Rúbrica de la dimensió conceptual

Neus Sanmartí. Teresa Pigrau

Ús de conceptes i models teòrics científics i tècnics per descriure, explicar i predir fenòmens naturals

Capacitats

Criteris de realització
 
Criteris de resultats
Nivell Expert

(excel·lent, molt ben fet i desenvolupat)

Nivell Avançat

(notable, força bé, en procés…)

Nivell Aprenent

(està començant, regular…)

Nivell Novell

(si té ajuda pot fer les tasques, li cal ajuda)

Interpretar i analitzar fets relacionats amb sistemes vius

Descriu l’estructura de sistemes vius (animals -també l’espècie humana-, plantes i fongs), i les relacions entre les parts a diferents escales (ecosistema, organisme, òrgans i cèl·lula)

Situa de manera pertinent un sistema viu en un entorn, n’identifica les seves parts, el treball que cadascuna d’elles en el marc d’una funció biològica, i les seves interrelacions.

Diferència entre nivells d’organització i els sap relacionar jeràrquicament. Pot ajudar els companys a fer-ho.

Situa de manera pertinent un sistema viu en un entorn, n’identifica les seves parts però no totes les interrelacions entre elles. En alguns casos, no relaciona coherentment cada part i el treball que fa en el marc d’una funció biològica.

Diferència entre nivells d’organització i sap relacionar jeràrquicament alguns d’ells.

Amb ajuda, situa de manera pertinent un sistema viu en un entorn, n’identifica les seves parts i les interrelacions entre elles. No relaciona coherentment cada part i el treball que fa en el marc d’una funció. Diferència nivells d’organització però no els sap relacionar jeràrquicament.

Nomena les parts d’un sistema viu aïlladament, sense diferenciar clarament les diverses funcions, ni les interrelacions entre elles. Ni amb ajuda diferència entre nivells d’organització.

Explica els canvis en els sistemes vius en base a les funcions biològiques de nutrició, reproducció i relació

Per explicar els canvis utilitza de manera pertinent i fent servir un vocabulari científic les idees de nutrició com a intercanvi de matèria i energia amb l’entorn, de reproducció com el naixement de nous éssers vius que reben informació de característiques dels progenitors (un o diferents), i de relació com a captació d’estímuls i emissió de respostes. Justifica la diversitat biològica com a maneres diferents de realitzar aquestes funcions, i explica els criteris de classificació.

Utilitza les idees de nutrició com a intercanvi de matèria amb l’entorn, però té dificultats per explicar l’intercanvi d’energia. Explica la reproducció com el naixement de nous éssers vius que s’assemblen als progenitors peroò sense diferenciar entre sexual o asexual. Reconeix que els sentits permeten captar estímuls i que el moviment és un tipus de resposta, però té dificultats en explicar mecanismes per relacionar estímuls i respostes. Identifica la diversitat biològica com a maneres diferents de realitzar algunes d’aquestes funcions, i explicita de manera pertinent alguns dels criteris de classificació. Tendeix fer-ho utilitzant un vocabulari quotidià.

Explica la idea de nutrició com a intercanvi de matèria amb l’entorn però no relaciona la respiració amb l’obtenció d’energia. En la reproducció reconeix que els animals vertebrats provenen de progenitors, però no tant en el cas d’altres tipus d’éssers vius. Amb ajuda pot explicar el funcionament dels sentits però no les interrelacions amb altres òrgans en el marc de la funció de relació. També amb ajuda, explicita de manera pertinent alguns criteris de classificació dels éssers vius.

Relaciona la nutrició únicament amb la ingestió d’aliments i la reproducció amb tenir fills. No explica fets que tenen a veure amb la funció de relació. Diferènciaels grans grups per classificar els éssers vius, però no en sap explicitar els criteris.

Prediu canvis en un sistema viu i justifica les causes de pertorbacions tenint en compte les entrades i sortides de matèria, energia i informació, i els factors que els limiten i que els afavoreixen

Identifica factors que afavoreixen o limiten el funcionament d’un sistema viu relacionats amb les entrades i sortides de matèria, energia i informació, a diferents nivells d’organització, i en funció d’ells prediu possibles canvis en el sistema o els explica (per ex. pertorbacions en el medi). Pot ajudar els companys, adaptant les formes d’explicar.

Identifica factors que afavoreixen o limiten el funcionament d’un sistema viu relacionats amb les entrades i sortides de matèria, energia i informació, però no interrelaciona nivells d’organització (per exemple, el cel·lular o micro amb el de l’organisme). Fa prediccions de canvis però les explicacions que dóna son incompletes.

Amb ajuda, identifica factors que afavoreixen o limiten el funcionament d’un sistema viu i pot fer alguna predicció però no relaciona possibles causes i conseqüències en un canvi.

Identifica algun factor que afavoreix o limita el funcionament d’un sistema viu però ni amb ajuda pot fer prediccions ni explicar canvis.

Interpretar i analitzar fets relacionats amb sistemes químics

Descriu l’estructura, la composició i propietats de diferents materials (aigua, aire, metalls…)

Diferència en un objecte el(s) material(s) que el formen, les seves parts i com estan distribuïdes de forma pertinent. Reconeix si un material és una mescla de substàncies o no, i un mateix material tot i observar-lo en estats o formes diverses.

Per a cada substància identifica propietats, tant les generals (massa, volum, temperatura) com les característiques i, sempre que es pot, les sap mesurar amb precisió a partir de procediments donis i utilitzant les unitats adequades. Pot identificar substàncies pensant en les seves propietats. Imagina un material per dins (escala micro), utilitzant algun sistema de representació abstracte que explica coherentment les seves propietats i l’estat. Pot ajudar els companys a fer-ho.

Diferència en un objecte el(s) material(s) que el formen, les seves parts i com estan distribuïdes de forma pertinent. Amb ajuda, reconeix si són una mescla de substàncies o no i si és el mateix material tot i observar-lo en estats o formes diverses. Identifica propietats de les substàncies, però no diferència si són generals o característiques. Sap mesurar propietats, però ho fa sense precisió. Imagina un material per dins (escala micro) utilitzant sistemes de representació que inclouen el dibuix de l’objecte o antropomorfes, però que expliquen coherentment les seves propietats i l’estat.

Diferencia en un objecte material(s) que el formen, parts i com estan distribuïdes, però no de forma completa. Diferència mescles de substàncies pures, si els components es veuen a ull nu. En el cas de l’aigua reconeix que és una substància tot i observar-la en estats diferents, però no en altres materials. Identifica propietats de les substàncies però no sap distingir-ne a partir d’elles. Dóna resultats d’una mesura no vàlids i no s’ho qüestiona. Les seves representacions a nivell micro es limiten a dibuixar l’objecte i parts dins d’ell, però no tenen en compte aspectes com l’ordre, la distància o el moviment.

Amb ajuda, reconeix en un objecte material(s) que el formen, parts i com estan distribuïdes, però no de forma completa. No diferència mescles de substàncies pures, ni reconeix una mateixa substància en estats diferents. Només identifica propietats a partir d’utilitzar els sentits. Per mesurar necessita ajuda i no és capaç d’imaginar la matèria per dins.

Identifica i explica canvis en les substàncies en funció de les diferències entre l’estat inicial i final, tenint en compte les accions fetes perquè el sistema canviï

En un canvi en un(s) material(s) descriu l’estat inicial i l’estat final tenint en compte variables o aspectes ben diversos, relacionats tant amb el que canvia com amb el que es conserva, i ho fa amb precisió i utilitzant vocabulari científic. 

Identifica les accions que es fan (barrejar, escalfar, colpejar, prémer fregar, il·luminar…) per provocar els canvis, els tipus de canvis i algunes de les seves característiques.

Separa substàncies que formen part d’una mescla utilitzant les tècniques idònies, aplicant adequadament el procediment. 

Justifica la selecció de les tècniques en funció de les propietats dels components de la mescla.

Pot ajudar els companys en aquestes tasques.

En un canvi en un(s) material(s) descriu l’estat inicial i l’estat final tenint en compte algunes variables o aspectes observables, però amb poca precisió i tendint a utilitzar un vocabulari quotidià.

 

Identifica les accions que es fan per provocar els canvis però no les caracteritza amb precisió. Separa substàncies que formen part d’una mescla utilitzant les tècniques idònies però aplicant el procediment sense cura. Justifica la selecció de les tècniques en funció de les propietats dels components de la mescla.

Amb ajuda, descriu l’estat inicial i l’estat final d’un canvi, però identificant variables o aspectes sensorials, i ho fa amb poca precisió i tendint a utilitzar un llenguatge quotidià.

Amb ajuda, identifica accions que fa per provocar els canvis, però les expressa sense precisió.

Separa substàncies que formen part d’una mescla utilitzant algunes tècniques senzilles (filtrar, imantar, evaporar…) i sense cura. Si se l’ajuda, les relaciona amb les propietats dels components de la mescla.

Descriu alguna característica dels estats inicials i final d’un canvi, però són poc significatives per caracteritzar-lo.

Amb ajuda, observa accions que fa per provocar els canvis però no les sap expressar de forma entenadora.

