Aprofundiment en les preguntes i activitats d’aprenentatge

Dimensió actitudinal de la Competència Científica

Algunes preguntes que poden afavorir la metareflexió entorn dels valors i de les actituds poden ser (Sanmartí i Tarín, 1998;1999):

a) Quins són els meus valors i actituds cap a la ciència i/o els científics? Què en penso d’ells, com i quan els poso en acció i què sento al fer-ho?

Generalment, les persones no fem explícits els nostres valors i actituds. Actuem en funció d’ells, però ens és difícil de verbalitzar-los. L’escola és un dels pocs espais en la vida de les persones on és possible (i necessari) dedicar temps a fer explícits els nombrosos implícits i a contrastar els diferents punts de vista.

Per tant, caldrà fomentar que l’alumnat verbalitzi quines són les seves opinions, creences, comportaments, actituds i valors implícits..

Exemple d'activitat:
Descriu/dibuixa com t'imagines que és i treballa una persona científica

b) Hi ha altres maneres de veure, de pensar, d'actuar, de sentir?

Cal planificar activitats per promoure que els i les estudiants tinguin noves informacions i altres punts de vista, i prenguin consciència d’incoherències entre les verbalitzacions i les actuacions, de les raons que justifiquen els diversos valors, etc. 

Al final d’aquest procés és important que es sintetitzin i explicitin les possibles noves maneres de veure i de pensar en les actituds d’una persona científica

Exemple d’activitat:

Fer  una enquesta a persones científiques i no científiques, amb preguntes del tipus: si ho diu un científic, és cert? El més important d’una persona científica és fer experiments al laboratori?

Llegir sobre la vida d’un científic o sobre com va produir algun descobriment i analitzar els valors implícits i explícits.

c) Com es podrien aplicar aquestes noves maneres de veure, pensar, actuar i sentir?

Per arribar a interioritzar noves maneres de veure i d’actuar cal practicar-les.

D’una banda, l’escola ha de ser conseqüent amb els valors i actituds que vol promoure. Per exemple, si es vol desenvolupar una imatge de la ciència no dogmàtica i en transformació, no tindria cap sentit que les classes de ciències es centressin en la transmissió de ‘veritats’ científiques a aprendre memorísticament.

I, d’altra banda, caldrà proporcionar a l’alumnat ocasions i mitjans perquè puguin posar en pràctica els valors consensuats. Per tant, és necessari que pugui ser creatiu, obert, curiós, escèptic, objectiu, honest, perseverant, racional, etc.

Exemple d’activitat:

Escriu una carta a un personatge imaginari del passat (o del futur) explicant-li com és la ciència en l’actualitat: a què es dedica, qui la genera, com es treballa i a on, qui la promou o paga, què se’n fa amb els resultats de la recerca… i si creus que es podria fer millor.

Seqüenciació al llarg de l’escolaritat

S’interessen per…

Tocar i manipular éssers vius i objectes.

Recollir materials per a observar-los comparar-los i classificar-los.

Fan…

Preguntes: per què…?

Condicionades tant per l’afectivitat envers la persona a la qual les hi fan, com pel desig de satisfer la seva curiositat.

Prenen responsabilitats sobre…

Responsabilitats individuals: regar les plantes, ordenar els materials…

La conversa: apliquen regles per al seu bon funcionament, com aixecar la mà i escoltar.

S’interessen per…

Muntar i desmuntar, fabricar o construir.

Explorar, comparar i classificar éssers vius i objectes a partir de l’observació.

Fan…

Aportacions a l’aula d’interrogants sobre fets i fenòmens. 

Prediccions.

Explicacions para-científiques o alternatives.

Comencen a diferenciar les que són “màgiques” de les de l’àmbit de la ciència.

Prenen responsabilitats sobre…

La cura d’animals i plantes.

Els materials del treball experimental.

Els hàbits d’higiene i salut.

Poden fer tasques en parelles.

S’interessen per…

Fer funcionar objectes.

Inventar jocs i aplicacions.

Recollir dades quantitatives per observar els canvis.

Confirmar les prediccions fetes.

Buscar informacions i explicar-les en petit grup.

Explicar les seves idees i incorporar les dels companys.

Autoavaluar-se i coavaluar els companys.

Fan…

Preguntes creatives però que al mateix temps són pertinents en funció de l’objecte d’estudi.

Utilitzen amb cura els instruments, estris i utensilis experimentals.

Representen les dades de manera pertinent en taules i gràfics. 

Prenen responsabilitats sobre…

Responsabilitats individuals: tenir cura del material i dels éssers vius durant un temps llarg.

La col·laboració: fer el treball experimental de manera coordinada i no diferenciant entre nens i nenes.

El temps: acabar les tasques en el moment que s’ha previst i persistir en la seva realització, tot i que no els surti sempre com s’esperaven.

S’interessen per…

Relacionar les observacions i trobar regularitats.

Plantejar problemes i hipòtesis.

Buscar informacions i reelaborar-les per donar resposta als seus interrogants.

Fan…

Anticipacions i planificacions.

Ús de les TIC.

Ús de maneres diferents per comprovar idees i expressar resultats. 

Proves per contrastar les idees.

Prenen consciència que cal considerar molts factors en les conclusions, repetir observacions i mesures i ser crític amb les evidències.

Posen en qüestió supersticions i explicacions no científiques.

Prenen responsabilitats sobre…

La persistència: en la realització de les tasques.

El rigor: sent precisos i rigorosos.

La col·laboració: per davant de la competició, incorporant propostes dels demés, sense distinció. 

