COMPETÈNCIA
DEFINICIÓ I VISIONS
ACLARIMENTS I DISCUSSIÓ
HISTÒRIA I JUSTIFICACIÓ
“Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles. Es fonamenta en coneixements però no es limita a ells” (Perrenoud, 1997) [1].
“Capacitat de respondre a demandes complexes i realitzar tasques diverses de forma adequada. Suposa una combinació d’habilitats pràctiques, coneixe-ments, motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres compo-nents socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç” (DeSeCo, 2002) [2].
[1] EURYDICE (2002). Las competencias clave.
[2] DeSeCo (Definition and Selection of Competentes).
La competència comporta ser capaç d’activar diversos tipus de sabers en actuacions que no són iguals a les dutes a terme per desenvolupar-la. Inclou sempre el coneixement i, per tant, no es pot assimilar a un “procediment”. És una capacitat complexa (no simple, com ho és saber fer alguna cosa concreta), que implica transferir allò que s’ha après, de manera interrelacionada, a l’actuació en resposta a problemes nous. Aquesta visió àmplia cal tenir-la en compte en el moment d’avaluar si una persona és competent.
Es discuteix que les competències siguin una demanda de formació avalada pels sectors econòmics (OCDE), ja que els nous treballs demanen persones amb iniciativa, capaces d’aprendre contí-nuament, d’afrontar la resolució de problemes nous, de treballar amb d’altres en xarxa, etc. No és un terme que provingui del camp de les ciències de l’educació, tot i que és un objectiu educatiu que s’ha defensat des de fa molt de temps.
El concepte actual de competència neix del document [1] elaborat l’any 1994 a petició de l’UNESCO per una comissió presidida per J. Delors, en el qual es parla dels “quatre pilars de l’educació” –aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure, i aprendre a ser-.
El terme s’havia utilitzat abans en formació professional, per carac-teritzar capacitats molt específiques i simples. La visió actual de compe-tència ha estat desenvolupada prin-cipalment per la UE (Eurydice) i la OCDE (PISA). Països com USA i GB no l’utilitzen explícitament al definir els seus currículums, però sí Canadà (que en té un dels més interessants) i la majoria de països europeus i llatinoamericans.
[1] DELORS; J. (cdr.) (1996). Educació: hi ha un tresor amagat a dins. Barcelona: Ed. UNESCO.