Xarxa sistèmica per analitzar les idees de l’alumnat sobre les causes i solucions de problemes ambientals

Font: Cunill, M.A., Melià, R., Ferrés, C. IES La Garrotxa d’Olot

Als alumnes se’ls proposa la lectura de titulars dels diaris i se’ls demana la seva opinió sobre possibles causes dels problemes que recullen i també de solucions que creuen que es podrien adoptar.

Per analitzar les idees que expressen es pot utilitzar aquesta xarxa sistèmica:

Xarxa sistèmica per analitzar les idees sobre la interpretació dels canvis d’estat en base a la teoria corpuscular de la matèria

Font: Escoles experimentals LOGSE, 7è EGB i 1r ESO

Els alumnes han dibuixat com s’imaginen l’aigua per dins (la distribució de les partícules) en els tres estats. Les representacions són molt variades, però es poden identificar quines són les característiques representades. Cada alumne pot analitzar el seu dibuix i també els dels companys i reconèixer les que no ha tingut en compte i pot millorar.

Per analitzar les idees que expressen es pot utilitzar aquesta xarxa sistèmica:

Xarxa sistèmica per analitzar idees sobre “com és que veiem els objectes?”

Font: Jaume Jorba i Rafael Rodríguez, IESM Juan de la Cierva,1r ESO

Els alumnes han dibuixat el seu pensament sobre el camí que segueix la llum al veure el llibre. En aquesta entrada trobareu l’exemple de pregunta oberta que s’ha fet a aquests alumnes.

Per analitzar les idees que expressen es pot utilitzar aquesta xarxa sistèmica. Exemple 1r ESO:

 

IDEESCOM S’EXPRESSEN
La llum viatjaLa llum viatja des de la làmpada al llibre que la reflecteix a l’ull
 La llum va del llibre a l’ull
 La Llum entra a l’ull directament de la làmpada
 Altres
No es refereix al camí que segueix la llumEl sentit de la vista ens permet veure
 La llum de la làmpada ens permet veure
 Altres

Xarxa sistèmica per analitzar com els alumnes matematitzen l’espai

Font: Jaume Jorba i Rafael Rodríguez, IESM Juan de la Cierva,1r ESO

Els alumnes han representat la unió entre diferents poblacions.

Exemples de dibuixos d’alumnes de 1r d’ESO:

Per analitzar com matematitzen l’espai es pot utilitzar aquesta xarxa sistèmica:

No identifica línies rectes i és icònic

Identifica línies rectes, el punt interior, el camí més curt entre dos punts, però no entre punt i recta (haurien de ser perpendiculars). La representació no és icònica i utilitza relacions geomètriques.

Xarxes sistèmiques

Xarxes sistèmiques

Una xarxa sistèmica és un instrument ideat per Joan Bliss, que recull els diferents significats que hi ha darrera d’una expressió o dibuix. Quan els alumnes les utilitzen per analitzar les seves produccions, aquesta possibilita que pensin en què volien dir o fer o en la idea de fons, i que no es quedin només en les paraules, en aspectes parcials d’un dibuix o en el formalisme de l’algorisme aplicat. Per exemple, dos estudiants poden utilitzar la paraula ”partícula” en les seves explicacions sobre un fenomen com el de la dissolució del sucre en l’aigua, però mentre que per a un d’ells significa un tros de sucre visible, per a l’altre es tracta d’una partícula de nivell molecular. De la mateixa manera poden utilitzar paraules diverses –“cosa”, “material”, “substància”, “element”, …-, per expressar la mateixa idea.

Bliss, J., Monk, J., &   Ogborn, J., (1983). Qualitative Data Analysis for educational research. A guide to uses of systemic networks. London: Croom Helm

El professorat

Una xarxa sistèmica la construeix el docent a partir de recollir les frases, procediments aplicats o dibuixos dels alumnes. La seva elaboració inicial és costosa, però és vàlida per a moltes generacions d’alumnes, ja que no varien els tipus de dificultats que possibilita detectar. Al professorat l’ajuda a identificar on estan els obstacles de l’alumnat, els compartits per la majoria d’aprenents i els particulars. Per tant, permet personalitzar, si cal, la retroalimentació, i ajudar a superar-los un a un. És un instrument especialment útil per analitzar els punts de partida o les dificultats que sorgeixen al llarg del procés d’aprenentatge.

L’alumnat

Els alumnes la poden aplicar per analitzar les seves produccions o les dels com-panys. A partir d’elles poden reconèixer les diferents lògiques amb les quals es pot realitzar una tasca, identificar la que han aplicat i comparar-la amb la que seria una bona resposta. Té un gran avantatge des d’una visió d’avaluació formadora, ja que només es recullen les diferents idees i no hi ha cap referència a si són correctes o incorrectes. La qualitat es pot deduir, però no és l’objectiu de l’instrument, sinó el d’evidenciar el pensament implícit en un text o dibuix (i fins i tot, en un gest).

