Base d’orientació de la competència comunicativa als 6 i 7 anys i experts de 5 anys

Base d’orientació de la competència comunicativa als 6 i 7 anys i experts de 5 anys

Neus Sanmartí, Àngels Prat i Pla, Guida Al·lès i Mercè Abeyà.

La llengua oral en qualsevol àmbit de la vida

Utilitza la llengua oral en qualsevol dels àmbits de la vida escolar

Progressa en el llenguatge oral incorporant expressions i maneres de parlar del seu entorn.

Expressa idees i fets personals: experiències i vivències del dia a dia.

Comparteix coneixements amb el grup.

Participa en les converses de grup , i especialment en converses d’àrea de coneixements.

 

Organitza les idees de manera que siguin comprensibles

Practica canvis d’ordre en les frases. Comprova que cada canvi expressa matisos o intencions de cara al receptor (Mira, ve un gos llop; Ai, que ve un gos llop!; Que ve un gos llop?).

Fusiona frases, coordinades o juxtaposades, amb connectors com perquè, encara que, o amb connectors temporals: abans, un dia, quan era petita.

Coneix la funció de la puntuació més bàsica: punt final, signes d’admiració i interrogació. En lectura, remarca amb l’entonació alguns signes.

Participa activament en les converses amb companys i adults

En una conversa, cada cop es va cenyint més al tema, tot i que sovint, l’oblida per  explicar fets personals. Es fa entendre, sense necessitat d’utilitzar el llenguatge gestual.

Capacitat per respondre preguntes a partir de la seva lògica (Una nena diu que les dents estan fetes de llet, un altre hi afegeix que estan fetes de materials diferent….

Amb l’estímul del mestre, aprèn a fer preguntes sobre dubtes i a escoltar-ne les respostes.

Del reconeixement de la relació so-grafia a l’ortografia de base

Reconeix grafies i és conscient de les dificultats, tant per llegir com per escriure

S’exercita en la producció i diferenciació de sons. Té capacitat per discriminar sons i relacionar-los amb les grafies.

Es fa conscient que una mateixa lletra té diferents sons segons si és a començament de paraula- entre consonant i vocal-, entre vocals o a final de paraula.

Es fa conscient que una mateixa lletra té diferents sons segons si és a començament de paraula- entre consonant i vocal-, entre vocals o a final de paraula. Aprèn que els sons són més reconeixibles en posició inicial o entre vocals.

S’inicia en el reconeixement de síl·labes àtones i tòniques. En les síl·labes àtones, hi ha major dificultat en els sons de les vocals a, e, o. I ho relaciona amb la seguretat o inseguretat, tant en lectura com en escriptura.

Primera aproximació a sons que s’escriuen amb més d’una grafia, i a grafies que representen més d’un so. Reconeix i sap llegir paraules amb dígrafs.

Reconeix quines lletres li porten dificultat en lectura o en escriptura i les que li donen seguretat, tant llegint com escrivint (r, m, d, f, l, ll, p…). Troba maneres per evitar els errors, individualment o col·lectiva.

Utilitza els recursos de la classe per recordar paraules o per consultar els dubtes. Fa ús d’instruments personals per facilitar la memorització: tauletes, llibretes, consulta a companys. Aprèn recursos d’altres noies i nois de la classe, i sap explicar a d’altres els seus recursos

 

Adquireix l’ortografia de base

En els seus intents d’escriure separa bé les paraules, quan no hi ha dificultat (un llop al bosc).  Escriu de manera que l’ordre de les lletres segueix l’ordre en què es produeixen els sons, i no es deixa cap lletra ni n’hi posa  de més.

Fa correspondre una lletra a cada so (de vegades equivoca la lletra, però no el so).

S’inicia en el coneixement i aplicació de les regles més bàsiques: ca, que, qui, co, cu; ga, gue, gui, go, gu; ja, ge, gi, jo, ju. I els plurals.

