Teranyina per avaluar el treball per projectes en el marc d’una escola

Teranyina per avaluar el treball per projectes en el marc d’una escola

Font: Equip CDEC Infantil-primària

En el marc d’una escola, l’equip de mestres avalua com es va progressant col·lectivament a l’hora de fer el treball per projectes (o similar). S’han discutit prèviament els criteris que s’aplicaran per valorar les diferents pràctiques.

Cada mestre té un full amb l’esquema global i situa la seva valoració. Un dels membres de l’equip fa la mitjana i dibuixa la teranyina. Cada curs es torna a fer, es compara amb el curs anterior i es prenen decisions sobre els aspectes que es valora que cal millorar (l’exemple de teranyina que es mostra no correspon als criteris descrits).

També és possible construir una teranyina ‘de curs’, que reculli les valoracions dels mestres de cada nivell educatiu.

Diana per identificar i regular dubtes

Font:  Teresa Pigrau

Després d’haver après sobre les plantes (com són, i com duen a terme les funcions que les caracteritzen com a éssers vius), els alumnes pensen quins dubtes tenen o preguntes que encara no sabrien respondre. Els anoten en diferents post-it que situen a una diana com la del dibuix.

Una vegada recollides, es van llegint els escrits, i el que sap (o creu que sap) la resposta la verbalitza. Si no hi ha acord, s’organitza un debat. L’alumne que ha formulat la pregunta, escriu en el post-it la resposta consensuada.

Diana per compartir amb les famílies els nivells d’aprenentatge

Font: Mercè Mas. Escola La Roureda (St. Esteve de Sesrovires). 6è primària.

En aquest exemple, els alumnes autoavaluen aspectes relacionats amb el seu nivell de competència, decidits col·lectivament. Aquesta autoavaluació es contrasta amb l’avaluació de la mestra i, si hi ha acord, és part de l’informe que reben les famílies. Possibilita que els aprenents puguin argumentar els seus punts forts i els que no ho són tant, i prendre acords sobre en què i com millorar.

Com es pot observar en l’exemple, no sempre els alumnes s’autoavaluen positivament. 

Altres diagrames

Es poden utilitzar una gran varietat de diagrames per explicitar sistemes d’idees, processos, sentiments… i són útils tant per recollir dades, com per compartir i aplicar criteris d’avaluació i, fins i tot, per prendre decisions, tant per regular com per qualificar. El seu principal avantatge és el de resumir i visualitzar en molt poc espai idees complexes i facilitar el seu procés de regulació.

Els exemples següents en mostren alguns.

Diana per compartir amb les famílies els nivells d’aprenentatge

Diana per identificar i regular dubtes

Teranyina per avaluar el treball per projectes en el marc d’una escola

V de Gowin (equilibri tèrmic)

Font: Neus Sanmartí. Estudiants de magisteri. UAB.

Cada equip d’alumnes que han fet l’experiment, ha construït una V de Gowin a partir de l’experiment realitzat. En aquest cas, una vegada han dissenyat una primera versió de la ‘V’, comparen i discuteixen en gran grup els continguts dels diferents apartats. En funció del que s’ha dit, realitzen la versió definitiva, com la del exemple que es mostra.  

V de Gowin (comportament dels gasos)

Font: Conxita Márquez. Escola Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). C.S.

Els alumnes han observat canvis en el volum d’un globus situat en un pot en el qual es fa el buit. Després revisem la redacció a partir de la comparació entre les diferents versions. En aquest exemple s’observa com l’alumne ha canviat la paraula ‘ajuntar-se’ per ‘igualar-se’.  

V de Gowin (canvis en els materials)

Font: Conxita Márquez. Escola Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). C.S.

En aquesta V de Gowin s’observa com l’alumne mostra el camí que ha seguit per confeccionar-la. Com que els alumnes no comprenien el concepte de ‘principi’, es va optar per demanar-los que construïssin frases amb algun dels conceptes que havien escollit.  

V de Gowin

V de Gowin

La V de Gowin, també anomenat ‘Diagrama UVE’ o ‘V heurística’, és una eina que anima a l’alumnat a establir relacions entre aspectes conceptuals i metodològics al realitzar un tipus d’activitat (un treball experimental, resolució d‘un problema, lectura d’un text…). Estimula la metareflexió ja que per a elaborar-la cal interrelacionar les idees teòriques amb els procediments emprats i és idònia per avaluar la qualitat d’aquestes relacions.

Per exemple, sabent la dificultat que suposa aconseguir que l’alumnat connecti les observacions fetes a partir d’una pràctica experimental (o el procediments de resolució d’un problema) amb la teoria, la realització d’un diagrama com la V de Gowin, facilita aquesta connexió. A més, al ser un instrument gràfic, s’hi resumeixen totes les dades i idees en molt poc espai, cosa que afavoreix la seva regulació. Així, mentre que un informe de laboratori exigeix normalment escriure moltes pàgines, en una V de Gowin es resumeixen els aspectes clau en una sola pàgina.

En una V de Gowin es distingeixen quatre parts que s’omplen en aquest ordre:

No existeix un model de V de Gowin únic, i el seu disseny depèn de l’activitat realitzada i del seu objectiu.

Normalment la primera producció no és idònia i s’han d’anar regulant entre els companys o a partir d’una discussió en el marc del grup-classe. És interessant plantejar als alumnes per on cal començar la revisió i per on continuar-la. Per exemple, és interessant demanar quina és la part que avaluarien-regularien si només tinguessin temps per millorar un dels apartats (per exemple, avaluar si la pregunta és bona, investigable…), i després pensar en quina seria la segona part a revisar si tinguéssim temps per regular-ne dues, etc.

Exemples de V de Gowin produïdes per alumnes després de realitzar experiments: