons amb les seves lletres.

Relaciona alguns sons amb les seves lletres

Sap que hi ha una diversitat de sons

Participa en activitats col·lectives d’escriptura

Participa activament a pensar què s’hauria de retolar. Copia el grafisme de la mestra i sap on l’ha de colocar. Sap explicar l’interès de retolar la classe.

Aplica la metacognició durant l’escriptura.

Sap explicar com ho fa per escriure. Quan escriu pot oralitzar el seu procés creatiu i explicar com juga i fa proves amb la quantitat de lletres, les formes, les direccions.

Clica aquí si et vols descarregar la BASE D’ORIENTACIÓ en format pdf.

Aquí si la vols en format DRIVE per poder-la editar i fer-te-la teva

Vull tornar a C. COMUNICATIVA EDUCACIÓ INFANTIL
Vull veure EL MAPA DEL TRESOR

Llegir textos escrits o multimèdia de tot tipus

tresorderecursos Competencia comunicativa, Educación infantil, Educación infantil C Comunicativa, Multimedia

Àngels Prat i Pla

Es parteix del fet que a l’Educació Infantil han fet els primers descobriments en lectura. Algunes de les estratègies que han utilitzat, com endevinar, imaginar amb l’ajuda d’imatges, fixar-se en alguna lletra coneguda o recordar altres paraules tenen continuïtat a partir de 5 a 7 anys.

A mesura que es fan grans, augmenten els coneixements tant lingüístics com heurístics, que acceleren el procés lector i, per tant, disposen de molts més indicis per comprendre els escrits.

Per exemple:

Suport

El mateix suport, llibre, revista o fullet, ja ens diu si és un conte, un llibre de coneixements o un programa.

Tema

Identificació del tema de què tracta, per saber si té o no relació amb coneixements personals.

Marques

Les marques d’un escrit (coberta, títol, subtítols, negretes, puntuació, forma de l’escrit...).

Dibuixos

El mateix suport, llibre, revista o fullet, ja ens diu si és un conte, un llibre de coneixements o un programa.

Vull tornar a C. COMUNICATIVA EDUCACIÓ INFANTIL
Vull veure EL MAPA DEL TRESOR

La llengua dels aprenentatges de les àrees curriculars

tresorderecursos C. Científica, Competencia comunicativa, Educació infantil, Educación infantil, Educación infantil C Comunicativa, Escritura

Àngels Prat i Pla

L’ús de la llengua (sigui oral o escrita) rep un gran impuls quan es refereix a aprenentatges. La manera d’expressar coneixements difereix de les explicacions quotidianes.  El Jo deixa de ser el centre de l’expressió i es desplaça als objectes, però ràpidament els objectes esdevenen idees i conceptes, cada cop més amplis, que no funcionen de forma aïllada sinó en relació amb altres idees o conceptes.

L'estudi requereix nou vocabulari

Es pot entendre fàcilment si partim d’una aplicació pràctica: l’estudi del conill. Si només es comptés amb els coneixements adquirits en les vivències personals, sabrien que és un animal que té cua, potes, orelles..., si n’han vist algun. Potser també sabrien expressar emocions segons si els agradés o els fes por, si el voldrien de mascota o no. En canvi, l’estudi d’un conill requereix un altre vocabulari, poc habitual (mamífer, nodrir, reproducció ...) i darrere seu, hi ha coneixements que s’han d’aprendre. El coneixement d’aquest animal no seria complet si no el relacionessin amb els éssers vius, herbívors, vertebrats o mamífers.

Vull tornar a C. COMUNICATIVA EDUCACIÓ INFANTIL
Vull veure EL MAPA DEL TRESOR

De la descoberta a l’aprenentatge de l’escriptura

tresorderecursos C. Comunicativa, Competencia comunicativa, Educació infantil, Educación infantil, Educación infantil C Comunicativa, Escriptura, Escritura

Àngels Prat i Pla

Practicar habilitats cognitives bàsiques

Les intuïcions primerenques es van transformant en d’altres, basades en la reflexió i el coneixement. La pràctica d’habilitats cognitives bàsiques a parvulari com: endevinar, recordar, deduir, identificar, observar, reflexionar, intuir, interpretar... tenen sentit en el context de qualsevol dels aprenentatges curriculars.

Tot progrés se sustenta en aprenentatges anteriors

Foto: Padrins lectors. Escola La Tordera (Sant Celoni)

Exercitar la memòria

Si, per exemple, fem atenció a la memòria visual, auditiva, gestual o episòdica, que tant es practiquen a Educació Infanil (cançons, poemes, rutines de classe, etc.) ens adonarem que constitueix una bona base per etapes posteriors: L’exercitació de la memòria, és indispensable per identificar formes, reconèixer sons, i associar formes i sons per confegir paraules, i poder-les llegir. La necessitat de recordar s’amplia dia a dia fins al punt que calen ajudes o suports per abastar totes les necessitats. La confecció de llistats individuals o col·lectius, les ajudes informàtiques o l’elaboració de bases d’orientació es poden considerar extensions de la memòria, que s’estenen al llarg de l’escolarització.