En grup, fa recerques per memoritzar aquestes regles. Memoritza les paraules més freqüents, com: sóc, què, avui, ara…

Té consciència dels errors i per com corregir-los, a partir de recórrer als coneixements: bases d’orientació i organitzadors gràfics.

Sap esmenar alguns errors: recorrent a la memòria visual, consultant cartells, provant d’escriure la paraula de dues maneres… Corregint de manera compartida amb poca o gens d’ajuda de l’adult.

 

Escriure per si mateix i comunicar-se amb els altres

Escriu textos d’estudi

Ordena les idees –si cal primer oralment- de manera que siguin comprensibles als altres. Fa esquemes o mapes conceptuals per ordenar els coneixements (ordinador o manual).  Acompanya les explicacions amb imatges, fotos o dibuixos.

Destaca la idea principal i els mots d’interès amb remarques (subratllats, tipologia de lletres).

Hi posa un títol que sigui indicador del contingut.

En les recerques a Internet, sap explicar les idees bàsiques que ha entès.

Utilitza el vocabulari de l’àrea, encara que siguin aproximacions: (cordó birical per cordó umbilical)

Sap presentar oralment les seves produccions, i si cal, sap relacionar causes i efectes.

 

Descobreix el llenguatge literari i dóna importància a la manera d’expressar una idea

Memoritza refranys, rodolins, poesies, cançons… per aproximar-se al llenguatge literari. S’expressa amb tots els llenguatges possibles: dibuix, cos, escrits…

S’inicia en diferents models textuals: contes, explicacions,  aventures personals… Utilitza l’expressió adequada a la intenció del text. Tria el títol i decideix si hi cal alguna imatge o foto.

En grup, té capacitat per millorar un text.  A més de l’ortografia, és capaç de millorar frases, canviar paraules, afegir-hi expressions per tal d’adequar-se a l’objectiu del text.

Experimenta el plaer de la feina ben feta quan presenta un treball ben fet, polit, amb imatges o esquemes i sobretot sense errades.

Aplica estratègies col·lectives per avançar en l’escriptura.

Fa ús de la memòria a curt i llarg termini.

Elabora cartelleres de consulta en lloc visible de la classe.

Fa correccions en petit grup. S’alegra dels encerts i accepta els errors. S’adona d’alguns errors i en uns casos sap explicar la causa. Recorre a paraules de la mateixa família quan dubta. Practica amb la memòria visual, gestual, episòdica… Es confecciona ell mateix llistes i utilitza regles mnemotècniques

La lectura comprensiva

Abans d’iniciar una lectura, la prepara

Es fixa en el tipus del document: escolar, publicitari, llistat, programa de festes, conte… Comprova si hi ha algun acompanyament (foto, dibuix, esquema…). Es fixa en paraules que hi destaquen, (majúscules, subratllats, peu d’imatges…).

Utilitza tot tipus d’estratègies lectores, a partir de la convicció que els seus coneixements donaran sentit a la lectura

Abans de llegir, a partir dels indicis de l’exploració anterior, té  idea sobre coneixements previs personals d’aquell tema, si és del seu interès i si serà fàcil o no comprendre’n el contingut. Durant i després connecta allò que ha llegit amb experiències o coneixements que ja tenia.

Fa prediccions a partir dels coneixements personals: endevina una paraula, imagina com acabarà un conte, imagina una notícia a partir d’una foto.

Practica inferències mentre llegeix. Això vol dir que completa amb els seus coneixements el que no diu el text de manera explícita. Exemple: llegeix “l’ha mossegat un gos” i imagina el mal que li deu fer, que devia ser un gos perdut…

Reflexiona sobre els problemes de lectura a partir de preguntes de l’adult del tipus: Quan no entens alguna cosa, què fas?, De què et serveix llegir el títol? (Metacognició). Has mirat la foto i t’has imaginat que parlaria de…, Quina diferència hi trobes quan llegeixes en veu alta o en silenci?, Què fas quan una paraula o expressió no l’entens?

