Carpeta d’aprenentatge ( portafolis o dossier d’aprenentatge)

Carpeta d’aprenentatge ( portafolis o dossier d’aprenentatge)

La carpeta d’aprenentatge (o portafolis o dossier d’aprenentatge) és un instrument molt coherent amb una visió formadora de l’avaluació, ja que facilita a l’alumnat fer evident què ha après i com. L’objectiu principal és promoure que els nois i noies siguin reflexius i crítics.


Com?

Cada estudiant hi recull: els objectius i preguntes (els compartits amb tota la classe i els propis), tot allò que li ha de permetre anticipar i planificar com dur a terme les tasques que se’n deriven, i els criteris que possibiliten la seva avaluació; també evidències raonades del seu aprenentatge, l’explicitació de les seves dificultats i les propostes per superar-les. Tot a partir d’una reflexió de tipus metacognitiu (com estic aprenent, què penso, amb què ho relaciono, com puc millorar…).

És per tant un instrument que afavoreix la reflexió i la presa de decisions dels aprenents i, al mateix temps, és un recull que facilita la recuperació a la memòria d’aprenentatges anteriors, ja que constitueix una “biografia” del treball realitzat que pot consultar sempre que sigui necessari. Se sap que és més fàcil fer-ho quan el resum i la reflexió són personals.

La diferència important respecte als tradicionals àlbums o dossiers és que aquests recullen tot el que l’alumnat ha fet, mentre que la carpeta d’aprenentatge només inclou evidències del què està aprenent, les metareflexions i tot allò que li pot ser útil per recuperar la memòria.

Quan?

Per tal que la carpeta d’aprenentatge possibiliti que el seu ús sigui significatiu, cal que es dediqui a l’aula un espai i un temps per anar-la realitzant i per reflexionar metacognitivament. Moltes vegades es creu que aquest és un temps de què no es disposa o bé que, si s’inverteix en la carpeta, no permet dedicar-se  a l’aprenentatge d’altres continguts. Tanmateix, aquesta és la única manera d’assegurar que els aprenentatges quedin ben interioritzats i es recordin. Per tant, s’ha de percebre com un temps molt ben utilitzat.


Exemples de preguntes per ajudar a la seva elaboració es poden consultar a: Xarxa competències bàsiques

L’estructura

L’estructura de la carpeta d’aprenentatge pot ser molt variada ja que es pot adequar al contingut del tema objecte d’estudi i a les característiques i les capacitats de l’alumnat. A més, fer-lo sempre igual, acaba per transformar-se en una rutina i perd el seu sentit.

Tot i així, hi ha grans apartats a tenir presents:

  • L’espai personal, en el qual cada alumne es presenta i hi situa les dades, fotografies i altres elements que considera que el caracteritzen.
  • L’espai d’aprenentatge que recull objectius o preguntes, produccions inicials, Bases d’Orientació, mapes conceptuals o mentals o d’altres organitzadors gràfics de l’acció i el pensament, graelles d’avaluació i rúbriques, produccions finals…, totes amb reflexions personals.
  • L’espai d’aportacions personals, que inclou preguntes diferents i les respostes que se’n donen, petites investigacions complementàries…, que l’alumne considera que són rellevants per mostrar aprenentatges, i que poden ser diferents dels que proposen altres companys de classe.

Exemple d’aplicació a la Ikastola Jakintza de Ordizia (Gipuzkoa): Etxarri, M. (2018). Comunicació de l’avaluació utilitzant el portafolis. Guix, 441. 

Per ampliar podeu consultar el següent vídeo de Fanny Majó Masferrer


Format

El format pot ser amb paper (una llibreta, carpeta d’anelles…) o digital (un bloc o aplicacions específiques).

I pot ser individual, de petit grup o de grup classe, i per temes o assignatures, trimestral, per tot un curs o tota una etapa.

Plantilla per a dossier digital

Exemple de portafolis digital

Avaluació

També es pot avaluar la mateixa carpeta d’aprenentatge.

Exemple de rúbrica

Llibretes d’aula

Llibretes d’aula

La llibreta de classe o d’aula és una variant del diari de classe en la qual l’alumnat escriu tot el que considera important del que ha fet, pensat, preguntat, parlat, compromès…, al llarg d’un projecte, un curs i, fins i tot, de tota l’escolaritat. Les pàgines de la llibreta estan organitzades en funció de diferents activitats.


Llibreta d’aula (Font: Escola Rellinars)

Els alumnes recullen les seves reflexions i produccions en funció de diferents apartats preestablerts. La comencen a 1r de primària i se l’emporten fins a 6è. Hi inclouen fotos, dibuixos i tot el que pensen que pot ser important per escriure la seva biografia del pas per l’escola.  A l’inici els mestres fan suggeriments del que poden incloure però poc a poc van sent més autònoms.