La higiene i la seguretat: valoren la necessitat d’unes normes en la manipulació d’instruments i materials, i tendeixen a posar-les en pràctica.

S’interessen per…

Valorar maneres científiques de recopilar proves diferenciant-les de les opinions sense fonament científic.

Fan…

Ús d’un pensament creatiu a l’hora de plantejar preguntes i de dissenyar investigacions o artefactes quan s’enfronten a situacions de la vida relacionats amb la ciència i la tecnologia.

Prenen consciència dels canvis que han tingut lloc al llarg de la història en les maneres d’explicar fenòmens o en el disseny d’instruments per a la investigació.

Prenen responsabilitats sobre…

Ser crítics: són crítics quan comuniquen conclusions, i apliquen criteris  racionals, tot i que també poden ser retòrics.

La col·laboració: mostren disposició a liderar treballs en equip i a convèncer sobre les qualitats del treball cooperatiu.

La ciència: valoren el paper de la ciència en la resolució de problemes de la humanitat (salut, medi ambient, tecnològics).

Idees clau

Neus Sanmartí, Teresa Pigrau

La dimensió actitudinal de la competència científica fa referència als valors, sentiments i emocions, motivació, interessos, actituds, creences i conductes que són bàsiques en tota activitat científica. Tots aquests components condicionen que els estudiants es puguin comprometre en el plantejament de preguntes, en els processos per donar-hi respostes i amb la presa de decisions racionals en la seva actuació personal i col·lectiva. Cal tenir en compte que el treball científic està motivat per una intensa curiositat i interès per comprendre els fets del món i el desig de trobar respostes a les preguntes i dubtes que les persones ens anem plantejant. Però arribar a uns resultats pot no ser fàcil i requereix perseverança i ser autocrític a l’hora de validar tant les proves recollides com l’explicació proposada.

Les actituds i els valors formen part de la construcció de la cultura científica. L’activitat científica escolar (ACE) necessita, per desenvolupar-se, discutir sobre els valors que l’orienten, li donen sentit, la fan avaluable i la regulen. Si els coneixements científics es presenten com si les seves afirmacions fossin objectives, universals, veritables i neutres, es podria contribuir a donar una imatge falsa de la ciència i a creure que no té res a veure amb els conflictes de valors ni amb el compromís de les persones que la duen a terme.

Per tant, l’aprenentatge científic a l’escola no pot obviar promoure un espai de reflexió interior sobre els valors que l’orienten ja que no és cert que les ciències siguin neutres i sense contingut ideològic. Moltes de les decisions sobre què investigar i sobre les conclusions d’una recerca estan condicionades pels sistemes de valors econòmics, polítics, estètics, ecològics, religiosos…, i cal tenir present que ser racional no implica deixar de tenir creences i sí deixar de ser crèdul.

En el context escolar, també és important l’actitud de l’alumnat envers la ciència, és a dir, la predisposició personal cap el seu coneixement i l’avaluació que cadascú en fa. Aquesta avaluació està condicionada per les diverses creences sobre la ciència i el seu aprenentatge, i influeix en si agrada o es rebutja aproximar-se a aquest camp del saber. Per tant, sense promoure el desenvolupament de l’empatia cap a la ciència serà difícil que l’alumnat aprengui un coneixement científic significatiu.

També cal tenir en compte la diferència que es dóna entre gèneres, ja que es tendeix a considerar que l’activitat científica és més pròpia d’homes que de dones i sovint aquestes queden en segon terme. A vegades, des de la mateixa ciència la discriminació de les dones s’ha justificat per diferències biològiques, però si es valora la igualtat entre les persones no tindrà sentit argumentar sobre la preponderància d’un sexe sobre l’altre a l’hora de fer ciència.

Aquestes reflexions ens porten a reconèixer que la dimensió actitudinal de la competència científica és quelcom complex. Per afrontar el seu desenvolupament, en aquest document es distingeix entre les actituds cap a la ciència i les actituds científiques. Les primeres es refereixen a l’interès per l’activitat científica (gust per relacionar causa-efecte, valoració del paper de la ciència i de les persones científiques –home i dona- en la vida diària qüestionant les supersticions, etc.), i les segones a la predisposició per aplicar una activitat investigadora fonamentant les explicacions en proves empíriques, en el dubte sistemàtic i en ser crític i rigorós, per col·laborar amb d’altres en la recerca de proves i en la gènesi d’interpretacions, etc.

Rúbrica de la dimensió actitudinal de la competència científica

Rúbrica de la dimensió actitudinal de la competència científica

Capacitats

Criteris de realització
 
Criteris de resultats

Adoptar actituds cap a la ciència, el seu aprenentatge i la comunitat científica

Nivell Expert

(excel·lent, molt ben fet i desenvolupat)

Nivell Avançat

(notable, força bé, en procés…)

Nivell Aprenent

(està començant, regular…)

Nivell Novell

(si té ajuda pot fer les tasques, li cal ajuda)

Demostra predisposició per observar i adquirir nous coneixements, habilitats i actituds científiques

Valora el paper de l’home i de la dona en la recerca científica al llarg del temps.

Diferencia la ciència d’altres interpretacions no científiques i posa en qüestió mites i supersticions i explicacions paracientífiques

Adoptar actituds científiques

Mostra sentit crític, dubte sistemàtic, creativitat, apertura, interès, perseverança

Tendeix a extreure conclusions objectives, lògiques i curoses

Coopera amb els altres en les activitats científiques i posa l’esperit de col·laboració davant del de competició