Base d’orientació de la competència comunicativa als 6 i 7 anys i experts de 5 anys

Neus Sanmartí, Àngels Prat i Pla, Guida Al·lès i Mercè Abeyà.

La llengua oral en qualsevol àmbit de la vida

Utilitza la llengua oral en qualsevol dels àmbits de la vida escolar

Progressa en el llenguatge oral incorporant expressions i maneres de parlar del seu entorn.

Expressa idees i fets personals: experiències i vivències del dia a dia.

Comparteix coneixements amb el grup.

Participa en les converses de grup , i especialment en converses d’àrea de coneixements.

Organitza les idees de manera que siguin comprensibles

Practica canvis d’ordre en les frases. Comprova que cada canvi expressa matisos o intencions de cara al receptor (Mira, ve un gos llop; Ai, que ve un gos llop!; Que ve un gos llop?).

Fusiona frases, coordinades o juxtaposades, amb connectors com perquè, encara que, o amb connectors temporals: abans, un dia, quan era petita.

Coneix la funció de la puntuació més bàsica: punt final, signes d’admiració i interrogació. En lectura, remarca amb l’entonació alguns signes.

Participa activament en les converses amb companys i adults

En una conversa, cada cop es va cenyint més al tema, tot i que sovint, l’oblida per  explicar fets personals. Es fa entendre, sense necessitat d’utilitzar el llenguatge gestual.

Capacitat per respondre preguntes a partir de la seva lògica (Una nena diu que les dents estan fetes de llet, un altre hi afegeix que estan fetes de materials diferent… (vegeu enllaços).

Capacitat per respondre preguntes a partir de la seva lògica (Una nena diu que les dents estan fetes de llet, un altre hi afegeix que estan fetes de materials diferent…).

Amb l’estímul del mestre, aprèn a fer preguntes sobre dubtes i a escoltar-ne les respostes.

Del reconeixement de la relació so-grafia a l’ortografia de base

Reconeix grafies i és conscient de les dificultats, tant per llegir com per escriure

S’exercita en la producció i diferenciació de sons. Té capacitat per discriminar sons i relacionar-los amb les grafies.

Es fa conscient que una mateixa lletra té diferents sons segons si és a començament de paraula- entre consonant i vocal-, entre vocals o a final de paraula.

Es fa conscient que una mateixa lletra té diferents sons segons si és a començament de paraula- entre consonant i vocal-, entre vocals o a final de paraula. Aprèn que els sons són més reconeixibles en posició inicial o entre vocals.

S’inicia en el reconeixement de síl·labes àtones i tòniques. En les síl·labes àtones, hi ha major dificultat en els sons de les vocals a, e, o. I ho relaciona amb la seguretat o inseguretat, tant en lectura com en escriptura.

Primera aproximació a sons que s’escriuen amb més d’una grafia, i a grafies que representen més d’un so. Reconeix i sap llegir paraules amb dígrafs.

Reconeix quines lletres li porten dificultat en lectura o en escriptura i les que li donen seguretat, tant llegint com escrivint (r, m, d, f, l, ll, p…). Troba maneres per evitar els errors, individualment o col·lectiva.

Utilitza els recursos de la classe per recordar paraules o per consultar els dubtes. Fa ús d’instruments personals per facilitar la memorització: tauletes, llibretes, consulta a companys. Aprèn recursos d’altres noies i nois de la classe, i sap explicar a d’altres els seus recursos

Adquireix l’ortografia de base

En els seus intents d’escriure separa bé les paraules, quan no hi ha dificultat (un llop al bosc).  Escriu de manera que l’ordre de les lletres segueix l’ordre en què es produeixen els sons, i no es deixa cap lletra ni n’hi posa  de més.

Fa correspondre una lletra a cada so (de vegades equivoca la lletra, però no el so).

S’inicia en el coneixement i aplicació de les regles més bàsiques: ca, que, qui, co, cu; ga, gue, gui, go, gu; ja, ge, gi, jo, ju. I els plurals.

En grup, fa recerques per memoritzar aquestes regles. Memoritza les paraules més freqüents, com: sóc, què, avui, ara…

Té consciència dels errors i per com corregir-los, a partir de recórrer als coneixements: bases d’orientació i organitzadors gràfics.

Sap esmenar alguns errors: recorrent a la memòria visual, consultant cartells, provant d’escriure la paraula de dues maneres… Corregint de manera compartida amb poca o gens d’ajuda de l’adult.

Escriure per si mateix i comunicar-se amb els altres

Escriu textos d’estudi

Ordena les idees –si cal primer oralment- de manera que siguin comprensibles als altres. Fa esquemes o mapes conceptuals per ordenar els coneixements (ordinador o manual).  Acompanya les explicacions amb imatges, fotos o dibuixos.

Destaca la idea principal i els mots d’interès amb remarques (subratllats, tipologia de lletres).

Hi posa un títol que sigui indicador del contingut.

En les recerques a Internet, sap explicar les idees bàsiques que ha entès.

Utilitza el vocabulari de l’àrea, encara que siguin aproximacions: (cordó birical per cordó umbilical)

Sap presentar oralment les seves produccions, i si cal, sap relacionar causes i efectes.

Descobreix el llenguatge literari i dóna importància a la manera d’expressar una idea

Memoritza refranys, rodolins, poesies, cançons… per aproximar-se al llenguatge literari. S’expressa amb tots els llenguatges possibles: dibuix, cos, escrits…

S’inicia en diferents models textuals: contes, explicacions,  aventures personals… Utilitza l’expressió adequada a la intenció del text. Tria el títol i decideix si hi cal alguna imatge o foto.

En grup, té capacitat per millorar un text.  A més de l’ortografia, és capaç de millorar frases, canviar paraules, afegir-hi expressions per tal d’adequar-se a l’objectiu del text.

Experimenta el plaer de la feina ben feta quan presenta un treball ben fet, polit, amb imatges o esquemes i sobretot sense errades.

Aplica estratègies col·lectives per avançar en l’escriptura.

Fa ús de la memòria a curt i llarg termini.

Elabora cartelleres de consulta en lloc visible de la classe.

Fa correccions en petit grup. S’alegra dels encerts i accepta els errors. S’adona d’alguns errors i en uns casos sap explicar la causa. Recorre a paraules de la mateixa família quan dubta. Practica amb la memòria visual, gestual, episòdica… Es confecciona ell mateix llistes i utilitza regles mnemotècniques

La lectura comprensiva

Abans d’iniciar una lectura, la prepara

Es fixa en el tipus del document: escolar, publicitari, llistat, programa de festes, conte… Comprova si hi ha algun acompanyament (foto, dibuix, esquema…). Es fixa en paraules que hi destaquen, (majúscules, subratllats, peu d’imatges…).

Utilitza tot tipus d’estratègies lectores, a partir de la convicció que els seus coneixements donaran sentit a la lectura

Abans de llegir, a partir dels indicis de l’exploració anterior, té  idea sobre coneixements previs personals d’aquell tema, si és del seu interès i si serà fàcil o no comprendre’n el contingut. Durant i després connecta allò que ha llegit amb experiències o coneixements que ja tenia.

Fa prediccions a partir dels coneixements personals: endevina una paraula, imagina com acabarà un conte, imagina una notícia a partir d’una foto.

Practica inferències mentre llegeix. Això vol dir que completa amb els seus coneixements el que no diu el text de manera explícita. Exemple: llegeix “l’ha mossegat un gos” i imagina el mal que li deu fer, que devia ser un gos perdut…

Reflexiona sobre els problemes de lectura a partir de preguntes de l’adult del tipus: Quan no entens alguna cosa, què fas?, De què et serveix llegir el títol? (Metacognició). Has mirat la foto i t’has imaginat que parlaria de…, Quina diferència hi trobes quan llegeixes en veu alta o en silenci?, Què fas quan una paraula o expressió no l’entens?

Controla el ritme de lectura

La lectura excessivament lenta pot ser indicativa de no haver assegurat la relació so-grafia. En aquest cas, es llegeix lletrejant, en què es fixa l’atenció en cada lletra, sense consciència de paraula; o bé que es llegeix per paraules sense connexió entre si

Si és lector novell: Llegeix textos coneguts o bé de temes orientats. Prova de fer fixacions visuals que abastin una paraula o més. Recorda paraules per la forma. Memoritza paraules usuals. Fixa mots a partir de recordar els gestos que es fan per escriure’ls.

