Àngels Prat i Pla
Aquesta base d’orientació és un instrument que resumeix de manera gràfica i ordenada les accions que els infants de 3 i 4 anys van realitzant a mesura que desenvolupen la competència lingüística. Es troba dividida en tres apartats que es corresponen amb el desenvolupament del llenguatge oral, la lectura i l’escriptura, tot i que aquestes tres dimensions són indestriables en una situació d’ensenyament-aprenentatge.
La llengua oral, base del pensament i l’escriptura
Què fa?
Participa en les converses en diferents contextos (jugant, assemblees, psicomotricitat, grafismes, lectures de contes).
Com ho fa?
Escolta les aportacions dels companys o els adults, i hi està atent.
Comprèn les instruccions dels adults. Comprèn missatges, argumentacions, relats (de diferent complexitat).
Respecta el torn de paraules.
S’esforça per fer-se entendre. Supleix les mancances d’expressió amb gestualitat o indicacions.
Inicia el diàleg i aporta idees.
Té converses productives en treballs de grup.
Progressivament utilitza frases senzilles i noves paraules (forma de les produccions orals
Parla amb llenguatge telegràfic (bàsicament noms i verbs) però utilitza les fomes llenguatge infantil (mam.. o bé regularitzacions morfològiques: morit, venit; també confusions en alguns sons: mermell,… )
Ha incorporat paraules d´ús habitual a classe al seu vocabulari
Utilitza frases senzilles
Progressivament incorpora connectors (per què, que….) encara que no sigui amb el sentit gramatical adequat.
Parla, reflexiona i juga amb la lectura del codi escrit
Què fa?
Reconeix l’escriptura en el seu entorn proper i té interès a buscar escrits. Sap que escriure no és dibuixar.
Com ho fa?
Ha fet un primer descobriment de l’escriptura. Sap que escriure no és el mateix que dibuixar. Expressa emocions positives pel fet d’haver descobert l’escriptura. Mostra molt d’interès en buscar escrits.
Ha fet un primer descobriment de l’escriptura. Sap que escriure no és el mateix que dibuixar. Expressa emocions positives pel fet d’haver descobert l’escriptura.
Visualitza una experiència sobre lectors novells aquí:
Classifica els noms de la classe en funció de les seves semblances i diferències.
Verbalitza els descobriments en la lectura dels noms
Sap explicar semblances i diferències entre el seu nom i el d’altres: la primera lletra, quantitat de lletres, més curt o més llarg, formes, direccions de les lletres, lletres que li agraden especialment.
Mentre treballa sobre els noms de l´aula parla amb un predomini del llenguatge verbal. Hi incorpora el nom d’algunes lletres (Hi ha una p a tots dos… recordo el dibuix sencer…).

Identifica el seu nom i el dels companys més pròxims
Utilitza estratègies lectores en textos breus (etiquetes, rètols, cançons, contes memoritzats…)
Identifica el seu nom i el dels companys més pròxims. Sap aparellar-los amb el dibuix i la foto corresponent.
Lectura. És capaç d´endevinar allò que diu un escrit. Per record, per connectar amb previs, per la situació, per inferència o deducció, per visualitzar, per memòria o per comparació amb algun altre. A més és capaç de plantejar preguntes abans, durant i després de llegir.
Mira contes i llibres per iniciativa pròpia i té un criteri personal per a seleccionar els que més li interessen.
Va a llegir per iniciativa pròpia amb molta freqüència. Tria i mostra interès per diferents tipus de llibres, temes i gèneres. Sap raonar la seva tria i compartir-ho amb els altres.
Exposa oralment el contingut d’un text i el seu gènere (un conte, un poema, una cançó).
Reconeix si un llibre és de contes o de coneixements i ho sap explicar.
Recorda petits textos ja memoritzats.
Reprodueix oralment el contingut d’un text (oral o àudiovisual) o el recita de memòria. Extreu les idees bàsiques i respecta la seqüència temporal si és el cas
Parla, reflexiona i juga amb els grafismes i l’escriptura
Experimenta amb l’escriptura en diferents superfícies, espais i estris. Executa grafismes de tot tipus de formes imitant l’escriptura.
Executa grafismes lliures o dirigits amb el cos o amb objectes en diferents superfícies (tauleta, sal, farina, sorra) en espais grans i amb un estri en espais més petits (pinzells, guixos, retoladors).

Executa grafismes lliures i traços imitant l´acte d´escriure.
Utilitza l’espai quan fa grafismes lliures. Distribueix els grafismes o els concentra en un petit espai. Grafismes molt petits o molt grans.
Practica grafismes lliures o dirigits amb tot tipus de formes, de les més elementals (línia, guixot, grafismes indeterminats, línies ondulades, rodones…) a les més elaborades: línies trencades, rodones, rotacions en totes direccions (esquerra, dreta; dreta, esquerra).
Escriu el seu nom
Escriu el seu nom sense tenir cap model davant i observa la manera d’interpretar-lo.

Relaciona alguns sons amb les seves lletres.
Relaciona alguns sons amb les seves lletres
Sap que hi ha una diversitat de sons
Participa en activitats col·lectives d’escriptura
Participa activament a pensar què s’hauria de retolar. Copia el grafisme de la mestra i sap on l’ha de colocar. Sap explicar l’interès de retolar la classe.
Aplica la metacognició durant l’escriptura.
Sap explicar com ho fa per escriure. Quan escriu pot oralitzar el seu procés creatiu i explicar com juga i fa proves amb la quantitat de lletres, les formes, les direccions.