Recursos per a una avaluació formadora i un aprenentatge gratificant
Una activitat sobre l’esquelet dels conills per a treballar la funció de relació del model èsser viu (Neus Garriga i Verdaguer)
Font: Teresa Pigrau
Després d’haver après sobre les plantes (com són, i com duen a terme les funcions que les caracteritzen com a éssers vius), els alumnes pensen quins dubtes tenen o preguntes que encara no sabrien respondre. Els anoten en diferents post-it que situen a una diana com la del dibuix.
Una vegada recollides, es van llegint els escrits, i el que sap (o creu que sap) la resposta la verbalitza. Si no hi ha acord, s’organitza un debat. L’alumne que ha formulat la pregunta, escriu en el post-it la resposta consensuada.
Font: Neus Garriga. Escola Turó del Cargol (Barcelona), 2n primària
En el marc d’un projecte sobre les joguines, cada equip d’alumnes juga amb una i observa com és i com funciona. Després ho expliquen als companys. Posteriorment, individualment, cada alumne omple els diferents apartats de l’esquema (que ha donat la mestra), recollint tot el que ha entès del que s’ha dit.
Aquest esquema l’alumne el va ampliant al llarg del projecte. Quan reconeix que pot millorar algun apartat, ho escriu. A l’exemple següent es mostra la producció inicial d’un alumne, com la va millorant i l’esquema-mapa final.
Font: Victòria Ibáñez. IESM J.M. Zafra. 3r ESO
Cada expert en un tema, explica al seu equip què ha après o sap del tema. A partir de l’explicació, l’equip construeix una mapa conceptual que recull les aportacions de cadascun dels seus companys ‘experts’ -que complementen amb les idees que creuen adients.
En aquesta foto s’observa el mapa fet per un dels equips, molt ampli i per mostrar a la resta de la classe. Després comparen les produccions dels diferents equips i fan propostes dels aspectes que millorarien del propi.
Les converses i les posades en comú possibiliten identificar idees de l’alumnat i promoure la seva regulació. Els alumnes plantegen preguntes i dubtes, expliquen què han fet i com ho interpreten, comparen les seves idees o maneres de fer amb les dels altres, etc.. Aquesta verbalització els possibilita reconèixer similituds i diferències entre el seu pensament, accions i sentiments i els d’altres, i prendre decisions per revisar-los, si cal.
Com?
Tanmateix, perquè una conversa o posada en comú possibiliti aquesta regulació s’han de donar algunes condicions:
En primer lloc, cal que es doni temps perquè tothom pugui pensar abans que algú parli. Els estudis demostren que, si es vol afavorir la regulació de tots els components del grup, es necessiten 10 segons de silenci entre el plantejament d’una pregunta i l’explicitació de la resposta. En cas contrari, molts alumnes no pensen què dirien i quan un company expressa el seu punt de vista, no poden comparar-lo amb el seu i, per tant, regular-lo. No és important que tothom parli, però sí que tothom pensi.
En segon lloc, cal plantejar bones preguntes i seleccionar bé les dels aprenents i a les que es dedicarà més temps. Han de ser de diferents tipus i que comportin comparar, comprovar, resumir…, i plantejades dient “què en penses sobre…?”, “per què penses…?”, “com penses que serà millor…?” o “què podria passar si…?”. No es poden centrar en preguntes com ara “què és?”, “com es diu?”, “què sabem?”… És important fer la conversa al voltant de poques però grans preguntes.
Per més informació sobre bones preguntes consulteu aquest PDF: Márquez, C., & Pujol, R. M. (2006). Una reflexió entorn de la conversa a les classes de ciències. Articles de Didàctica de La Llengua I de La Literatura, (37), 31–43. També trobareu informació a l’apartat sobre qüestionaris.
En tercer lloc, és important promoure que, quan es donin respostes, aquestes es basin en proves, observacions, experiències…, i no només en opinions personals. Això no implica que no es pugui imaginar o fer prediccions. La finalitat és que puguin contrastar els seus punts de vista amb dades i, d’aquesta manera, regular-los.
En quart lloc, cal demanar finalment que pensin individualment tres idees-clau que s’emporten, sentiments, noves preguntes… Aquest fet possibilita comparar les diferents percepcions i autoregular-les a partir de reconèixer que no tots ens emportem el mateix després de conversar.