Si és lector expert: Segueix el sentit de la lectura i s’adona dels errors. Utilitza estratègies de lectura de manera natural, espontània. Amb l’ajuda de l’adult, es fa preguntes i pot donar-hi alguna resposta coherent: Quan llegeixo alguna cosa coneguda, com ho faig per llegir? Per endevinar paraules o frases, com ho faig? Si només faig una ullada a una paraula, la puc llegir? M’equivoco sempre amb les mateixes lletres o paraules? Tinc paraules memoritzades? ¿Quines? Com ho faig per recordar-les?

Compromís amb la lectura

Mostra curiositat per captar informació en qualsevol format que es presenti

S’interessa per qualsevol informació que li arriba a les mans. Comparteix aquesta informació amb els altres i la sap comunicar bé. Anima els altres a compartir aquests coneixements.

Participa en les converses sobre els contes que ha escoltat o mirat i llegit.

Sap explicar per què un conte o una informació-o li agrada o no.

Mostra un criteri propi per elegir llibres. Sap distingir entre llibres que li agraden més o menys

Aplica les normes de biblioteca i les sap explicar als companys.

Base d’Orientació de la Competència Comunicativa 5 i 6 anys i novells de 6-7 anys.

Neus Sanmartí, Àngels Prat i Pla, Mercè Abeyà, Guida Al·lès

La llengua oral en la vida quotidiana

Evoluciona en l’ús de la llengua de manera natural, a partir de la parla del seu entorn

Passa progressivament del  llenguatge infantil al dels adults.. Manté regularitzacions en formes verbals (corrava per corria). Mostra algunes confusions en l’articulació de sons. (per exemple, boma per goma).

Comprèn les instruccions verbals en rutines de classe referides al funcionament i al comportament del grup (rutines a l’entrada a classe o referides al pati, a la higiene, a les accions abans d’iniciar una tasca…). Utilitza rutines de manera personal, en situacions i contextos diferents.

Participa activament en les converses col·lectives d’adults

S’adreça als adults amb naturalitat. S’expressa de manera que els altres l’entenen. Si cal  acompanya les explicacions amb elements no verbals (gestos, mirades).

Fa preguntes quan no entén alguna explicació o que tenen relació amb el que s’està parlant.

En les produccions orals (tant si són contes com explicacions) segueix un ordre senzill que s’ha treballat prèviament. Hi incorpora paraules apreses en les activitats escolars.

L’expressió i la comprensió oral

Comprèn explicacions de diferent complexitat i en tot tipus de format. Incorpora a la memòria nous termes i expressions

Escolta tant si parlen infants com si ho fan adults. Té curiositat per saber què diuen els altres i valora les seves aportacions.

Segueix el tema de l’explicació, l’entén i hi intervé de manera pertinent. Participa en activitats col·lectives i hi fa aportacions.

Pot iniciar un tema nou

Després d’una escolta pot reproduir algunes idees oralment, gràficament o per altres vies. En relació a les narracions orals i multimèdia (contes, explicacions, poemes), pot recordar alguna paraula o alguna idea poc o molt rellevant. Si és un conte, els personatges i part de l’acció. Si és una explicació, recorda alguna paraula o idea molt o poc destacada.

Recorda poemes, cançons o cantarelles memoritzades temps enrere.

Sap explicar contes coneguts i es fa entendre, tot i que el seu llenguatge és sintètic, amb predomini de noms i verbs.

Interactua amb el grup per aprendre i construir coneixements

Participa en els diàlegs de grup. Actituds en un diàleg: a) Escolta abans d’intervenir. b) Quan l’adult li ho demana, sap completar explicacions. c) Recull aportacions de companys. d) Sap contestar preguntes sobre la seva intervenció.

Pensa i reflexiona qualsevol acció que realitza

Quan se li demana,  sap explicar l’acció que fa i per què la fa.

Abans ha pensat com dur-la a terme i sap rectificar, si cal..

Escriure i llegir amb intencions comunicatives

Escriu a partir dels seus coneixements.

Té voluntat d’escriure paraules que ha escoltat o ha vist. No dubta de la seva capacitat per escriure i no tem els errors. Quan escriu, prioritza la intenció de comunicar alguna cosa del seu interès. Quan escriu, sap explicar perquè ho ha escrit.

Reconeix cançons, personatges o contes coneguts. N’escriu el nom o els dibuixa.

Els grafismes cada cop s’acosten més a l’escriptura

Inicia les tasques oralment, però passa progressivament a l’escrit, individualment o en petits grups. Mostra capacitat narrativa en diferents àmbits de la seva vida i alterna imatge i escrit en les produccions.

Millora progressivament  el grafisme, de manera que és comprensible per als lectors.

Quan es proporcionen estímuls, mostra capacitat creativa, que es manifesta en el llenguatge i el dibuix, i també en activitats corporals, musicals i artístiques.

A partir de les paraules conegudes, fa relacions so-grafia i descobreix l’emoció de l’escriptura.

Relaciona so-grafia, en els casos unívocs: una lletra, un so.

A partir del seu nom, comprova que un so es pot escriure amb més d’una lletra (Júlia, Oriol), i que una lletra pot tenir dos sons (Carles, Francesc).

Prova de reproduir paraules conegudes. Escriu o llegeix paraules que reconeix perquè formen part d’escrits memoritzats.

Llegeix amb seguretat les lletres de poca dificultat, com t, d, p, m, f, l. 

Reconeix la majoria de lletres, les associa a noms o a rètols de la classe.

A partir de lletres mòbils o bé amb el teclat de l’ordinador, s’adona del funcionament de les lletres per confegir paraules. Comprova que, si canvia una lletra, en surten paraules diferents: pi, vi… S’adona que, a vegades, les lletres van de dues en dues: ss, rr. Comprova si algun nom de la classe té dígrafs.

Li agrada descobrir si a la classe o al carrer hi ha alguna paraula que pot llegir

S’introdueix a altres signes gràfics que formen part del text: punt, admiració, coma…

Descobreix l’emoció de l’escriptura: Lletres que cada  infant “dibuixa” i que algú les pot llegir. Per això el diàleg amb l’adult és bàsic: Què hi volies escriure? Amb lletres del teu nom, què hi pots escriure? …

Practica estratègies lectores

Fa prediccions a partir dels dibuixos per orientar-se en la lectura. A partir del que llegeix, imagina com continuarà o com acabarà un relat.

Verbalitza els problemes de lectura – metacognició (ex: estic llegint com un robot i no ho entenc, com puc saber què diu?…) també a partir de preguntes de l’adult del tipus: Quan no entens alguna cosa, què fas?, per què diu que…?). 

Fa connexions per endevinar què diu una paraula a partir dels coneixements previs personals: Observa la paraula i intenta recordar com es llegeix. S’adona si és llarga o curta, i per quina lletra comença i acaba. Connecta les narracions o explicacions amb experiències de la seva vida.

Practica inferències mentre llegeix. Això vol dir que completa amb els seus coneixements el que no diu el text de manera explícita. Exemple: llegeix “l’ha mossegat un gos” i imagina el mal que li deu fer, que devia ser un gos perdut…

Crea imatges mentals dels contes o les explicacions que escolta i les pot verbalitzar (visualitza).

Planteja preguntes a partir de les narracions o explicacions, (qüestiona)

Compromís amb la lectura

Demostra gust per la lectura

Mira llibres o vídeos per iniciativa pròpia i amb molt de gust. Regularment, va a l’espai de biblioteca o al racó de lectura per iniciativa pròpia.

Comparteix les seves lectures amb companys, o bé amb tot el grup

Comparteix les seves lectures amb companys, o bé amb tot el grup

Participa col·lectivament en les activitats d’exploració de llibres.

Quan arriben llibres nous, té il·lusió per llegir-ne. Aprofita qualsevol situació per llegir.

Aplica les normes de biblioteca i les sap explicar als companys.

Compara narracions conegudes o llegides amb material multimèdia

Sap explicar per què un conte li agrada o no.

Mostra un criteri propi per elegir llibres. Sap distingir entre llibres que li agraden més o menys

3 i 4 anys. Rúbrica de la C. Comunicativa

Àngels Prat Pla

Aquesta rúbrica planteja criteris per a poder avaluar els aspectes de la competència lingüística de l’alumnat. Aquests criteris es corresponen amb els presentats en la base d’orientació de la competència lingüística per a 3 i 4 anys, però en la rúbrica s’expliciten els diferents nivells de desenvolupament de la competència que pot adquirir l’alumnat.

