Es poden tenir moltes dades, i fins i tot haver-les analitzat, però si no es prenen bones decisions per tal d’aprendre, no serviran de res les hores dedicades. Les decisions que serveixen per aprendre són les que prenen els propis aprenents en interacció amb companys i amb persones adultes, perquè només ells mateixos poden corregir-se per superar les dificultats i poder fer el proper pas. Per fer-ho cal tenir present que:
- Per aprendre, no es regulen els resultats d’una tasca, sinó algunes idees o procediments que s’han activat al realitzar-la, les accions aplicades, o fins i tot els sentiments que ens ha generat la seva realització.
- Les propostes han de concretar què cal canviar en relació al pensament, l’acció, les maneres d’expressar-se o les emocions, com canviar-ho i per què aquesta decisió pot ser idònia. Cal que les propostes les concreti el propi alumne (amb l’ajuda d’adults i de companys), ja que és l’únic que pot corregir-se.
- Els errors, obstacles o dificultats s’han de regular un a un. Quan n’hi ha molts, no es pot pensar que cal superar-los tots alhora. Per tant, és important prioritzar, començant per les dificultats més bàsiques.
La carpeta d’aprenentatges o portafolis és l’instrument més idoni per explicitar la presa de decisions (i de fet, tot el procés d’avaluació, ja que també hauria de recollir les dades i la seva anàlisi). Però també n’hi ha d’altres: contractes didàctics i propostes explicitades en activitats de coavaluació, entre d’altres.