Exemples de procés per consensuar criteris d’avaluació

Exemples de procés per consensuar criteris d’avaluació

Escola La Roureda, 6è, Mercè Mas, Sant Esteve de Sesrovires

Els alumnes han fet experiments relacionats amb els canvis de l’aigua al llarg del cicle natural. Cada equip d’alumnes ha fet un experiment d’un dels canvis, que després haurà de repetir davant dels companys i explicar-lo.

Taula d’avaluació de l’explicació oral d’un experiment sobre el cicle de l’aigua (E: expert, Av: avançat, Ap: aprenent i N: novell).

Abans de començar a preparar la presentació oral han consensuat, entre tota la classe, una taula amb els criteris d’avaluació de realització. Aquests alumnes ja coneixen la Base d’Orientació per pensar  sobre els experiments, a partir de plantejar-se preguntes del tipus: què volem saber? Què tenim? Què fem? Què creiem que passarà? Què passa? Per què passa? Quines proves tenim d’aquest perquè passa? i, per tant, ràpidament fan propostes aplicables als experiments realitzats.

Quan cada grup fa la presentació, els companys i la mestra omplen la taula, que després lliuren a l’equip que ha fet l’exposició.

Aquest equip ha de fer un resum de les recomanacions rebudes i decidir quines tindran en compte una propera vegada i per què.

Exemples de representació d’objectius

Abans d’iniciar un projecte

Escola Bellaterra. 3r de primària. Representació d’objectius abans d’iniciar un projecte i del procés per a la seva regulació

A partir d’una conversa inicial al començament d’un projecte sobre l’hort, durant la qual es parla del que ens pot interessar o necessitem aprendre sobre les plantes, cada alumne escriu les tres coses més importants que creu que aprendrà.

Vegem seguidament les expectatives que expliciten dos alumnes de la mateixa classe:

Les expectatives de cada alumne són molt variades. Unes se centren en idees més conceptuals, d’altres procedimentals i d’altres, fins i tot, actitudinals.

Posteriorment, es comparen les diferents representacions i en gran grup s’acorda què voldríem aprendre a partir del projecte. Finalment, s’avalua si els objectius han evolucionat i si s’han assolit.


Després de realitzar una activitat

Escola Baloo, P5, Conxita Romeu, Barcelona. Exemple de representació d’objectius després de realitzar una activitat i del procés per a la seva regulació

Foto: Escola Ses Rotes Velles (Mallorca. Cristina Carrasco.

Després de fer una activitat experimental per aprendre a reconèixer de què depèn que una ombra sigui gran/petita o nítida/difuminada (realitzada a una aula on habitualment els nens i nenes aprenen psicomotricitat), la mestra els demana que diguin què creuen que han après avui.

  • Uns alumnes (més o menys la meitat de la classe) reconeixen l’objectiu i parlen d’aprendre a fer que surtin ombres grans i petites i que es vegin bé. 
  • La resta diuen “psicomotricitat” o  a moure’s.

A partir d’aquestes representacions, la mestra els demana que s’ho repensin: quines raons tenim per dir cadascuna d’aquestes afirmacions? Els nens i nenes que havien expressat la segona idea ràpidament canvien de parer. 

Exemple d’heteroavaluació

Exemple d’heteroavaluació

Escola Baloo, 2n, Mercè Marimon, Barcelona

Els alumnes han sortit al pati, han observat les ombres i fan un dibuix per representar-les. La mestra els planteja preguntes per tal de promoure la seva autoavaluació. Les preguntes estan pensades per estimular que els nens i nenes vagin reflexionant sobre tot el que han de tenir en compte per pensar com són les ombres i com s’originen, és a dir, en la Base d’Orientació que més endavant podran deduir i explicitar. Una vegada introduïts els dubtes, tota la classe va voler tornar al pati per observar-les de nou i refer el dibuix.

Exemple de coavaluació entre iguals

Escola Banús, 2n, Santa Coloma de Gramenet

2n de primària

Els alumnes han realitzat un experiment i en redacten l’informe. Després de consensuar amb tot el grup-classe els criteris d’avaluació, cada parella d’alumnes avaluen els informes de dos companys a partir d’identificar en el text on es parla de les accions fetes (subratllen amb diferents colors les accions), analitzen  què han escrit i fan propostes als companys per millorar-ho.

La finalitat reguladora de l’avaluació

La finalitat reguladora de l’avaluació

Aprendre comporta identificar les dificultats i els errors, comprendre quines són les seves possibles causes i prendre alguna decisió sobre com superar-les. Per tant, s’aprèn a partir dels errors, de les dificultats o dels obstacles, tot avaluant-los, és a dir, identificant-los, entenent-ne les causes i prenent decisions per superar-los. És el que en diem avaluació formativa o formadora.

Escola Coves d'En Cimany. Teresa Pigrau. 5è de primària.

L’error és quelcom normal en tot procés d’aprenentatge. Si un alumne realitza bé una tasca la primera vegada que la fa, sol ser que o bé ja la sabia fer o bé l’ha copiat. En ambdós casos, però, no hi haurà cap aprenentatge. Per tant, l’avaluació amb finalitat reguladora requereix la creació d’un clima d’aula en què l’error es pugui manifestar sense que sigui penalitzat, i on tothom es pugui expressar, s’escoltin les propostes, es valorin i s’integrin quan es considerin vàlides.

Veure exemple

Cliqueu sobre la icona per veure un vídeo-exemple d'avaluació reguladora

El error, un medio para enseñar

Cliqueu sobre la icona per veure en format PREZI l´article de Astolfi J.P. (1999). El error, un medio para enseñar. Colección: Investigación y enseñanza, 15. Sevilla: Ed. Díada.