De la mateixa manera que la base d’orientació, la rúbrica té tres apartats que es corresponen amb el desenvolupament del llenguatge oral, la lectura i la escritura.

La llengua oral, base del pensament i l’escriptura

Parla, reflexiona i juga amb la lectura del codi escrit

Escola Maria Lluïsa Serra, Maó, Menorca. 10 minuts diaris de lectura lliure.

Parla, reflexiona i juga amb els grafismes i l’escriptura

Aquesta rúbrica es pot descarregat en format pdf aquí.

També es pot obrir en format Google Drive, que permet fer còpies i editar al gust de cada centre.

L’aprenentatge de la lectura i escriptura requereix la pràctica d’activitats metacognitives: els infants fan, però sobretot pensen i verbalitzen les accions. Un grafisme deixa de ser un traç si, un cop l’ha fet pot explicar:
Què hi ha volgut escriure? En què s’ha fixat per fer-ho? Com ho ha fet per escriure?
Aquestes preguntes, amb les corresponents respostes, donen informacions valuosíssimes als mestres per saber les idees dels infants sobre l’aprenentatge de la llengua escrita.

3 i 4 anys. Base d’Orientació de la C. Comunicativa.

Àngels Prat i Pla

Aquesta base d’orientació és un instrument que resumeix de manera gràfica i ordenada les accions que els infants de 3 i 4 anys van realitzant a mesura que desenvolupen la competència lingüística. Es troba dividida en tres apartats que es corresponen amb el desenvolupament del llenguatge oral, la lectura i l’escriptura, tot i que aquestes tres dimensions són indestriables en una situació d’ensenyament-aprenentatge.  

La llengua oral, base del pensament i l’escriptura

Què fa?

Participa en les converses en diferents contextos (jugant, assemblees, psicomotricitat, grafismes, lectures de contes).

Com ho fa?

Escolta les aportacions dels companys o els adults,  i  hi està atent.

Comprèn les instruccions dels adults. Comprèn missatges, argumentacions, relats (de diferent complexitat).

Respecta el torn de paraules.

S’esforça per fer-se entendre. Supleix les mancances d’expressió amb gestualitat o indicacions.

Inicia el diàleg i aporta idees.

Té converses productives en treballs de grup.


Progressivament utilitza frases senzilles i noves paraules  (forma de les produccions orals

Parla amb llenguatge telegràfic (bàsicament noms i verbs) però utilitza les fomes  llenguatge infantil (mam.. o bé regularitzacions morfològiques: morit, venit; també confusions en alguns sons: mermell,… )

Ha incorporat paraules d´ús habitual a classe al seu vocabulari

Utilitza frases senzilles

Progressivament incorpora connectors (per què, que….) encara que no sigui amb el sentit gramatical adequat.

Parla, reflexiona i juga amb la lectura del codi escrit

Què fa?

Reconeix l’escriptura en el seu entorn proper i té interès a buscar escrits. Sap que escriure no és dibuixar.

Com ho fa?

Ha fet un primer descobriment de l’escriptura. Sap que escriure no és el mateix que dibuixar. Expressa emocions positives pel fet d’haver descobert l’escriptura. Mostra molt d’interès en buscar escrits.

Ha fet un primer descobriment de l’escriptura. Sap que escriure no és el mateix que dibuixar. Expressa emocions positives pel fet d’haver descobert l’escriptura.

Visualitza una experiència sobre lectors novells aquí:

Classifica els noms de la classe en funció de les seves semblances i diferències. 


Verbalitza els descobriments en la lectura dels noms


Sap explicar semblances i diferències entre el seu nom i el d’altres: la primera lletra, quantitat de lletres, més curt o més llarg, formes, direccions de les lletres, lletres que li agraden especialment.

Mentre treballa sobre els noms de l´aula parla amb un predomini del llenguatge verbal. Hi incorpora el nom d’algunes lletres (Hi ha una p a tots dos… recordo el dibuix sencer…).

Identifica el seu nom i el dels companys més pròxims


Utilitza estratègies lectores en textos breus (etiquetes, rètols, cançons, contes memoritzats…)

Identifica el seu nom i el dels companys més pròxims. Sap aparellar-los amb el dibuix i la foto corresponent.

Lectura. És capaç d´endevinar allò que diu un escrit. Per record, per connectar amb previs, per la situació,  per inferència o deducció, per visualitzar, per memòria o per comparació amb algun altre. A més és capaç de plantejar preguntes abans, durant i després de llegir.

Mira contes i llibres per iniciativa pròpia i té un criteri personal per a seleccionar els que més li interessen. 

Va a llegir per iniciativa pròpia amb molta freqüència. Tria i mostra interès per diferents tipus de llibres, temes i gèneres. Sap raonar la seva tria i compartir-ho amb els altres. 

Exposa oralment el contingut d’un text i el seu gènere (un conte, un poema, una cançó).

Reconeix si un llibre és de contes o de coneixements i ho sap explicar.

Recorda petits textos ja memoritzats.

Reprodueix oralment el contingut d’un text (oral o àudiovisual) o el recita de memòria. Extreu les idees bàsiques i respecta la seqüència temporal si és el cas

Parla, reflexiona i juga amb els grafismes i l’escriptura

Experimenta amb l’escriptura en diferents superfícies, espais i estris. Executa grafismes de tot tipus de formes imitant l’escriptura.

Executa grafismes lliures o dirigits amb el cos o amb objectes en diferents superfícies (tauleta, sal, farina, sorra) en espais grans i amb un estri en espais més petits (pinzells, guixos, retoladors).

Executa grafismes lliures i traços imitant l´acte d´escriure. 

Utilitza l’espai quan fa grafismes lliures. Distribueix els grafismes o els concentra en un petit espai. Grafismes molt petits o molt grans.

Practica grafismes lliures o dirigits amb tot tipus de formes, de les més elementals (línia, guixot, grafismes indeterminats, línies ondulades, rodones…) a les més elaborades: línies trencades, rodones, rotacions en totes direccions (esquerra, dreta; dreta, esquerra).

Escriu el seu nom

Escriu el seu nom sense tenir cap model davant i observa la manera d’interpretar-lo.

Relaciona alguns sons amb les seves lletres.

Relaciona alguns sons amb les seves lletres

Sap que hi ha una diversitat de sons

Participa en activitats col·lectives d’escriptura

Participa activament a pensar què s’hauria de retolar. Copia el grafisme de la mestra i sap on l’ha de colocar. Sap explicar l’interès de retolar la classe.

Aplica la metacognició durant l’escriptura.

Sap explicar com ho fa per escriure. Quan escriu pot oralitzar el seu procés creatiu i explicar com juga i fa proves amb la quantitat de lletres, les formes, les direccions.

3 i 4 anys. Introducció

Àngels Prat i Pla

L’objectiu de l’etapa 3-4 anys

L’etapa corresponent a 3 i 4 anys és de descobriment de la llengua escritaS’hi presenten conjuntament la lectura, l’escriptura i la llengua oral, que és l’instrument que en fa possible l’aprenentatge. Les tres dimensions (lectura, escriptura i oralitat) són indestriables en una situació d’ensenyament-aprenentatge. 

La funció del/la mestre/a

Escola M. Lluïsa Serra, Maó, Menorca.

En aquesta etapa la funció del mestre és d’acompanyament, de suport, d’interpretació de les accions dels infants. Es proporcionen materials escrits de tot tipus, que tenen com a funció fer adonar del sentit que té tot allò que algú ha escrit. Al mateix temps es proposa la pràctica d’habilitats cognitives que, com la memòria, la comparació, la capacitat de deduir, el dubte i la seguretat, l’observació, entre altres, són els pilars que suportaran la lectura. 

La centralitat del llenguatge oral

Un acompanyament bàsic en aquest camí cap a l’aprenentatge de la llengua escrita és la comunicació amb un mateix, amb el grup d’iguals i amb l’adult. Bona part de les propostes de descobriment (d’un text, un nom, un rètol) tenen lloc a partir del llenguatge oral. Se’n fa ús en moltes tasques de comunicació i de reflexió personal. Si un infant sap explicar com ho fa per  identificar el seu nom, per reconèixer un conte, per recordar una cançó, és senyal que ha adquirit unes competències vàlides per a tot el procés d’aprenentatge. Si aquestes reflexions es fan en grup, la reflexió s´enriqueix i tots els infants en  participen.