Exemples

Exemple de xarxa sistèmica per analitzar com els alumnes matematitzen l’espai

Exemple de xarxa sistèmica per analitzar idees sobre “com és que veiem els objectes?”

Exemple de xarxa sistèmica per analitzar les idees sobre la interpretació dels canvis d’estat en base a la teoria corpuscular de a matèria

Exemple de xarxa sistèmica per analitzar com els alumnes llegeixen un gràfic funcional

Xarxa sistèmica per analitzar les idees de l’alumnat sobre les causes i solucions de problemes ambientals

Exemple de xarxa sistèmica per analitzar les idees de l’alumnat sobre els adjectius


Graelles de criteris d’avaluació i rúbriques

Graelles de criteris d’avaluació i rúbriques

Per explicitar i compartir els criteris d’avaluació podem utilitzar diferents instruments que ho facilitin. Recordem que és convenient diferenciar entre: 

Criteris d'avaluació de realització

Es relacionen amb la resposta a la pregunta “què haig de fer (o en què haig de pensar) per fer un determinat tipus de tasca?”. (Sovint coincideixen amb les accions incloses en una Base d’Orientació).

Criteris d'avaluació de qualitat

Es relacionen amb la resposta a la pregunta “com puc saber si ho faig bé?”

La majoria d’instruments només concreten els criteris de realització i, en canvi, els de qualitat sovint es redueixen als clàssics “molt bé, força, regular, poc…” o “1, 2, 3, 4”, sense explicitar què s’entén per molt bé o per poc, ni tampoc fent referència als obstacles que possiblement caldrà superar si la tasca no es fa prou bé.

És important tenir present que la funció prioritària d’aquests instruments no és la de qualificar numèricament resultats d’aprenentatge, sinó la de promoure la regulació del mateix procés d’aprenentatge, ja que possibilita reconèixer què no es fa prou bé, en què es pot millorar i com superar els obstacles identificats  

Compartir els criteris d’avaluació es pot fer des de l’inici del procés d’aprenentatge, tot i que no és recomanable perquè, normalment, l’alumnat no se’ls pot representar. Per tant, és desitjable anar-los concretant mentre es van construint els coneixements necessaris. Una vegada definits juntament amb l’alumnat, es poden utilitzar en l’avaluació de tasques similars i, en relació a cadascuna d’elles, es poden concretar indicadors específics. 

Exemples d'instruments
amb aquesta finalitat:

Xarxes sistèmiques

permeten recollir diferents significats

Taules o llistats

DE CRITERIS D'AVALUACIÓ

Rúbriques

permeten objectivar els criteris d'avaluació

Contractes d'avaluació

permeten reflexionar per escrit a les dues parts

Teranyina per avaluar el treball per projectes en el marc d’una escola

Teranyina per avaluar el treball per projectes en el marc d’una escola

Font: Equip CDEC Infantil-primària

En el marc d’una escola, l’equip de mestres avalua com es va progressant col·lectivament a l’hora de fer el treball per projectes (o similar). S’han discutit prèviament els criteris que s’aplicaran per valorar les diferents pràctiques.

Cada mestre té un full amb l’esquema global i situa la seva valoració. Un dels membres de l’equip fa la mitjana i dibuixa la teranyina. Cada curs es torna a fer, es compara amb el curs anterior i es prenen decisions sobre els aspectes que es valora que cal millorar (l’exemple de teranyina que es mostra no correspon als criteris descrits).

També és possible construir una teranyina ‘de curs’, que reculli les valoracions dels mestres de cada nivell educatiu.

Diana per identificar i regular dubtes

Font:  Teresa Pigrau

Després d’haver après sobre les plantes (com són, i com duen a terme les funcions que les caracteritzen com a éssers vius), els alumnes pensen quins dubtes tenen o preguntes que encara no sabrien respondre. Els anoten en diferents post-it que situen a una diana com la del dibuix.

Una vegada recollides, es van llegint els escrits, i el que sap (o creu que sap) la resposta la verbalitza. Si no hi ha acord, s’organitza un debat. L’alumne que ha formulat la pregunta, escriu en el post-it la resposta consensuada.

Diana per compartir amb les famílies els nivells d’aprenentatge

Font: Mercè Mas. Escola La Roureda (St. Esteve de Sesrovires). 6è primària.

En aquest exemple, els alumnes autoavaluen aspectes relacionats amb el seu nivell de competència, decidits col·lectivament. Aquesta autoavaluació es contrasta amb l’avaluació de la mestra i, si hi ha acord, és part de l’informe que reben les famílies. Possibilita que els aprenents puguin argumentar els seus punts forts i els que no ho són tant, i prendre acords sobre en què i com millorar.

Com es pot observar en l’exemple, no sempre els alumnes s’autoavaluen positivament.