En grup i seguint un protocol ben especificat pot separar substàncies que formen part d’una mescla utilitzant algunes tècniques senzilles però ni amb ajut pot relacionar-les amb les propietats dels components de la mescla.

Prediu canvis i justifica les seves causes tenint en compte les interaccions entre substàncies i què és el que promou el canvi

Al fer interaccionar dues substàncies preveu quins canvis es poden produir i ho justifica en funció de propietats de les substàncies i de l’energia que entra en el sistema i que en surt, i ho fa de manera pertinent i completa.

Justifica perquè un canvi passa d’una determinada manera tenint en compte possibles factors com la temperatura, la pressió o les interaccions entre parts del sistema, i ho fa de manera pertinent i completa.

Preveu canvis que es poden produir i, amb ajuda, els justifica de manera pertinent en funció de propietats de les substàncies i de l’energia que entra en el sistema i que en surt.

Amb ajuda, justifica perquè un canvi passa d’una determinada manera tenint en compte possibles factors i ho fa de manera pertinent, però no sempre completa.

Preveu canvis que es poden produir a partir de establir analogies amb fets coneguts, però no els justifica.

Per justificar perquè un canvi passa d’una determinada manera té en compte només un dels factors possibles.

Preveu què pot passar en canvis dels que en té experiència, però no en d’altres que no coneix.

Relaciona com passa un canvi amb algun factor, però no sap justificar-ho de manera coherent.

Interpretar i analitzar fets relacionats amb sistemes físics

Descriu les parts i l’estructura de sistemes físics (màquines, òptics, elèctrics)

Diferencia en un sistema físic les parts o components i com estan distribuïdes, i sap dibuixar-lo de forma pertinent.

Identifica propietats dels materials que els conformen, tant les generals (massa, volum, temperatura) com les característiques (transparència, aïllant o conductor…) i, sempre que es pot, les sap mesurar amb precisió a partir de procediments idonis i utilitzant les unitats adequades. Pot ajudar els companys a fer-ho.

Diferencia en un sistema físic les parts o components principals i com estan distribuïdes, i sap dibuixar-lo de forma pertinent. Amb ajuda identifica propietats dels materials que els conformen, tant les generals (massa, volum, temperatura) com les característiques (transparència, aïllant o conductor…). Sap mesurar propietats, però ho fa sense precisió.

Diferencia parts o components d’un sistema físic i com estan distribuïts, però no de forma completa. Amb ajuda identifica propietats característiques dels materials i no tant les generals.

Dóna resultats d’una mesura no vàlids i no s’ho qüestiona.

Amb ajuda, reconeix parts o components d’un sistema físic i com estan distribuïts, però no de forma completa. Només identifica propietats a partir d’utilitzar els sentits. Per mesurar necessita ajuda.

Identifica i explica canvis físics (d’estat, de moviment, de posició, de temperatura, de pressió…) en funció de les diferències entre l’estat inicial i final, tenint en compte les accions fetes perquè el sistema canvii

En un canvi observat en un sistema físic descriu l’estat inicial i l’estat final tenint en compte variables o aspectes ben diversos, relacionats tant amb el que canvia com amb el què es conserva, i ho fa amb presició i utilitzant vocabulari científic. Per descriure moviments els situa en l’espai i en el temps.

Identifica les accions que es fan (escalfar, colpejar, prémer, fregar, il·luminar, imantar…) per provocar els canvis i alguns dels seus efectes.

Pot ajudar els companys en aquestes tasques.

En un canvi observat en un sistema físic descriu l’estat inicial i l’estat final tenint en compte algunes variables o aspectes observables, però amb poca precisió i tendint a utilitzar un vocabulari quotidià.

Identifica les accions que es fan per provocar els canvis i efectes, però a vegades confon causes i efectes.

Amb ajuda, descriu l’estat inicial i l’estat final d’un canvi, però identificant variables o aspectes sensorials, i ho fa amb poca precisió i tendint a utilitzar un vocabulari quotidià.

Amb ajuda, identifica accions que fa per provocar els canvis i algun efecte.

Descriu alguna característica dels estats inicial i final d’un canvi, però són poc significatives per caracteritzar-lo.

Amb ajuda, observa accions que fa per provocar els canvis i algun efecte, però no les sap expressar de forma entenedora.

Prediu els efectes i justifica les causes dels canvis físics tenint en compte les interaccions entre les parts (les forces), i/o les transferències d’energia

Al fer alguna acció sobre els objectes o màquines preveu quins canvis es poden produir i ho justifica en funció de les característiques dels mecanismes i de l’energia que entra en el sistema i que en surt, i ho fa de manera pertinent i completa.

Justifica perquè un canvi passa d’una determinada manera tenint en compte possibles factors com les forces que intervenen (estirades o empentes), la seva direcció, sentit o intensitat, l’energia que es transfereix i com es degrada tot i que es conserva, les interaccions entre parts del sistema (engranatges…), i ho fa de manera pertinent i completa.

Preveu canvis que es poden produir i, amb ajuda, els justifica de manera pertinent en funció de les característiques dels mecanismes i de l’energia que entra en el sistema i que en surt.

Amb ajuda, justifica perquè un canvi passa d’una determinada manera tenint en compte possibles factors, però no sempre els interrelaciona de manera adequada.

Preveu canvis que es poden produir a partir de establir analogies amb fets coneguts, però no els justifica.

Per justificar perquè un canvi passa d’una determinada manera té en compte només un dels factors possibles.

Preveu què pot passar en canvis dels que en té experiència, però en d’altres que no coneix.

Relaciona com passa un canvi amb algun factor, però no sap justificar-ho de manera coherent.

Interpretar i analitzar fets relacionats amb sistemes físics

Descriu l’estructura del Sistema Solar i del sistema Terra i els seus embolcalls (hidrosfera, atmosfera, biosfera i geosfera), i les relacions entre les parts

Identifica els principals components del sistema solar i del sistema terra, les seves característiques, com estan distribuïts, com els mouen i com s’interrelacionen, i ho fa de manera sintètica i utilitzant el vocabulari científic.

Interpreta i dibuixa esquemes del Sistema Solar, de l’estructura interna de la Terra (explicitant que el seu interior és calent), i dels seus embolcalls, i ho fa de forma pertinent.

Identifica, utilitzant claus dicotòmiques, compara i classifica roques i minerals, atenent al seu origen, forma dels cristalls, propietats físiques i químiques i, en alguns casos, la seva composició. Les situa en un paisatge (en l’espai).

Identifica els principals components del sistema solar i del sistema terra, les seves característiques, com estan distribuïts, com es mouen, però té dificultats per explicar de maner autònoma com s’interrelacionen.

Interpreta esquemes del Sistema Solar, de l’estructura interna de la Terra i dels seus embolcalls però sol no els situa de forma pertinent.

Amb ajuda, i utilitzant criteris donats, identifica, compara i classifica roques i minerals atenent al seu origen, forma dels cristalls i propietats físiques i químiques. Les situa en el paisatge.

Amb ajuda identifica els principals components des sistema solar i del sistema terra, les seves característiques, com estan distribuïts, com es mouen i com s’interrelacionen, encara que tot sovint els confon.

Amb ajuda interpreta esquemes del Sistema Solar, de l’estructura interna de la Terra i dels seus embolcalls però no els dibuixa autònomament de forma pertinent.

Amb ajuda i utilitzant criteris donats, identifica, compara i classifica algunes roques i minerals, atenent al seu origen i a alguna propietat física i/o químic

Identifica alguns components del sistema solar i les seves característiques però no els situa a l’espai ni reconeix com s’interrelacionen.

Amb ajuda interpreta esquemes del Sistema Solar simples i només dibuixa esquemes del sistema sol-terra-lluna.

Amb ajuda identifica, compara i classifica algunes roques i minerals, atenent a propietats que s’observen a ull nu.

Identifica i explica canvis (dia-nit, ombres, estacions, meteorològics, terratrèmols, surgències d’aigua, erosió…)

Explica observacions astronòmiques a partir de representar les relacions entre components del sistema solar de forma pertinent.

Explica observacions de canvis meteorològics, en el relleu i en els materials terrestres (roques), a partir d’identificar causes del canvi (una varietat d’agents interns o externs) i de tenir en compte el temps.

Identifica processos-clau del cicle de les roques i de l’aigua (a la natura i a la ciutat).

Explica i representa autònomament algunes observacions astronòmiques (dia-nit, ombres, eclipsis) i, en grup, altres mñes complexes.

Explica observacions de canvis meteorològics, en el relleu i en materials terrestres (roques) a partir d’identificar, amb ajuda, alguna causa del canvi (agents interns o externs).

Identifica processos-clau de l’aigua (a la natura i a la ciutat) i, amb ajuda, del de les roques.

Amb ajuda explica i representa algunes observacions astronòmiques (dia-nit, ombres i eclipsis).

Identifica alguns fenòmens meteorològics (formació de núvols, pluja…) i amb ajuda els explica en funció dels canvis d’estat.

Explica canvis en el relleu terrestre, a partir d’identificar algun agent extern com l’aigua o l’aire, i algun fenòmen intern com els terratrèmols i volcans.

Identifica processos-clau del cicle de l’aigua a la natura.

