Converses o posades en comú

Converses o posades en comú

Les converses i les posades en comú possibiliten identificar idees de l’alumnat i promoure la seva regulació. Els alumnes plantegen preguntes i dubtes, expliquen què han fet i com ho interpreten, comparen les seves idees o maneres de fer amb les dels altres, etc.. Aquesta verbalització els possibilita reconèixer similituds i diferències entre el seu pensament, accions i sentiments i els d’altres, i prendre decisions per revisar-los, si cal.

Com?

Tanmateix, perquè una conversa o posada en comú possibiliti aquesta regulació s’han de donar algunes condicions:

Es necessiten 10 segons de silenci entre la pregunta i la resposta

En primer lloc, cal que es doni temps perquè tothom pugui pensar abans que algú parli. Els estudis demostren que, si es vol afavorir la regulació de tots els components del grup, es necessiten 10 segons de silenci entre el plantejament d’una pregunta i l’explicitació de la resposta. En cas contrari, molts alumnes no pensen què dirien i quan un company expressa el seu punt de vista, no poden comparar-lo amb el seu i, per tant, regular-lo. No és important que tothom parli, però sí que tothom pensi.

En segon lloc, cal plantejar bones preguntes i seleccionar bé les dels aprenents i a les que es dedicarà més temps. Han de ser de diferents tipus i que comportin comparar, comprovar, resumir…, i plantejades dient “què en penses sobre…?”, “per què penses…?”,  “com penses que serà millor…?” o “què podria passar si…?”.  No es poden centrar en preguntes com ara “què és?”, “com es diu?”, “què sabem?”… És important fer la conversa al voltant de poques però grans preguntes.

Plantejar poques però grans preguntes

Per més informació sobre bones preguntes consulteu aquest PDF: Márquez, C., & Pujol, R. M. (2006). Una reflexió entorn de la conversa a les classes de ciències. Articles de Didàctica de La Llengua I de La Literatura, (37), 31–43. També trobareu informació a l’apartat sobre qüestionaris.

Les respostes s’han de basar amb dades

En tercer lloc, és important promoure que, quan es donin respostes, aquestes es basin en proves, observacions, experiències…, i no només en opinions personals. Això no implica que no es pugui imaginar o fer prediccions. La finalitat és que puguin contrastar els seus punts de vista amb dades i, d’aquesta manera, regular-los.

En quart lloc, cal demanar finalment que pensin individualment tres idees-clau que s’emporten, sentiments, noves preguntes… Aquest fet possibilita comparar les diferents percepcions i autoregular-les a partir de reconèixer que no tots ens emportem el mateix després de conversar. 

Quines 3 idees clau t’emportes avui?

Congressos

Congressos

La celebració d’un congrés també pot ser una font de recollida de dades per a l’avaluació dels aprenentatges. Els alumnes han indagat al voltant d’alguna temàtica i els resultats els presenten en format pòster i/o oralment en el congrés.

Com?

Els pòsters poden permetre aplicar estratègies de coavaluació. De la mateixa manera que es fa en el marc d’un congrés de qualsevol camp del coneixement, els alumnes poden fer de revisors dels treballs que presenten altres companys o equips. Cada proposta de pòster el revisen dos companys per separat i donen suggeriments per millorar-los (que no sempre coincideixen). Els avaluats decideixen si incorporen o no les propostes. Foto: Escola M Lluïsa Serra (Maó). Llucia Mascaró i Esperança Anglada.

Una vegada al congrés, de nou els companys i persones expertes convidades (d’altres centres, universitats, familiars…) poden valorar els pòsters finals presentats i ajudar a la regulació fent preguntes als responsables del disseny de cadascun d’ells.  Foto: Escola M Lluïsa Serra (Maó). Llucia Mascaró i Esperança Anglada.

Carme de Pablo

Finalment, els alumnes poden elaborar un resum d’allò que han après al congrés i argumentar què han après dels treballs dels altres. Aquesta és una font de dades per al docent, que li possibilita valorar els aprenentatges finals.

Exemple: Organitzem un Congrés

Llegiu més informació sobre aquesta activitat aquí

Avaluació de pósters

Font: Victor López, 2n ESO. IES Pau Vila (Sabadell)

En aquesta conversa a través del twitter s’explica el procés d’avaluació dels pòsters elaborats pels alumnes per comunicar els experiments realitzats. És l’inici de curs i es seleccionen només tres criteris.

L’avaluació no es redueix a qualificar sinó que han de proposar millores i/o identificar els punts forts. S’utilitza el mòbil com a eina.

Aquí (Twitter) podeu consultar la conversació sencera

Conferències o exposicions orals

Conferències o exposicions orals

Una conferència o una exposició oral és una font de dades que permet avaluar tant la qualitat de les idees apreses (contingut) com la capacitat comunicativa de l’alumne. Una bona exposició oral possibilita combinar l’avaluació d’aquestes dues aproximacions i pot ser feta individualment o en equip.

Es poden utilitzar diferents criteris per avaluar, depenent del marc de referència a partir del qual treballem i l’edat de l’alumnat.  Alguns exemples es poden consultar a l’enllaç d’aquest títol i a partir d’ells es poden dissenyar adaptacions.

Cliqueu aquí per veure exemples d’eines per a secundària elaborades per Jordi Domènech. Des d’un model (scaffold o bastida) fins un guió (storyboard) i una rúbrica. 

Conferències o exposicions orals, converses o posades en comú, ‘congressos’…

Conferències o exposicions orals, converses o posades en comú, ‘congressos’…

En l’expressió de les idees, processos o sentiments, l’oralitat és el punt de partida. Els infants i els joves primer han de poder comunicar el seu pensament oralment i després passar a la comunicació escrita. Per tant, és molt important disposar d’instruments per a la recollida de dades provinents de fonts orals i, d’aquesta manera, poder regular les maneres de parlar.

Fins fa poc era difícil recollir aquestes dades per tal d’analitzar-les i poder reconèixer què es comunica bé, què caldria revisar, com i per què. Tanmateix, actualment és molt fàcil gravar -amb un mòbil- aquests tipus d’activitats i retornar a elles per valorar-les i prendre decisions.