Escriure, llegir i parlar

Grafismes primitius

Destaquem la funció de l’adult, que és qui interpreta el pensament de l’infant en les tasques quotidianes en els seus avanços, a vegades tan mínims, que només els pot valorar qui fa el seguiment dia a dia. Així si una nena ha de llegir una etiqueta a l’armari de les sabatilles i pensa que diu “sabatilles d’estar per casa”, haurà fet una feina increïble: sap que l’etiqueta es pot llegir i que el context és orientador i hi adjudica sentit. Ha fet un gran pas en lectura. En grafisme, es proporcionen unes orientacions que, a l’aula, s’hauran de completar o modificar perquè s’adequï al grup. L’infant, quan imita el traç dels adults, té intenció comunicativa, i així ho ha de rebre l’adult, com una provatura que, de mica en mica, anirà evolucionant per acostar-se al model. 

La lectura

Pel que fa a lectura, es proposen activitats destinades a esbrinar el sentit d’un escrit, és el que se’n diu lectura descendent, en què es prioritza el sentit per sobre el reconeixement de les lletres. Només en algun cas, especialment a través del nom de cadascú es fa atenció a les lletres, al reconeixement i so, que en edats posteriors s´anirà ampliant. 

4 anys. Conversa sobre llibres Escola Algaida. Mallorca. Joana Sorell.

La vida real dins l’escola

Les tasques escolars d’aquest període haurien de ser motivadores, emocionants, engrescadores, perquè les eines de treball que es donen han de servir perquè cada infant pugui avançar fins i tot sol. L’escola, el carrer, la casa són espais molt estimulants per aplicar estratègies practicades en grup. Els espais on es mouen es poden convertir en un gran centre escolar i alhora, l´escola s’ha de convertir en un mirall de la vida de la casa i el carrer.

L’autonomia personal: què vull llegir i què vull escriure

Àngels Prat i Pla

Diari literari amb imatges Escola Maria Ll. Serra. Maó, Menorca.

La competència lingüística adquirida en aquesta etapa obre oportunitats de millorar l’autonomia personal. Si escriuen mínimament, sigui com a novells o com a experts, tenen llibertat per decidir què volen escriure i per a qui ho fan.  També en lectura. Saber que poden llegir algun petit text, triat personalment, vagin o no acompanyat d’imatge, satisfà les expectatives i animen a continuar, especialment als novells.

Diari literari. Cristina Carrasco i Aina Amengual. Escola Ses Rotes Velles. Mallorca.

Per sobre dels dubtes i les dificultats de cadascú, cal tenir la confiança que tots en poden aprendre. El que realment  compta, en els aprenentatges, és la voluntat de voler-ho aconseguir. Aquesta voluntat per aconseguir competència lingüística s’hauria de fer extensiva a mestres i a tot el grup classe. L’èxit d’un alumne, ho és d’aquest alumne, però també de mestres i adults que hi han intervingut, i especialment el grup classe. El sol fet de la convivència és el millor estímul per a un novell que té ganes de millorar.

 
 
 
 

La llengua dels aprenentatges de les àrees curriculars

Àngels Prat i Pla

L’ús de la llengua (sigui oral o escrita) rep un gran impuls quan es refereix a aprenentatges. La manera d’expressar coneixements difereix de les explicacions quotidianes.  El Jo deixa de ser el centre de l’expressió i es desplaça als objectes, però ràpidament els objectes esdevenen idees i conceptes, cada cop més amplis, que no funcionen de forma aïllada sinó en relació amb altres idees o conceptes.

L'estudi requereix nou vocabulari

Es pot entendre fàcilment si partim d’una aplicació pràctica: l’estudi del conill. Si només es comptés amb els coneixements adquirits en les vivències personals, sabrien que és un animal que té cua, potes, orelles..., si n’han vist algun. Potser també sabrien expressar emocions segons si els agradés o els fes por, si el voldrien de mascota o no. En canvi, l’estudi d’un conill requereix un altre vocabulari, poc habitual (mamífer, nodrir, reproducció ...) i darrere seu, hi ha coneixements que s’han d’aprendre. El coneixement d’aquest animal no seria complet si no el relacionessin amb els éssers vius, herbívors, vertebrats o mamífers.