Amb ajuda explica i representa algunes observacions astronòmiques com dia-nit i ombres, sense incidir com canvien al llarg del dia.

​Amb ajuda explica observaicons meteorològiques simples (per ex. degudes a l’evaporació però no a la condensació) i de canvis en el relleu terrestre, a partir d’identificar com agents externs com l’aigua o l’aire.

Identifica processos-clau del cicle de l’aigua a la natura, però no tanca el cicle.

Justifica canvis tenint en compte causes relacionades amb les interaccions entre les parts i la transferència d’energia

Justifica observacions astronòmiques tenint en compte els diferents moviments dels astres, la seva situació relativa entre ells, la inclinació de l’eix de la terra respecte el del sol i/o la força de gravetat.

Justifica canvis en el relleu de la terra com a interacció entre agents interns o externs, que tenen com a causa la calor (del sol o interna) i la gravetat. Uilitza amb coherència idees de la teoria de la tectònica de plaques per interpretar alguns fets.

Justifica la historia d’una determinada roca tenint en compte les condicions en què es va formar i els canvis que ha exprimentat posteriorment.

Justifica observacions astronòmiques tenint en compte els diferents moviments dels astres, la situació relativa entre ells i amb ajuda, la inclinació de l’eix de la terra respecte el del sol.

Justifica canvis en el relleu de la terra com a interacció entre agents interns o externs, que tenen com a causa la calor (del sol o interna) o la gravetat.

Amb ajuda, justifica la historia d’una determinada roca tenint en compte les condicions en què es va formar i els canvis que ha experimentat posteriorment.

Amb ajuda justifica observacions astronòmiques tenint en compte els diferents moviments dels astres i la situació relativa entre ells.

Amb ajuda justifica canvis en el relleu de la terra com a interacció entre agents interns o externs, que tenen com a causa la calor (del sol o interna) o la gravetat.

Amb ajuda, justifica la historia d’una determinada roca en funció del seu origen i tenint en compte els canvis que pot haver experimentat posteriorment al llarg del temps.

Amb ajuda, justifica característiqueobservacions astronòmiques senzilles tenint en compte moviments dels astres.

Amb ajuda justifica alguns fenòmens que provoquen canvis en el relleu extern per la força que exerceix l’aire o l’aigua.

Amb ajuda, justifica característiques d’una determinada roca (un conglomerat, un còdol…) tenint en compte canvis que pot haver experimentat al llarg del temps.

Descarrega't la rúbrica en PDF

Clica sobre la imatge si la vols descarregar

Seqüenciació al llarg de l’escolaritat bàsica

Model per explicar i interpretar sistemes geològics

Conxita Márquez. Neus Sanmartí

En relació al model en els diferents cicles s’aprofundeix en:

1r estadi
Observar el cel

Els alumnes aprenen a observar el cel: la Lluna, que es veu de dia i de nit i que canvia de forma lentament dia rere dia; les estrelles, que es veuen a la nit i són moltes però unes brillen més que d'altres; i el Sol que es veu de dia, ens proporciona escalfor i no el podem mirar directament.

Comparar roques

Pel que fa a les roques, observen que els seus fragments poden tenir colors, grandàries i formes diferents, que es pot actuar sobre elles a partir de modelar (argila), trencar si són fràgils (mica, sal) o ratllar (guix), i que també es poden utilitzar per diferents usos, com per dibuixar (grafit), construir edificis, etc.

2n estadi
Dia i nit, llum i ombres

A més d’aprofundir en allò que poden haver treballat a l'Educació Infantil, comproven, observant el cel, que a la nit la Lluna i les estrelles es mouen lentament i que, la primera, cada 4 setmanes torna a tenir la mateixa forma. També verifiquen que hi ha moltes estrelles i són diferents en brillantor i color. I, a més, que el Sol, que és l’estrella més propera i que no sempre surt des del mateix lloc, el veiem com si canviés de posició al llarg del dia, fet que dóna lloc a ombres de diferent llargada. Relacionen la posició del Sol amb les diferents parts del dia i comencen a representar la posició relativa entre el Sol, la Terra i la Lluna, i a diferenciar entre els astres que produeixen llum i aquells que la reflecteixen.

Com era abans? Com és ara?

Pel que fa als canvis geològics, distingeixen entre un relleu pla, una vall, una muntanya..., i aprenen que aquests relleus també es donen al fons del mar. Distingeixen entre com era aquest relleu abans del canvi i com és ara, a partir de fenòmens geològics propers que poden observar, per exemple, quan hi ha una inundació al pati, una riuada, un terratrèmol... i aleshores es comencen a preguntar sobre possibles agents que fan que l’impacte sigui més gran o més petit. ​

Com pot ser la Terra per dins?

També es comencen a imaginar com pot ser la Terra per dins i com és possible que surti aigua d’una font. ​

3r estadi
Comprendre la rotació, practicar l'orientació

Ja són capaços d’explicar el dia i la nit per la rotació de la Terra al voltant del seu eix (cada 24 h). Sabem que el Sol és també una estrella, que produeix llum i que la veiem més gran perquè està a prop de la Terra, però que és més petita que d’altres estrelles. Els telescopis ens permeten veure astres ben llunyans ja que augmenta la seva aparença. El moviment del Sol ens possibilita orientar-nos en l’espai, diferenciant entre el nord i el sud, i l’est i l’oest. També ens podem orientar fent servir una brúixola i en el nostre hemisferi, localitzant el nord per l’estrella Polar o observant les ombres degudes al Sol. ​

Per què ha canviat?

També s’aprèn que la superfície de la Terra canvia degut, en part, a agents externs, com el vent, els corrents d’aigua, el gel, les onades, els éssers vius..., ja que trenquen els materials, els arrosseguen i els depositen en llocs diferents dels inicials formant les roques sedimentàries. Aquests canvis poden ser sobtats (una riuada) o molt lents (erosió d’una muntanya), i poden tenir diferents impactes en el medi. En especial, l’aigua té un paper important en el modelatge del paisatge en les diferents fases del seu cicle i el Sol és la principal font d’energia que fa que es produeixin aquests canvis. ​

Com s'ha format el sòl?

D’altra banda, aprenen que el sòl està constituït de roques meteoritzades (esmicolades), de restes de plantes i d’animals, i que també conté animals vius.

Comparar minerals

A aquest nivell es treballen els minerals -substàncies pures sòlides cristal·litzades-, identificant especialment el color de la seva ratlla, la duresa i la forma del cristall, propietats que condicionen els seus usos.

4t estadi
El sistema solar

Seran capaços de descriure l’estructura del Sistema Solar i els moviments dels astres que el conformen, i d’explicar els eclipsis i les estacions per aquests moviments. Amb el telescopi poden observar que, a més de la Terra, hi ha altres planetes que tenen satèl·lits (com Júpiter), els cràters de la Lluna i les taques del Sol.

L'origen de la Terra

També aprenen sobre l’origen i la història de la Terra, i observant els fòssils prenen consciència dels canvis a la Terra i de la magnitud del temps geològic.

Com es relacionen l'estructura interna de la Terra, la hidrosfera i la biosfera?

Aprenen sobre l'estructura interna de la Terra, i que la capa més superficial conté molta aigua (la hidrosfera) i és el lloc on viuen el éssers vius (la biosfera). Per tal d'explicar com es produeixen els volcans i els terratrèmols, ens caldrà fer una primera aproximació a com és l’escorça de la Terra i com es mouen les plaques que la formen, així com que allò que genera aquests canvis és l’energia interna de la Terra en forma de calor. El magma d’una erupció volcànica pot refredar-se a l’interior o a l’exterior de la Terra, donant lloc a diferents tipus de roques ígnies. Tant aquestes roques com les sedimentàries, sotmeses a canvis de pressió i temperatura, es transformen en roques metamòrfiques. Tots aquests canvis constitueixen el cicle de les roques en el qual la quantitat de material és la mateixa (es conserva).

Final de primària

Estem treballant en els materials referents a la ESO, disculpeu les molèsties

Idees clau del model per explicar i interpretar els sistemes geològics

Conxita Márquez. Neus Sanmartí

El model per a l’estudi dels fenòmens geològics es treballa a tots els cicles. De qualsevol sistema geològic que puguem analitzar aprofundim, de manera interrelacionada, en les idees següents:

ESTRUCTURA

Parts i relacions entre les parts

Tot reconeixent quines són les parts que el conformen (roques, estrats, els sub-sistemes de la Terra, –geosfera, hidrosfera, atmosfera i biosfera-, astres, …). 

S’incideix en com són, com es comporten, i quina és la seva història.

CANVIS I PROCESSOS

Interns o externs

Els canvis d’origen intern i/o extern que s’observen, Pensar en com s’han format les roques ens portarà a parlar de roques metamòrfiques, sedimentàries i ígnies i del procés cíclic que les relaciona, així com reconèixer que aquest procés depèn de variables com la pressió, la temperatura, la densitat o la força de gravetat

S’aprofundeix en què és allò que canvia en quantitat i qualitat i què es conserva, quins són els agents del canvi i la seva velocitat, i quines empremtes deixa el canvi.

CONTROL-REGULACIÓ

de les interaccions

Comporta entendre els intercanvis de  matèria i energia entre el sistema i el seu entorn i com aquests canvis donen lloc a diferents impactes en el medi. Aquests impactes depenen de variables meteorològiques, geogràfiques, geològiques i socioambientals, com el tipus de clima, la intensitat, la situació geogràfica, la vulnerabilitat del terreny, la demografia, el desenvolupament econòmic de la zona….

Aquests canvis donen lloc a impactes en el medi i això permet aprofundir en els riscos, en la seva prevenció i en l’ús sostenible dels recursos naturals.

Temps geològic

Comparant-lo amb el temps a escala humana.

Es reflexiona sobre com podem reconstruir el passat a partir de les evidències que ens proporcionen els fòssils, els meteorits, les pròpies roques o l’estructura del relleu.

Escala

L’escala aquè fan referència els diferents fenòmens geològics a explicar, que poden anar des d’una escala més global a una de més local, és a dir, des de la formació de l’Univers, del Sistema Solar i de la Terra, fins a la del relleu i les roques i minerals.

En general, les justificacions es generen a partir de relacionar aquestes tres escales. 

Visió sistèmica de la ciència escolar

Dimensió conceptual

Teresa Pigrau. Neus Sanmartí

Tradicionalment els currículums de ciències s’organitzen des d’una visió atomística, en la que s’estudien les diferents parts d’un sistema de manera aïllada, mentre que la visió sistèmica comporta estudiar una realitat des de la seva complexitat a partir d’analitzar-ne les interaccions entre les parts.

En la figura següent es mostra una manera de concretar la visió sistèmica en la ciència escolar, a partir de la qual afrontar l’estudi dels quatre models teòrics bàsics -per interpretar els sistemes físics, els sistemes materials,  els sistemes vius i els sistemes geològics-.

Exemple

No és el mateix plantejar un currículum per saber sobre els diferents òrgans del cos humà, que dissenyar-lo per respondre a preguntes del tipus “per a què li serveix el cor a la mà”.

En aquesta figura es recullen idees-clau i comunes que estan en la base de la construcció d’aquests models teòrics. Aquestes idees són:

Es pot especificar què hi ha fora del sistema (a l’entorn) i què hi ha i què hi passa a dins.

ESTRUCTURA

Parts i relacions entre les parts

Determinada pels elements que el formen i les seves interrelacions.

Per parlar de l’estructura utilitzem la descripció.

CANVIS I FUNCIONS

En les parts, relacions i en el funcionament

Es produeixen canvis tant en les parts i en les relacions entre elles, com en el funcionament global. Poden ser diferents segons les variables que intervenen i la modificació en una de les parts afecta a tot el sistema.

Per parlar dels canvis utilitzem l’explicació.

CONTROL-REGULACIÓ

de les interaccions

Genera processos de control-regulació a partir de les interaccions entre els elements que el formen i intercanviant energia, matèria i informació amb el seu entorn. Aquests processos depenen de factors limitants i afavoridors, i fan emergir nous constructes. Per això es diu que “en un sistema, el tot és més que la suma de les parts”.

Per parlar-ne utilitzem la justificació o l’argumentació.

Per exemple, les interaccions entre les diferents parts del sistema nerviós central possibiliten l’emergència dels llenguatges, pensaments, emocions

Temps

Els seus elements i les interaccions entre ells canvien dinàmicament però no necessàriament de manera determinista –com seria pensar que una causa sempre dóna lloc a una mateixa conseqüència-, ja que un sistema pot tenir un comportament no previsible (encara que sí que se’n puguin identificar regularitats).

Per parlar-ne no ho fem com si en féssim una fotografia, sinó com si parléssim d’una pel·lícula de la que no sempre sabem el final.

Escala

Es pot analitzar a diferents escales i, en cadascuna d’elles, es poden definir nous subsistemes i suprasistemes. En termes generals, tots ells tenen les mateixes característiques que el sistema de referència i la seva delimitació respon a convenis sobre cap on s’orienta la mirada. Quan es connecta l’escala d’observació directa d’un sistema amb alguna de nivell inferior podem interpretar com funciona aquest sistema, i quan es connecta amb escales de nivell superior, podem identificar els factors (limitants o d’altres) que expliquen com es controla i regula el seu funcionament.

En general, les justificacions es generen a partir de relacionar aquestes tres escales. 

Per exemple, l’estudi del model ésser viu el podem fer a escala d’organisme, o a escala dels subsistemes que el formen, a nivell d’òrgans o de cèl·lules, o bé també a escala supra com serien les d’ecosistema o paisatge. Així el cor, una cèl.lula o una pineda són sistemes que també es caracteritzen perquè per viure s’han de nodrir, relacionar i reproduir.

