Rúbrica de comprensió lectora de cicle mitjà a ESO

Rúbrica de comprensió lectora de cicle mitjà a ESO

Guida Al·lès. Àngels Prat i Pla. Neus Sanmartí

Capacitats

Criteris de realització
 
Criteris de resultats
Nivell Expert

(excel·lent, molt ben fet i desenvolupat)

Nivell Avançat

(notable, força bé, en procés…)

Nivell Aprenent

(està començant, regular…)

Nivell Novell

(si té ajuda pot fer les tasques, li cal ajuda)

ABANS DE LLEGIR.
Activació dels propòsits i coneixements previs per accedir, prevalorar i recuperar informació, fent atenció a indicis visuals o a petits fragments.
Activació dels propòsits i dels coneixements previs.

Activació dels propòsits: per a què el llegeixo? Quin interès té per a mi? Què espero trobar-hi? Coneixements previs del tema. Tipus de text: què en sé? Deu tenir relació amb algun altre tema?

Prevaloració i recuperació d’informació

Primera idea a través d’una escombrada visual, fixant-se en indicis com la relació imatge-text: de que tractarà?, què hi aprendré?.

Localització de la informació rellevant per fer-se una idea de la fiabilitat global del text (està actualitzat? Es basa en bones fonts? Quina és la trajectòria de l’autor?), i de la finalitat (educativa, comercial, divulgativa o científica), intencionalitat (persuadir, informar, explicar, entretenir, argumentar…) i rellevància (respon als meus propòsits?

DURANT I DESPRÉS DE LA LECTURA. Processament de la informació.
INTERPRETACIÓ
Comprensió interpretativa (o inferencial)

El lector és capaç de construir nous significats a partir dels coneixements i experiències que cadascú té guardats a la memòria a llarg termini.

Hi ha una progressió en l’aplicació d’estratègies rendibles en l’accés al significat, des de les més bàsiques (descodificació utilitzant coneixements de la llengua) a les més complexes, en les quals les inferències de tot tipus ajuden a interpretar el text i trobar-hi un sentit personal.

Velocitat i expressió

Llegir sempre implica comprendre. Segons habilitats i capacitats personals, la velocitat canvia.

L’alternança de lectura en veu alta o baixa, sol o en grup, prepara l’alumne a formar-se com a lector expert.

SÍNTESI I INTEGRACIÓ DE LES IDEES PRINCIPALS
Síntesi i integració

Ús de diferents materials en la recerca d’informació, llibres, apunts, conferències, Internet, i de diferents procedències. Comporta: 

Capacitat de seleccionar informació rellevant. 

Capacitat per reformular  aquesta informació més sintèticament generalitzar. 

Capacitat per construir un text personal que respongui a les intencions de la recerca.

REFLEXIÓ, CONNEXIÓ I METACOGNICIÓ
Reflexió i connexió

Tant en textos de treball com literaris o narracions, sap llegir més enllà de les línies, o sigui, connectar la lectura  amb altres lectures, sabers o experiències. A partir del contrast entre el que sabia i el que li aporta el nou text, comprova les seves prediccions inicials, es formula preguntes per aclarir dubtes, per voler saber més, o per desacord en alguna part.

Comprensió crítica

Reconeixement que tot text (literari, narratiu o de treball) sempre és susceptible d’anàlisi crítica perquè:

1. La informació canvia en el temps.

2. Cada autor té una manera de plantejar els temes a partir de maneres de pensar i coneixements.

3. Hi ha llenguatges, com el de la publicitat, tendenciosos, que exigeixen actituds altament crítiques.

Sovint la persona que llegeix un text a vegades

 el reinterpreta  en funció de les seves creences.

Autoregulació de la lectura

Reconeixement dels errors de lectura i d’interpretació, i autocorrecció.

COMPROMÍS AMB LA LECTURA
Llegir per iniciativa pròpia

Gaudi en la lectura regular de textos de diferents tipologies, gèneres i formats.

Ús de la biblioteca per iniciativa pròpia

Ús de la biblioteca  per iniciativa pròpia i coneixement dels mecanismes d’organització i  funcionament.

Criteris personals

Manifestació de criteris personals en la selecció de les  lectures.

Descarrega't la rúbrica en PDF

Clica sobre la imatge si la vols descarregar

Els tallers de comprensió lectora de l´escola Banús

Els tallers de comprensió lectora de l´escola Banús

Font:  Document Escola Banús  (Santa Coloma de Gramenet).

Avaluació integrada dins els tallers de comprensió lectora

L’avaluació forma part de la seqüència d’aprenentatge dels tallers de comprensió lectora. Per tant, no resulta útil emprar la rúbrica com una eina d’avaluació qualificadora si prèviament no s’han treballat les estratègies de comprensió lectora. Vegem-ne el procés pas a pas. 

