Relaciona so-grafia, en els casos unívocs: una lletra, un so.
A partir del seu nom, comprova que un so es pot escriure amb més d’una lletra (Júlia, Oriol), i que una lletra pot tenir dos sons (Carles, Francesc).
Prova de reproduir paraules conegudes. Escriu o llegeix paraules que reconeix perquè formen part d’escrits memoritzats.
Llegeix amb seguretat les lletres de poca dificultat, com t, d, p, m, f, l.
Reconeix la majoria de lletres, les associa a noms o a rètols de la classe.
A partir de lletres mòbils o bé amb el teclat de l’ordinador, s’adona del funcionament de les lletres per confegir paraules. Comprova que, si canvia una lletra, en surten paraules diferents: pi, vi… S’adona que, a vegades, les lletres van de dues en dues: ss, rr. Comprova si algun nom de la classe té dígrafs.
Li agrada descobrir si a la classe o al carrer hi ha alguna paraula que pot llegir
S’introdueix a altres signes gràfics que formen part del text: punt, admiració, coma…
Descobreix l’emoció de l’escriptura: Lletres que cada infant “dibuixa” i que algú les pot llegir. Per això el diàleg amb l’adult és bàsic: Què hi volies escriure? Amb lletres del teu nom, què hi pots escriure? …