3 i 4 anys. Rúbrica de la C. Comunicativa

Àngels Prat Pla

Aquesta rúbrica planteja criteris per a poder avaluar els aspectes de la competència lingüística de l’alumnat. Aquests criteris es corresponen amb els presentats en la base d’orientació de la competència lingüística per a 3 i 4 anys, però en la rúbrica s’expliciten els diferents nivells de desenvolupament de la competència que pot adquirir l’alumnat.

De la mateixa manera que la base d’orientació, la rúbrica té tres apartats que es corresponen amb el desenvolupament del llenguatge oral, la lectura i la escritura.

La llengua oral, base del pensament i l’escriptura

Parla, reflexiona i juga amb la lectura del codi escrit

Escola Maria Lluïsa Serra, Maó, Menorca. 10 minuts diaris de lectura lliure.

Parla, reflexiona i juga amb els grafismes i l’escriptura

Aquesta rúbrica es pot descarregat en format pdf aquí.

També es pot obrir en format Google Drive, que permet fer còpies i editar al gust de cada centre.

L’aprenentatge de la lectura i escriptura requereix la pràctica d’activitats metacognitives: els infants fan, però sobretot pensen i verbalitzen les accions. Un grafisme deixa de ser un traç si, un cop l’ha fet pot explicar:
Què hi ha volgut escriure? En què s’ha fixat per fer-ho? Com ho ha fet per escriure?
Aquestes preguntes, amb les corresponents respostes, donen informacions valuosíssimes als mestres per saber les idees dels infants sobre l’aprenentatge de la llengua escrita.

3 i 4 anys. Introducció

Àngels Prat i Pla

L’objectiu de l’etapa 3-4 anys

L’etapa corresponent a 3 i 4 anys és de descobriment de la llengua escritaS’hi presenten conjuntament la lectura, l’escriptura i la llengua oral, que és l’instrument que en fa possible l’aprenentatge. Les tres dimensions (lectura, escriptura i oralitat) són indestriables en una situació d’ensenyament-aprenentatge. 

La funció del/la mestre/a

Escola M. Lluïsa Serra, Maó, Menorca.

En aquesta etapa la funció del mestre és d’acompanyament, de suport, d’interpretació de les accions dels infants. Es proporcionen materials escrits de tot tipus, que tenen com a funció fer adonar del sentit que té tot allò que algú ha escrit. