Experiències de la competència comunicativa

Nens i nenes de 2 a 6 anys expliquen contes coneguts

Converses sobre lectura (2 a 4 anys). Com ho feu per llegir?. Experiència a primària de lectura compartida. 

L’aventura d’aprendre a escriure i la  correcció compartida

Experiència sobre la metacongició, una estratègia de comprensió lectora de 6 a 12 anys

Creació d’un poema sobre el cicle de l’aigua a partir d’una visualizació. 

Rutina aplicada a l’estudi dels volcans. Gaby Spano. 

Tallers per a practicar i i avaluar les estratègies de comprensió.

Rúbrica de comprensió lectora de cicle mitjà a ESO

Rúbrica de comprensió lectora de cicle mitjà a ESO

Guida Al·lès. Àngels Prat i Pla. Neus Sanmartí

Capacitats

Criteris de realització
 
Criteris de resultats
Nivell Expert

(excel·lent, molt ben fet i desenvolupat)

Nivell Avançat

(notable, força bé, en procés…)

Nivell Aprenent

(està començant, regular…)

Nivell Novell

(si té ajuda pot fer les tasques, li cal ajuda)

ABANS DE LLEGIR.
Activació dels propòsits i coneixements previs per accedir, prevalorar i recuperar informació, fent atenció a indicis visuals o a petits fragments.
Activació dels propòsits i dels coneixements previs.

Activació dels propòsits: per a què el llegeixo? Quin interès té per a mi? Què espero trobar-hi? Coneixements previs del tema. Tipus de text: què en sé? Deu tenir relació amb algun altre tema?

Prevaloració i recuperació d’informació

Primera idea a través d’una escombrada visual, fixant-se en indicis com la relació imatge-text: de que tractarà?, què hi aprendré?.

Localització de la informació rellevant per fer-se una idea de la fiabilitat global del text (està actualitzat? Es basa en bones fonts? Quina és la trajectòria de l’autor?), i de la finalitat (educativa, comercial, divulgativa o científica), intencionalitat (persuadir, informar, explicar, entretenir, argumentar…) i rellevància (respon als meus propòsits?

DURANT I DESPRÉS DE LA LECTURA. Processament de la informació.
INTERPRETACIÓ
Comprensió interpretativa (o inferencial)

El lector és capaç de construir nous significats a partir dels coneixements i experiències que cadascú té guardats a la memòria a llarg termini.

Hi ha una progressió en l’aplicació d’estratègies rendibles en l’accés al significat, des de les més bàsiques (descodificació utilitzant coneixements de la llengua) a les més complexes, en les quals les inferències de tot tipus ajuden a interpretar el text i trobar-hi un sentit personal.

Velocitat i expressió

Llegir sempre implica comprendre. Segons habilitats i capacitats personals, la velocitat canvia.

L’alternança de lectura en veu alta o baixa, sol o en grup, prepara l’alumne a formar-se com a lector expert.

SÍNTESI I INTEGRACIÓ DE LES IDEES PRINCIPALS
Síntesi i integració

Ús de diferents materials en la recerca d’informació, llibres, apunts, conferències, Internet, i de diferents procedències. Comporta: 

Capacitat de seleccionar informació rellevant. 

Capacitat per reformular  aquesta informació més sintèticament generalitzar. 

Capacitat per construir un text personal que respongui a les intencions de la recerca.

REFLEXIÓ, CONNEXIÓ I METACOGNICIÓ
Reflexió i connexió

Tant en textos de treball com literaris o narracions, sap llegir més enllà de les línies, o sigui, connectar la lectura  amb altres lectures, sabers o experiències. A partir del contrast entre el que sabia i el que li aporta el nou text, comprova les seves prediccions inicials, es formula preguntes per aclarir dubtes, per voler saber més, o per desacord en alguna part.

Comprensió crítica

Reconeixement que tot text (literari, narratiu o de treball) sempre és susceptible d’anàlisi crítica perquè:

1. La informació canvia en el temps.

2. Cada autor té una manera de plantejar els temes a partir de maneres de pensar i coneixements.

3. Hi ha llenguatges, com el de la publicitat, tendenciosos, que exigeixen actituds altament crítiques.

Sovint la persona que llegeix un text a vegades

 el reinterpreta  en funció de les seves creences.

Autoregulació de la lectura

Reconeixement dels errors de lectura i d’interpretació, i autocorrecció.

COMPROMÍS AMB LA LECTURA
Llegir per iniciativa pròpia

Gaudi en la lectura regular de textos de diferents tipologies, gèneres i formats.

Ús de la biblioteca per iniciativa pròpia

Ús de la biblioteca  per iniciativa pròpia i coneixement dels mecanismes d’organització i  funcionament.

Criteris personals

Manifestació de criteris personals en la selecció de les  lectures.

Descarrega't la rúbrica en PDF

Clica sobre la imatge si la vols descarregar

Els tallers de comprensió lectora de l´escola Banús

Els tallers de comprensió lectora de l´escola Banús

Font:  Document Escola Banús  (Santa Coloma de Gramenet).

Avaluació integrada dins els tallers de comprensió lectora

L’avaluació forma part de la seqüència d’aprenentatge dels tallers de comprensió lectora. Per tant, no resulta útil emprar la rúbrica com una eina d’avaluació qualificadora si prèviament no s’han treballat les estratègies de comprensió lectora. Vegem-ne el procés pas a pas. 

La mestra fa modelatge per tal d´entrenar en l´alumnat estratègies de comprensió lectora com són: 

  • De què tractarà? (Fer prediccions sobre el contingut a partir del títol, les imatges, la maquetació)
  • Què hi anem a buscar? (Determinar importància. Identificar les idees rellevants per paràgrafs per preguntar-les a un company)
  • Com connecta amb les experiències i coneixements propis el que hem llegit? (Connexió amb esquemes previs)
  • Quines paraules no entenc? (Clarificació, deducció per context o possibilitat de preguntar-la a la mestra i comentar-la amb els companys…

Imatge : CEIP Es Fossaret (Mallorca)

Els alumnes estan agrupats en parelles. La mestra els subministra el text escrit amb la consigna que l’han de llegir en silenci dues o tres vegades, n’han de fer una lectura individual molt atenta per tal d’identificar-ne la informació més rellevant i transformar-la en diverses preguntes: 

  • Alumnes A i B han de plantejar per escrit, en un full diferent, 5 preguntes. Si no entenen alguna paraula, podran preguntar pel seu significat.
  • Cadascú  respon a les preguntes de l´altre. Es retornen els fulls i cada alumne corregeix les respostes del company. Poden tenir el text al davant per buscar informació que no recordin. 
  • Per últim, les parelles tindran una estona per negociar les correccions

En finalitzar la sessió, la mestra recollirà les produccions per fer una primera anàlisi del tipus de preguntes que han sabut plantejar i triarà dos o tres exemples de cada classe: absurdes o pobres (frases literals), de resposta explícita i de resposta implícita, o sigui per pensar una mica més.

Imatge: Escola Banús. Taller de comprensió lectora. Aportada per la Xarxa de CB

En una sessió posterior, aquest conjunt de preguntes es presentarà als alumnes per a la seva discussió: 

  • Si estan mal plantejades, què hauríem de fer per plantejar-les bé? 
  • Són fàcils o difícils? La resposta la podem trobar al text? 
  • Què hem fet per contestar-les? Què hem fet per redactar-les?, etc

D’aquesta manera els alumnes reflexionen sobre les estratègies per identificar informació, per discriminar la que és rellevant, per llegir entre línies (inferir), per derivar preguntes, etc.

Per acabar, la mestra plantejarà les preguntes diana. És a dir, aquelles preguntes les respostes de les quals configuren la síntesi del text. Tractarà d’utilitzar la tècnica del modelatge tot fent explícites les estratègies i reflexions que realitza per construir aquestes preguntes. Els alumnes tindran un temps breu per respondre cada pregunta. Després posaran en comú les respostes i també el procés que han seguit per contestar-les. D’aquesta manera tornarà a animar els alumnes a reflexionar sobre les seves estratègies i tindran ocasió de contrastar-les.

L´equip de Banús recomana elaborar, de forma conjunta amb els alumnes, referents tipus cartell o mural amb la informació més important que pot ajudar a desenvolupar amb èxit l’activitat: Tipus de preguntes, característiques i com es construeixen.

Descarrega't el document complet en PDF

Clica sobre la imatge si la vols descarregar

Estratègies de comprensió lectora

Estratègies de comprensió lectora

Guida Al·lès i Núria Vilà

La lectura no és un procés mecànic sinó una transferència d’informació, una interacció entre el coneixement que posseeix el lector i la informació nova que rep a través del text, en un procés de construcció activa en què el lector activa estratègies i mecanismes de descodificació per arribar al significat. En definitiva, són els camins o vies que utilitzem per a pensar mentre llegim o escoltem un text.

Presentació i modelatge de les estratègies
Metacognició

Els alumnes prenen consciència del diàleg interior amb el text abans, durant i després de la lectura. Quina representació mental se n’han fet i com ho han fet per arribar-hi.

Connectar amb esquemes previs

Amb quina experiència, record -lectura o pel·lícula- o idea puc connectar el que estic llegint?

Predir

De què tractarà? (No-ficció). Què passarà? (ficció)

Clarificar

Què significa? Ho entenc bé? Què podria fer per entendre-ho?

Visualitzar

Imaginar el que estic llegint (he llegit, llegiré) amb els cinc sentits (oïda, vista, olfacte, tacte, gust)

Inferir (Llegir entre línies)

Què vol dir quan....? Segur que vol dir que...? Què pretén l'autor?

Qüestionar

Plantejar preguntes al text de diferents nivells de complexitat (literals, inferencials o crítiques)

Determinar importància-Resumir

Quina és la idea o idees principals? Quin és el tema? Quina és la informació principal i quina la supèrflua?

Sintetitzar

Quines noves idees he construït tot combinant els nous aprenentatges amb el que ja sabia? Què m'ha quedat?

Aplicació a diferents situacions

Cliqueu aquí per llegir l’experiència de l’Escola Banús (Santa Coloma de Gramenet) amb els tallers de comprensió lectora a primària. 

Taller de comprensió lectora a partir d’una rutina de pensament amb una notícia: Abans pensava, ara penso… Experiència de Gabriela Spano amb alumnes de 4t de primària a l’escola Es Molinar de Palma de Mallorca. 

3 i 4 anys. Rúbrica de la C. Comunicativa

3 i 4 anys. Rúbrica de la C. Comunicativa

Àngels Prat Pla

Aquesta rúbrica planteja criteris per a poder avaluar els aspectes de la competència lingüística de l’alumnat. Aquests criteris es corresponen amb els presentats en la base d’orientació de la competència lingüística per a 3 i 4 anys, però en la rúbrica s’expliciten els diferents nivells de desenvolupament de la competència que pot adquirir l’alumnat.

De la mateixa manera que la base d’orientació, la rúbrica té tres apartats que es corresponen amb el desenvolupament del llenguatge oral, la lectura i la escritura.

La llengua oral, base del pensament i l’escriptura

Parla, reflexiona i juga amb la lectura del codi escrit

Escola Maria Lluïsa Serra, Maó, Menorca. 10 minuts diaris de lectura lliure.

Parla, reflexiona i juga amb els grafismes i l’escriptura

Aquesta rúbrica es pot descarregat en format pdf aquí.

També es pot obrir en format Google Drive, que permet fer còpies i editar al gust de cada centre.

L’aprenentatge de la lectura i escriptura requereix la pràctica d’activitats metacognitives: els infants fan, però sobretot pensen i verbalitzen les accions. Un grafisme deixa de ser un traç si, un cop l’ha fet pot explicar:
Què hi ha volgut escriure? En què s’ha fixat per fer-ho? Com ho ha fet per escriure?
Aquestes preguntes, amb les corresponents respostes, donen informacions valuosíssimes als mestres per saber les idees dels infants sobre l’aprenentatge de la llengua escrita.

3 i 4 anys. Base d’Orientació de la C. Comunicativa.

Àngels Prat i Pla

Aquesta base d’orientació és un instrument que resumeix de manera gràfica i ordenada les accions que els infants de 3 i 4 anys van realitzant a mesura que desenvolupen la competència lingüística. Es troba dividida en tres apartats que es corresponen amb el desenvolupament del llenguatge oral, la lectura i l’escriptura, tot i que aquestes tres dimensions són indestriables en una situació d’ensenyament-aprenentatge.  

La llengua oral, base del pensament i l’escriptura

Què fa?

Participa en les converses en diferents contextos (jugant, assemblees, psicomotricitat, grafismes, lectures de contes).

Com ho fa?

Escolta les aportacions dels companys o els adults,  i  hi està atent.

Comprèn les instruccions dels adults. Comprèn missatges, argumentacions, relats (de diferent complexitat).

Respecta el torn de paraules.

S’esforça per fer-se entendre. Supleix les mancances d’expressió amb gestualitat o indicacions.

Inicia el diàleg i aporta idees.

Té converses productives en treballs de grup.


Progressivament utilitza frases senzilles i noves paraules  (forma de les produccions orals

Parla amb llenguatge telegràfic (bàsicament noms i verbs) però utilitza les fomes  llenguatge infantil (mam.. o bé regularitzacions morfològiques: morit, venit; també confusions en alguns sons: mermell,… )

Ha incorporat paraules d´ús habitual a classe al seu vocabulari

Utilitza frases senzilles

Progressivament incorpora connectors (per què, que….) encara que no sigui amb el sentit gramatical adequat.

Parla, reflexiona i juga amb la lectura del codi escrit

Què fa?

Reconeix l’escriptura en el seu entorn proper i té interès a buscar escrits. Sap que escriure no és dibuixar.

Com ho fa?

Ha fet un primer descobriment de l’escriptura. Sap que escriure no és el mateix que dibuixar. Expressa emocions positives pel fet d’haver descobert l’escriptura. Mostra molt d’interès en buscar escrits.

Ha fet un primer descobriment de l’escriptura. Sap que escriure no és el mateix que dibuixar. Expressa emocions positives pel fet d’haver descobert l’escriptura.

Visualitza una experiència sobre lectors novells aquí:

Classifica els noms de la classe en funció de les seves semblances i diferències. 


Verbalitza els descobriments en la lectura dels noms


Sap explicar semblances i diferències entre el seu nom i el d’altres: la primera lletra, quantitat de lletres, més curt o més llarg, formes, direccions de les lletres, lletres que li agraden especialment.

Mentre treballa sobre els noms de l´aula parla amb un predomini del llenguatge verbal. Hi incorpora el nom d’algunes lletres (Hi ha una p a tots dos… recordo el dibuix sencer…).

Identifica el seu nom i el dels companys més pròxims


Utilitza estratègies lectores en textos breus (etiquetes, rètols, cançons, contes memoritzats…)

Identifica el seu nom i el dels companys més pròxims. Sap aparellar-los amb el dibuix i la foto corresponent.

Lectura. És capaç d´endevinar allò que diu un escrit. Per record, per connectar amb previs, per la situació,  per inferència o deducció, per visualitzar, per memòria o per comparació amb algun altre. A més és capaç de plantejar preguntes abans, durant i després de llegir.

Mira contes i llibres per iniciativa pròpia i té un criteri personal per a seleccionar els que més li interessen. 

Va a llegir per iniciativa pròpia amb molta freqüència. Tria i mostra interès per diferents tipus de llibres, temes i gèneres. Sap raonar la seva tria i compartir-ho amb els altres. 

Exposa oralment el contingut d’un text i el seu gènere (un conte, un poema, una cançó).

Reconeix si un llibre és de contes o de coneixements i ho sap explicar.

Recorda petits textos ja memoritzats.

Reprodueix oralment el contingut d’un text (oral o àudiovisual) o el recita de memòria. Extreu les idees bàsiques i respecta la seqüència temporal si és el cas

Parla, reflexiona i juga amb els grafismes i l’escriptura

Experimenta amb l’escriptura en diferents superfícies, espais i estris. Executa grafismes de tot tipus de formes imitant l’escriptura.

Executa grafismes lliures o dirigits amb el cos o amb objectes en diferents superfícies (tauleta, sal, farina, sorra) en espais grans i amb un estri en espais més petits (pinzells, guixos, retoladors).

Executa grafismes lliures i traços imitant l´acte d´escriure. 

Utilitza l’espai quan fa grafismes lliures. Distribueix els grafismes o els concentra en un petit espai. Grafismes molt petits o molt grans.

Practica grafismes lliures o dirigits amb tot tipus de formes, de les més elementals (línia, guixot, grafismes indeterminats, línies ondulades, rodones…) a les més elaborades: línies trencades, rodones, rotacions en totes direccions (esquerra, dreta; dreta, esquerra).

Escriu el seu nom

Escriu el seu nom sense tenir cap model davant i observa la manera d’interpretar-lo.

Relaciona alguns sons amb les seves lletres.

Relaciona alguns sons amb les seves lletres

Sap que hi ha una diversitat de sons

Participa en activitats col·lectives d’escriptura

Participa activament a pensar què s’hauria de retolar. Copia el grafisme de la mestra i sap on l’ha de colocar. Sap explicar l’interès de retolar la classe.

Aplica la metacognició durant l’escriptura.

Sap explicar com ho fa per escriure. Quan escriu pot oralitzar el seu procés creatiu i explicar com juga i fa proves amb la quantitat de lletres, les formes, les direccions.

De la descoberta a l’aprenentatge de l’escriptura

Àngels Prat i Pla

Practicar habilitats cognitives bàsiques

Les intuïcions primerenques es van transformant en d’altres, basades en la reflexió i el coneixement. La pràctica d’habilitats cognitives bàsiques a parvulari com: endevinar, recordar, deduir, identificar, observar, reflexionar, intuir, interpretar... tenen sentit en el context de qualsevol dels aprenentatges curriculars.

Tot progrés se sustenta en aprenentatges anteriors

Foto: Padrins lectors. Escola La Tordera (Sant Celoni)

Exercitar la memòria

Si, per exemple, fem atenció a la memòria visual, auditiva, gestual o episòdica, que tant es practiquen a Educació Infanil (cançons, poemes, rutines de classe, etc.) ens adonarem que constitueix una bona base per etapes posteriors: L’exercitació de la memòria, és indispensable per identificar formes, reconèixer sons, i associar formes i sons per confegir paraules, i poder-les llegir. La necessitat de recordar s’amplia dia a dia fins al punt que calen ajudes o suports per abastar totes les necessitats. La confecció de llistats individuals o col·lectius, les ajudes informàtiques o l’elaboració de bases d’orientació es poden considerar extensions de la memòria, que s’estenen al llarg de l’escolarització.

Les mateixes memoritzacions de cançons o poemes descobreixen una vessant literària en què es prioritza la manera de dir o de representar una idea, per sobre del que es diu o es representa.
Imatge: Escola de Sant Climent, Menorca.