Les mateixes memoritzacions de cançons o poemes descobreixen una vessant literària en què es prioritza la manera de dir o de representar una idea, per sobre del que es diu o es representa.
Imatge: Escola de Sant Climent, Menorca.

Vull tornar a C. COMUNICATIVA EDUCACIÓ INFANTIL
Vull veure EL MAPA DEL TRESOR

L’autonomia personal: què vull llegir i què vull escriure

tresorderecursos Autonomía, C. Científica, Competencia comunicativa, Educació infantil, Educación infantil, Educación infantil C Comunicativa

Àngels Prat i Pla

Diari literari amb imatges Escola Maria Ll. Serra. Maó, Menorca.

La competència lingüística adquirida en aquesta etapa obre oportunitats de millorar l’autonomia personal. Si escriuen mínimament, sigui com a novells o com a experts, tenen llibertat per decidir què volen escriure i per a qui ho fan.  També en lectura. Saber que poden llegir algun petit text, triat personalment, vagin o no acompanyat d’imatge, satisfà les expectatives i animen a continuar, especialment als novells.

Diari literari. Cristina Carrasco i Aina Amengual. Escola Ses Rotes Velles. Mallorca.

 

 

Per sobre dels dubtes i les dificultats de cadascú, cal tenir la confiança que tots en poden aprendre. El que realment  compta, en els aprenentatges, és la voluntat de voler-ho aconseguir. Aquesta voluntat per aconseguir competència lingüística s’hauria de fer extensiva a mestres i a tot el grup classe. L’èxit d’un alumne, ho és d’aquest alumne, però també de mestres i adults que hi han intervingut, i especialment el grup classe. El sol fet de la convivència és el millor estímul per a un novell que té ganes de millorar.

Vull tornar a C. COMUNICATIVA EDUCACIÓ INFANTIL
Vull veure EL MAPA DEL TRESOR

L’avaluació de la competència comunicativa fins als 7 anys

tresorderecursos Competencia comunicativa, Educació infantil, Educación infantil, Educación infantil C Comunicativa
L’avaluació de la competència comunicativa fins als 7 anys

Àngels Prat i Pla

La competència lingüística d’Educació Infantil i primer de primària –de 3 fins a 7 anys– es planteja com un contínuum:

La llengua oral és l'eix vertebrador dels aprenentatges

Seguint la proposta de l’etapa d'Educació Infantil, dels 5 als 7 anys, l’eix vertebrador dels aprenentatges és la llengua oral. En les activitats d’aula, conversen amb els companys, amb l’adult i amb si mateixos. S’obre, a més a més, el ventall en l’ús del llenguatge lligat als coneixements relacionats amb totes les àrees curriculars.

Els aprenentatges lingüístics de les primeres edats, lectura i escriptura, es plantegen com un descobriment personal amb acompanyament del grup classe i dels adults amb qui conviu. Es limitarien les capacitats de l’infant si es pensés únicament en les lletres i les paraules. Es parteix del fet que els primers actes d’escriptura sovint es produeixen per intuïcions sobre escriptura i per imitació als grafismes del seu entorn. Quan alguna nena o nen agafa un llapis, un pinzell, fa traços en una tauleta o prem tecles de l’ordinador amb la voluntat d’escriure, es pot considerar que ha iniciat aquest aprenentatge. Les preguntes i comentaris de l’adult donen sentit a aquests actes.

Parlarem de: (cliqueu sobre les icones)

De la descoberta a l'aprenentatge de l'escriptura
Els inicis de l'escriptura: Llengua oral i llengua escrita
La llengua dels aprenentatges de les àrees curriculars
Llegir textos escrits o multimèdia de tot tipus
L'autonomia personal. Què vull llegir i què vull escriure

Descarregeu-vos gratuïtament aquest apartat en format PDF clicant aquí 

3 i 4 anys

Introducció

L'objectiu de l'etapa 3-4 anys

Base d'Orientació

B.O. de la competència comunicativa als 3-4 anys

Rúbrica

Rúbrica de la competència comunicativa als 3-4 anys

5 i 6 anys

6 i 7 anys

Base d'Orientació

B.O. de la competència comunicativa als 5-6 anys

Base d'Orientació

B.O. de la competència comunicativa als 6-7 anys

Vull tornar a COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
Vull veure EL MAPA DEL TRESOR