Llibreta d’aula associada a una assignatura

Font: Maria Ojuel. 4t d´ESO. IES 4 Cantons (Barcelona).

Els alumnes recullen les seves reflexions sobre què es va treballant a l’aula i petites produccions personals al voltant de preguntes que es fan autònomament.

Diaris d’aula

Diaris d’aula

Els diaris d’aula acostumen a tenir un guió establert per a la reflexió diària (o setmanal). Poden ser:

  • Individuals, d’equip o del grup-classe.
  • Digitals o impresos.
  • Amplis o sintètics (esquemàtics, murals, amb imatges)
  • Durada puntual, diària o setmanal.
  • Relacionats amb el que aprenem, el com o les emocions. 
Quin camí segueixen els aliments?

Exemple aportat per Neus Sanmartí, 8è EGB. Escola Pins del Vallès (Sant Cugat del Vallès).

 

1

Els alumnes havien donat resposta a un qüestionari que recollia les seves concepcions inicials.

 

2

Després en petits grups duien a terme l’activitat que es mostra en el dibuix –explicitant amb materials diversos el camí dels aliments, com es van transformant i com passen els nutrients a la sang-. Per realitzar-la, van consultar textos i vídeos, i van comparar la nova producció amb els seus escrits inicials.

 

 

3

Finalment, van escriure al seu diari les reflexions que els havia generat la seva realització.

Vegeu seguidament una pàgina del diari en el marc de l’aprenentatge sobre la nutrició: quin camí segueixen els aliments sòlids i líquids quan els ingerim?

Què hem après avui?

Avui hem vist que dins del nostre cos els aliments passen com si fos un tub.

Com ho hem après?

Hem dibuixat el contorn de la Maria sobre un paper i hem posat les diferents parts del seu aparell digestiu. Després hem revisat si el dibuix que havíem fet abans estava bé.

Què he entès bé?

M’he adonat que m’havia oblidat algunes coses. No sabia ni que era el pàncrees. Jo creia que la taronjada passava de l’estómac al ronyó i he vist que no, que va pel mateix camí que el pa. També com passen de l’intestí a la sang.

Quines coses no acabo d'entendre?

Crec que ara sé coses que abans no sabia. Però encara no entenc com es fa el pipí.

Què he après avui? Com ha anat?
Una pàgina de diari que combina preguntes tancades i obertes. Font: Marisa Domínguez, ESO, IESM J.M. Zafra (Barcelona)

Transcripció del que diu l’alumne. El que més m’ha costat ha sigut la hipòtesi. El que més m’ha agradat ha sigut com cada grup ha intervingut i quasi totes les idees eren les mateixes, sense que ningú s’hagi copiat. Avui he ajudat al meu grup ja que tots havíem de donar la nostra opinió i ajuntant la de tots teníem la posada de grup.


Un diari d’equip

Font: Rafael Rodríguez, 1r ESO. IESM Juan de la Cierva (Barcelona)

1

En els darrers minuts de cada classe, els alumnes i també el docent, escriuen individualment el seu diari.

2

Cada cap de setmana, el secretari o secretària de l’equip (és una responsabilitat rotativa) llegeix què han escrit els companys i en fa un resum.

El dilluns el lliura als companys de grup (que el poden revisar, si cal), i al professor. Aquest, en el mateix moment i sense saber el contingut del resum, dóna una còpia del seu (o bé la situa al Drive perquè la puguin consultar).

Com els alumnes tenen interès en saber què ha escrit el professor i aquest només els hi dóna el seu diari si han lliurat el del grup, normalment s’esforcen en fer-lo.

Exemples d’escrits del professor i d’alumnes al voltant d’una mateixa classe de matemàtiques.

El professor escriu: Hem parlat dels conceptes de raó i proporció a partir de les seves idees inicials. Han sortit diferents punts de vista i exemples sobre què entenien per raó i proporció, totes interessants (“tens raó” o alguns barrejaven la idea de porció amb la de proporció). Hem discutit quin era el seu sentit matemàtic. I després, els alumnes han recollit dades a partir d’observar, al pati, les ombres dels arbres i de pals i han pogut aplicar aquests dos conceptes i la seva utilitat per calcular alçades que no es poden mesurar directament. Han participat activament.

DIARI DE L’EQUIP.  

Avui hem fet una classe molt important. Els deures que hem corregit estaven ficats amb el tema (sic) que hem parlat avui. En els deures que hem fet hem tingut molts dubtes ja que parlava de conceptes que encara no hem treballat.

Avui també hem parlat principalment dels conceptes de raó i proporció. La raó és la divisió entre llargada ombra i llargada gnòmon. Això vol dir quantes vegades és més llarga la longitud de l’ombra que la longitud del pal. La proporció és una igualtat entre dues raons. E1 = 95/27 = 190/54. També hem fet exercicis sobre el factor proporcional.

Diari del grup-classe en format digital

Font: Neus Garriga, 2n EP. Escola Turó del Cargol (Barcelona).

Els diferents equips de l’aula, a l’acabar una activitat, escriuen el seu resum. Cada equip el mostra a la resta de la classe, de cadascun es seleccionen les idees importants i finalment s’elabora un document consensuat. 

Aquests resums s’editen en format “diari de la classe” i el comparteixen amb les famílies i altres companys de l’escola.

Diari d'aprenentatge col·lectiu

Font: Treva Deuker

 

Cada alumne, sota del seu nom, va escrivint en un post-it què va aprenent.  

El conjunt de papers resumeix què ha après al llarg del projecte, UD, taller…, emocions, experiències noves…

Quan la mestra ho considera convenient demana que ho llegeixin i es comparen les diferents percepcions.

Finalment, se’n pot fer una síntesi a nivell individual o d’aula.

Per saber-ne més

Clica per veure més informació i recursos sobre els Diaris d’aula.

Diaris d’aula, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge -portafolis-

Diaris d’aula, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge -portafolis-

Aprendre és un procés que es va duent a terme dia a dia, amb anades i retorns, establint connexions entre fets i idees diverses, i prenent consciència dels passos que es van donant. Cal anar recordant i reflexionant sobre l’itinerari que es va seguint per assolir un objectiu a partir de documentació que pot ser diversa (fotografies, escrits, dibuixos, preguntes, dubtes, maquetes…). Analitzant aquesta documentació es poden identificar encerts i dificultatsplanificar com superar els obstacles que van sorgint i ser conscient del procés que es va seguint.

Foto: Conxita Martínez

L’aprenentatge és personal i, per tant, cada infant o jove ha de saber trobar quines són les estratègies més vàlides per a ell i per al seu equip. No hi ha un sol camí per aprendre i els docents hem de ser curosos en no imposar-ne un d’igual per a tothom.

En diferents professions és habitual utilitzar aquests tipus de documents per anar anotant les idees, dades, reflexions, dubtes…, que es van generant mentre s’està duent a terme una tasca determinada. Així es parla de Diaris de laboratori, de camp, quaderns de notes, blocs…. Aquests documents també tenen una dimensió biogràfica, donat que tot allò que es recull en ells aporta dades i pensaments seqüenciats al llarg d’un temps, que s’escapen sovint a un control conscient.

En el context escolar, són instruments que permeten als aprenents recollir no només què van fent, sinó molt especialment les seves reflexions “metacognitives”. Per mitjà d’ells expressen què creuen que han après i també les seves dificultats.

Al professorat li possibilita disposar de moltes informacions de cada alumne i a cada moment del seu procés d’aprenentatge, conèixer com es representa l’objectiu del treball realitzat o quins són els obstacles que creu que ha de superar, permetent així gestionar millor com fer una orientació personalitzada. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat.

"El pensament no escrit és modelable i difús: avui puc pensar una cosa i demà la contrària, sense saber amb claredat les raons d'aquest canvi; en uns contextos puc pensar d'una manera i en altres d'una altra, sense ni tan sols prendre consciència de les possibles contradiccions. Escriure, per contra, és un exercici que exigeix major precisió i ens obliga a concretar i aclarir les nostres idees, ja que procurem que l'escrit reflecteixi fidelment el que pensem i sentim. Alhora, l'escriptura, en ser un fet material i per tant objectiu, ens permet tornar una i altra vegada sobre el text, ajustant-lo al pensament. El text, per tant, influeix en el pensament, ja que l’activa i el fa més productiu, provocant noves interaccions entre idees, així com moments de presa de consciència d'aspectes més ocults de la nostra ment. Per dir-ho així, el pensament es torna més precís en convertir-se en text i el text activa nous processos de pensament".

Diaris d'aula

Tipologies (Diaris d'equip, diaris d'aula, què hem après...) i exemples.

Llibretes d'aula

Variant del diari de classe en la qual l’alumnat escriu tot el que considera important del que ha fet, pensat, preguntat, parlat, compromès

Carpetes d'aprenentatge

També es diuen portafolis o dossiers d'aprenentatge