Controla el ritme de lectura

La lectura excessivament lenta pot ser indicativa de no haver assegurat la relació so-grafia. En aquest cas, es llegeix lletrejant, en què es fixa l’atenció en cada lletra, sense consciència de paraula; o bé que es llegeix per paraules sense connexió entre si

Si és lector novell: Llegeix textos coneguts o bé de temes orientats. Prova de fer fixacions visuals que abastin una paraula o més. Recorda paraules per la forma. Memoritza paraules usuals. Fixa mots a partir de recordar els gestos que es fan per escriure’ls.

Si és lector expert: Segueix el sentit de la lectura i s’adona dels errors. Utilitza estratègies de lectura de manera natural, espontània. Amb l’ajuda de l’adult, es fa preguntes i pot donar-hi alguna resposta coherent: Quan llegeixo alguna cosa coneguda, com ho faig per llegir? Per endevinar paraules o frases, com ho faig? Si només faig una ullada a una paraula, la puc llegir? M’equivoco sempre amb les mateixes lletres o paraules? Tinc paraules memoritzades? ¿Quines? Com ho faig per recordar-les?

 

 

Compromís amb la lectura

Mostra curiositat per captar informació en qualsevol format que es presenti

S’interessa per qualsevol informació que li arriba a les mans. Comparteix aquesta informació amb els altres i la sap comunicar bé. Anima els altres a compartir aquests coneixements.

Participa en les converses sobre els contes que ha escoltat o mirat i llegit.

Sap explicar per què un conte o una informació-o li agrada o no.

Mostra un criteri propi per elegir llibres. Sap distingir entre llibres que li agraden més o menys

Aplica les normes de biblioteca i les sap explicar als companys.

 

3 i 4 anys. Base d’Orientació de la C. Comunicativa.

Àngels Prat i Pla

Aquesta base d’orientació és un instrument que resumeix de manera gràfica i ordenada les accions que els infants de 3 i 4 anys van realitzant a mesura que desenvolupen la competència lingüística. Es troba dividida en tres apartats que es corresponen amb el desenvolupament del llenguatge oral, la lectura i l’escriptura, tot i que aquestes tres dimensions són indestriables en una situació d’ensenyament-aprenentatge.  

La llengua oral, base del pensament i l’escriptura

Què fa?

Participa en les converses en diferents contextos (jugant, assemblees, psicomotricitat, grafismes, lectures de contes).

Com ho fa?

Escolta les aportacions dels companys o els adults,  i  hi està atent.

Comprèn les instruccions dels adults. Comprèn missatges, argumentacions, relats (de diferent complexitat).

Respecta el torn de paraules.

S’esforça per fer-se entendre. Supleix les mancances d’expressió amb gestualitat o indicacions.

Inicia el diàleg i aporta idees.

Té converses productives en treballs de grup.


Progressivament utilitza frases senzilles i noves paraules  (forma de les produccions orals

Parla amb llenguatge telegràfic (bàsicament noms i verbs) però utilitza les fomes  llenguatge infantil (mam.. o bé regularitzacions morfològiques: morit, venit; també confusions en alguns sons: mermell,… )

Ha incorporat paraules d´ús habitual a classe al seu vocabulari

Utilitza frases senzilles

Progressivament incorpora connectors (per què, que….) encara que no sigui amb el sentit gramatical adequat.

Parla, reflexiona i juga amb la lectura del codi escrit

Què fa?

Reconeix l’escriptura en el seu entorn proper i té interès a buscar escrits. Sap que escriure no és dibuixar.

Com ho fa?

Ha fet un primer descobriment de l’escriptura. Sap que escriure no és el mateix que dibuixar. Expressa emocions positives pel fet d’haver descobert l’escriptura. Mostra molt d’interès en buscar escrits.

Ha fet un primer descobriment de l’escriptura. Sap que escriure no és el mateix que dibuixar. Expressa emocions positives pel fet d’haver descobert l’escriptura.

Visualitza una experiència sobre lectors novells aquí:

Classifica els noms de la classe en funció de les seves semblances i diferències. 


Verbalitza els descobriments en la lectura dels noms


Sap explicar semblances i diferències entre el seu nom i el d’altres: la primera lletra, quantitat de lletres, més curt o més llarg, formes, direccions de les lletres, lletres que li agraden especialment.

Mentre treballa sobre els noms de l´aula parla amb un predomini del llenguatge verbal. Hi incorpora el nom d’algunes lletres (Hi ha una p a tots dos… recordo el dibuix sencer…).

Identifica el seu nom i el dels companys més pròxims


Utilitza estratègies lectores en textos breus (etiquetes, rètols, cançons, contes memoritzats…)

Identifica el seu nom i el dels companys més pròxims. Sap aparellar-los amb el dibuix i la foto corresponent.

Lectura. És capaç d´endevinar allò que diu un escrit. Per record, per connectar amb previs, per la situació,  per inferència o deducció, per visualitzar, per memòria o per comparació amb algun altre. A més és capaç de plantejar preguntes abans, durant i després de llegir.

Mira contes i llibres per iniciativa pròpia i té un criteri personal per a seleccionar els que més li interessen. 

Va a llegir per iniciativa pròpia amb molta freqüència. Tria i mostra interès per diferents tipus de llibres, temes i gèneres. Sap raonar la seva tria i compartir-ho amb els altres. 

Exposa oralment el contingut d’un text i el seu gènere (un conte, un poema, una cançó).

Reconeix si un llibre és de contes o de coneixements i ho sap explicar.

Recorda petits textos ja memoritzats.

Reprodueix oralment el contingut d’un text (oral o àudiovisual) o el recita de memòria. Extreu les idees bàsiques i respecta la seqüència temporal si és el cas

Parla, reflexiona i juga amb els grafismes i l’escriptura

Experimenta amb l’escriptura en diferents superfícies, espais i estris. Executa grafismes de tot tipus de formes imitant l’escriptura.

Executa grafismes lliures o dirigits amb el cos o amb objectes en diferents superfícies (tauleta, sal, farina, sorra) en espais grans i amb un estri en espais més petits (pinzells, guixos, retoladors).

Executa grafismes lliures i traços imitant l´acte d´escriure. 

Utilitza l’espai quan fa grafismes lliures. Distribueix els grafismes o els concentra en un petit espai. Grafismes molt petits o molt grans.

Practica grafismes lliures o dirigits amb tot tipus de formes, de les més elementals (línia, guixot, grafismes indeterminats, línies ondulades, rodones…) a les més elaborades: línies trencades, rodones, rotacions en totes direccions (esquerra, dreta; dreta, esquerra).

Escriu el seu nom

Escriu el seu nom sense tenir cap model davant i observa la manera d’interpretar-lo.

Relaciona alguns sons amb les seves lletres.

Relaciona alguns sons amb les seves lletres

Sap que hi ha una diversitat de sons

Participa en activitats col·lectives d’escriptura

Participa activament a pensar què s’hauria de retolar. Copia el grafisme de la mestra i sap on l’ha de colocar. Sap explicar l’interès de retolar la classe.

Aplica la metacognició durant l’escriptura.

Sap explicar com ho fa per escriure. Quan escriu pot oralitzar el seu procés creatiu i explicar com juga i fa proves amb la quantitat de lletres, les formes, les direccions.

Llegir textos escrits o multimèdia de tot tipus

Àngels Prat i Pla

Es parteix del fet que a l’Educació Infantil han fet els primers descobriments en lectura. Algunes de les estratègies que han utilitzat, com endevinar, imaginar amb l’ajuda d’imatges, fixar-se en alguna lletra coneguda o recordar altres paraules tenen continuïtat a partir de 5 a 7 anys.