Així, per interpretar com funciona un organisme (un elefant, per exemple) al nodrir-se hem de pensar en com arriben els nutrients i l’oxigen a les cèl.lules, i al mateix temps, hem de pensar en factors de l’ambient en el que viu (la sabana o d’altres) que expliquen l’aportació d’aquests nutrients i de l’oxigen.

Aquestes idees són útils per afrontar l’aprenentatge de qualsevol model teòric de la ciència escolar a l’ensenyament bàsic i permet al professorat planificar què ensenyar, en quin ordre i plantejar preguntes i observacions que afavoreixin el procés de modelització.

A partir d’un context o problema que s’escull com a eix de l’aprenentatge, es selecciona el model teòric que guiarà l’estudi de la situació, tot i que cal tenir present que la realitat és complexa i que sovint, per resoldre el problema, serà necessari activar models diversos.

Els models bàsics de la ciència escolar

Teresa Pigrau. Neus Sanmartí

Una dificultat que hem d’afrontar els ensenyants és la de definir quins són els models bàsics d’una ciència escolar, és a dir, aquells que són útils a l’alumnat per connectar i organitzar els coneixements que van aprenent. 

Per prendre aquesta decisió, pot ser útil pensar en les grans idees que la ciència ha anat generant al llarg de la història. Ho ha fet en funció de diferents disciplines que conformen maneres diverses de mirar l’entorn:

Grans idees de la ciència
Models de ciència escolar

Comportament dels objectes i l’energia, a partir de les interaccions de les partícules en el temps i en l’espai

Composició, estructura i propietats de la matèria i dels seus canvis

Els éssers vius, la seva estructura, funcionament i evolució

Model per interpretar sistemes vius

La Terra, la seva història i els processos que li han donat forma

Per tant, un mateix objecte o fet es pot explicar des de diferents models teòrics en funció de la pregunta que ens fem. 

Per exemple, davant d’una roca ens podem preguntar com s’ha originat i, per respondre, cal disposar d’un model de canvi geològic. També ens podem preguntar sobre els materials que la formen, sobre la seva estructura i com explicar les seves propietats i canvis, i per respondre és necessari disposar d’un model químic de la matèria. També es poden fer prediccions sobre si és idònia per construir un edifici i, aleshores, necessitarem disposar d’un model del camp de la física.

Des d’aquesta perspectiva, té sentit planificar el currículum de la ciència escolar en funció d’aquestes quatre mirades, cadascuna de les quals possibilita afrontar l’anàlisi de sistemes del món natural, entenent per sistema, un conjunt d’elements que es relacionen entre si per dur a terme una o diverses funcions.

Definició de model teòric

Dimensió conceptual

Teresa Pigrau. Neus Sanmartí

Tradicionalment els currículums de ciències s’organitzen des d’una visió atomística, en la que s’estudien molts conceptes aïllats i no es pot percebre la relació entre ells. En canvi, si organitzem el currículum de ciències a partir d’uns pocs grans models teòrics, possibilitem que l’alumnat comprengui uns fenòmens des de la seva complexitat integrant experiències, conceptes diversos, analogies, valors…

Un model teòric és una representació mental abstracta expressada per mitjà d’enunciats verbals, maquetes a escala física, dibuixos, fórmules matemàtiques, analogies o d’altres modes comunicatius.

Per exemple, el model mecànic newtonià ens explica tant per què no cauen els planetes com per què cau una poma, i possibilita fer prediccions sobre aquests fenòmens i molts d’altres.

La connexió amb els fets del món real és més o menys ajustada. Cada representació proporciona una perspectiva d’aquests fets i, per tant, en qualsevol cas sempre és parcial i una mica imprecisa. No obstant això, de vegades, les persones poden consensuar quins són els models que millor s’ajusten als fets, quan es miren i s’expliquen des d’una determinada perspectiva.

 

Aquests models permeten explicar un conjunt de fenòmens diversosfer prediccions es poden revisar a mesura que s’obtenen més evidències o s’analitzen les ja conegudes des d’altres punts de vista.

 

Dimensió conceptual

Dimensió conceptual

Model per interpretar sistemes geològics

Geologia. La Terra, la seva història i els processos que li han donat forma

Model per interpretar sistemes físics

Física. Comportament dels objectes i l’energia, a partir de les interaccions de les partícules en el temps i en l’espai

Model per interpretar sistemes materials

Química. Composició, estructura i propietats de la matèria i dels seus canvis

Model per interpretar sistemes vius

Biologia. Els éssers vius, la seva estructura, funcionament i evolució