La mestra fa modelatge per tal d´entrenar en l´alumnat estratègies de comprensió lectora com són: 

  • De què tractarà? (Fer prediccions sobre el contingut a partir del títol, les imatges, la maquetació)
  • Què hi anem a buscar? (Determinar importància. Identificar les idees rellevants per paràgrafs per preguntar-les a un company)
  • Com connecta amb les experiències i coneixements propis el que hem llegit? (Connexió amb esquemes previs)
  • Quines paraules no entenc? (Clarificació, deducció per context o possibilitat de preguntar-la a la mestra i comentar-la amb els companys…

Imatge : CEIP Es Fossaret (Mallorca)

Els alumnes estan agrupats en parelles. La mestra els subministra el text escrit amb la consigna que l’han de llegir en silenci dues o tres vegades, n’han de fer una lectura individual molt atenta per tal d’identificar-ne la informació més rellevant i transformar-la en diverses preguntes: 

  • Alumnes A i B han de plantejar per escrit, en un full diferent, 5 preguntes. Si no entenen alguna paraula, podran preguntar pel seu significat.
  • Cadascú  respon a les preguntes de l´altre. Es retornen els fulls i cada alumne corregeix les respostes del company. Poden tenir el text al davant per buscar informació que no recordin. 
  • Per últim, les parelles tindran una estona per negociar les correccions

En finalitzar la sessió, la mestra recollirà les produccions per fer una primera anàlisi del tipus de preguntes que han sabut plantejar i triarà dos o tres exemples de cada classe: absurdes o pobres (frases literals), de resposta explícita i de resposta implícita, o sigui per pensar una mica més.

Imatge: Escola Banús. Taller de comprensió lectora. Aportada per la Xarxa de CB

En una sessió posterior, aquest conjunt de preguntes es presentarà als alumnes per a la seva discussió: 

  • Si estan mal plantejades, què hauríem de fer per plantejar-les bé? 
  • Són fàcils o difícils? La resposta la podem trobar al text? 
  • Què hem fet per contestar-les? Què hem fet per redactar-les?, etc

D’aquesta manera els alumnes reflexionen sobre les estratègies per identificar informació, per discriminar la que és rellevant, per llegir entre línies (inferir), per derivar preguntes, etc.

Per acabar, la mestra plantejarà les preguntes diana. És a dir, aquelles preguntes les respostes de les quals configuren la síntesi del text. Tractarà d’utilitzar la tècnica del modelatge tot fent explícites les estratègies i reflexions que realitza per construir aquestes preguntes. Els alumnes tindran un temps breu per respondre cada pregunta. Després posaran en comú les respostes i també el procés que han seguit per contestar-les. D’aquesta manera tornarà a animar els alumnes a reflexionar sobre les seves estratègies i tindran ocasió de contrastar-les.

L´equip de Banús recomana elaborar, de forma conjunta amb els alumnes, referents tipus cartell o mural amb la informació més important que pot ajudar a desenvolupar amb èxit l’activitat: Tipus de preguntes, característiques i com es construeixen.

Descarrega't el document complet en PDF

Clica sobre la imatge si la vols descarregar

Estratègies de comprensió lectora

Estratègies de comprensió lectora

Guida Al·lès i Núria Vilà

La lectura no és un procés mecànic sinó una transferència d’informació, una interacció entre el coneixement que posseeix el lector i la informació nova que rep a través del text, en un procés de construcció activa en què el lector activa estratègies i mecanismes de descodificació per arribar al significat. En definitiva, són els camins o vies que utilitzem per a pensar mentre llegim o escoltem un text.

Presentació i modelatge de les estratègies
Metacognició

Els alumnes prenen consciència del diàleg interior amb el text abans, durant i després de la lectura. Quina representació mental se n’han fet i com ho han fet per arribar-hi.

Connectar amb esquemes previs

Amb quina experiència, record -lectura o pel·lícula- o idea puc connectar el que estic llegint?

Predir

De què tractarà? (No-ficció). Què passarà? (ficció)

Clarificar

Què significa? Ho entenc bé? Què podria fer per entendre-ho?

Visualitzar

Imaginar el que estic llegint (he llegit, llegiré) amb els cinc sentits (oïda, vista, olfacte, tacte, gust)

Inferir (Llegir entre línies)

Què vol dir quan....? Segur que vol dir que...? Què pretén l'autor?

Qüestionar

Plantejar preguntes al text de diferents nivells de complexitat (literals, inferencials o crítiques)

Determinar importància-Resumir

Quina és la idea o idees principals? Quin és el tema? Quina és la informació principal i quina la supèrflua?

Sintetitzar

Quines noves idees he construït tot combinant els nous aprenentatges amb el que ja sabia? Què m'ha quedat?

Aplicació a diferents situacions

Cliqueu aquí per llegir l’experiència de l’Escola Banús (Santa Coloma de Gramenet) amb els tallers de comprensió lectora a primària. 

Exemples de qüestionaris que combinen preguntes tancades i obertes

Exemples de qüestionaris que combinen preguntes tancades i obertes

MODEL MATÈRIA

Possibilita identificar si l’alumnat és capaç d’imagi-nar-se que la matèria és discontinua i com es distri-bueixen les partícules en una dissolució. La resposta exi-geix no només escollir una de les imatges, sinó també justificar la raó de la selecció.

COM ENS IMAGINEM EL QUE NO VEIEM?

Mesclem aigua i sucre. Si tinguéssim unes ulleres màgiques que ens permetessin veure la mescla per dins, quins d’aquests dibuixos explica millor el que creus  que veuries?

Explica per què has escollit aquest dibuix
Comprensió lectora

Els alumnes han d’escollir entre dues cartes i valorar quina és la millor  (independentment de si s’està d’acord o no amb l’argumentació).

Font de la imatge: PISA 2006