A mesura que es fan grans, augmenten els coneixements tant lingüístics com heurístics, que acceleren el procés lector i, per tant, disposen de molts més indicis per comprendre els escrits.

Per exemple:

Suport

El mateix suport, llibre, revista o fullet, ja ens diu si és un conte, un llibre de coneixements o un programa.

Tema

Identificació del tema de què tracta, per saber si té o no relació amb coneixements personals.

Marques

Les marques d’un escrit (coberta, títol, subtítols, negretes, puntuació, forma de l’escrit...).

Dibuixos

El mateix suport, llibre, revista o fullet, ja ens diu si és un conte, un llibre de coneixements o un programa.

La llengua dels aprenentatges de les àrees curriculars

Àngels Prat i Pla

L’ús de la llengua (sigui oral o escrita) rep un gran impuls quan es refereix a aprenentatges. La manera d’expressar coneixements difereix de les explicacions quotidianes.  El Jo deixa de ser el centre de l’expressió i es desplaça als objectes, però ràpidament els objectes esdevenen idees i conceptes, cada cop més amplis, que no funcionen de forma aïllada sinó en relació amb altres idees o conceptes.

L'estudi requereix nou vocabulari

Es pot entendre fàcilment si partim d’una aplicació pràctica: l’estudi del conill. Si només es comptés amb els coneixements adquirits en les vivències personals, sabrien que és un animal que té cua, potes, orelles..., si n’han vist algun. Potser també sabrien expressar emocions segons si els agradés o els fes por, si el voldrien de mascota o no. En canvi, l’estudi d’un conill requereix un altre vocabulari, poc habitual (mamífer, nodrir, reproducció ...) i darrere seu, hi ha coneixements que s’han d’aprendre. El coneixement d’aquest animal no seria complet si no el relacionessin amb els éssers vius, herbívors, vertebrats o mamífers.

Els inicis de l’escriptura: llengua oral i llengua escrita

Àngels Prat i Pla

Escriptura amb capacitat comunicativa

Cap als 5 anys –amb variacions entre novells i experts-, els grafismes evolucionen de manera que adquireixen capacitat comunicativa. El que escriuen ho poden llegir altres o ells mateixos. Per aconseguir aquest nivell, s’ha d’haver superat el que en diem ortografia de base, en que, malgrat la dificultat per relacionar lletres i grafies quan la correspondència no és unívoca (un so - una grafia), ja permet un cert nivell de comunicació.

Narren fets quotidians

Les primeres produccions escrites són pràcticament calcades de l’oralitat. Aquestes produccions les impulsa la necessitat de narrar fets quotidians, sovint referits a contextos que es comparteixen amb l’adult. Se solen presentar escrits o dibuixats.

Encara no empren enllaços

En ambdós casos (escrit i oral), s’hi destaca la coordinació d’idees, en canvi, no hi ha altres tipus d’enllaç (perquè, llavors..) que relacionin idees entre si.

De la descoberta a l’aprenentatge de l’escriptura

Àngels Prat i Pla

Practicar habilitats cognitives bàsiques

Les intuïcions primerenques es van transformant en d’altres, basades en la reflexió i el coneixement. La pràctica d’habilitats cognitives bàsiques a parvulari com: endevinar, recordar, deduir, identificar, observar, reflexionar, intuir, interpretar... tenen sentit en el context de qualsevol dels aprenentatges curriculars.

Tot progrés se sustenta en aprenentatges anteriors

Foto: Padrins lectors. Escola La Tordera (Sant Celoni)

Exercitar la memòria

Si, per exemple, fem atenció a la memòria visual, auditiva, gestual o episòdica, que tant es practiquen a Educació Infanil (cançons, poemes, rutines de classe, etc.) ens adonarem que constitueix una bona base per etapes posteriors: L’exercitació de la memòria, és indispensable per identificar formes, reconèixer sons, i associar formes i sons per confegir paraules, i poder-les llegir. La necessitat de recordar s’amplia dia a dia fins al punt que calen ajudes o suports per abastar totes les necessitats. La confecció de llistats individuals o col·lectius, les ajudes informàtiques o l’elaboració de bases d’orientació es poden considerar extensions de la memòria, que s’estenen al llarg de l’escolarització.

Les mateixes memoritzacions de cançons o poemes descobreixen una vessant literària en què es prioritza la manera de dir o de representar una idea, per sobre del que es diu o es representa.
Imatge: Escola de Sant Climent, Menorca.

L’autonomia personal: què vull llegir i què vull escriure

Àngels Prat i Pla

Diari literari amb imatges Escola Maria Ll. Serra. Maó, Menorca.

La competència lingüística adquirida en aquesta etapa obre oportunitats de millorar l’autonomia personal. Si escriuen mínimament, sigui com a novells o com a experts, tenen llibertat per decidir què volen escriure i per a qui ho fan.  També en lectura. Saber que poden llegir algun petit text, triat personalment, vagin o no acompanyat d’imatge, satisfà les expectatives i animen a continuar, especialment als novells.

Diari literari. Cristina Carrasco i Aina Amengual. Escola Ses Rotes Velles. Mallorca.

 

 

Per sobre dels dubtes i les dificultats de cadascú, cal tenir la confiança que tots en poden aprendre. El que realment  compta, en els aprenentatges, és la voluntat de voler-ho aconseguir. Aquesta voluntat per aconseguir competència lingüística s’hauria de fer extensiva a mestres i a tot el grup classe. L’èxit d’un alumne, ho és d’aquest alumne, però també de mestres i adults que hi han intervingut, i especialment el grup classe. El sol fet de la convivència és el millor estímul per a un novell que té ganes de millorar.

L’avaluació de la competència comunicativa fins als 7 anys

L’avaluació de la competència comunicativa fins als 7 anys

Àngels Prat i Pla

La competència lingüística d’Educació Infantil i primer de primària –de 3 fins a 7 anys– es planteja com un contínuum:

La llengua oral és l'eix vertebrador dels aprenentatges

Seguint la proposta de l’etapa d'Educació Infantil, dels 5 als 7 anys, l’eix vertebrador dels aprenentatges és la llengua oral. En les activitats d’aula, conversen amb els companys, amb l’adult i amb si mateixos. S’obre, a més a més, el ventall en l’ús del llenguatge lligat als coneixements relacionats amb totes les àrees curriculars.

Els aprenentatges lingüístics de les primeres edats, lectura i escriptura, es plantegen com un descobriment personal amb acompanyament del grup classe i dels adults amb qui conviu. Es limitarien les capacitats de l’infant si es pensés únicament en les lletres i les paraules. Es parteix del fet que els primers actes d’escriptura sovint es produeixen per intuïcions sobre escriptura i per imitació als grafismes del seu entorn. Quan alguna nena o nen agafa un llapis, un pinzell, fa traços en una tauleta o prem tecles de l’ordinador amb la voluntat d’escriure, es pot considerar que ha iniciat aquest aprenentatge. Les preguntes i comentaris de l’adult donen sentit a aquests actes.

Parlarem de: (cliqueu sobre les icones)

Descarregeu-vos gratuïtament aquest apartat en format PDF clicant aquí 

3 i 4 anys

Introducció

L'objectiu de l'etapa 3-4 anys

Base d'Orientació

B.O. de la competència comunicativa als 3-4 anys

Rúbrica

Rúbrica de la competència comunicativa als 3-4 anys

5 i 6 anys

6 i 7 anys

Base d'Orientació

B.O. de la competència comunicativa als 5-6 anys

Base d'Orientació

B.O. de la competència comunicativa als 6-7 anys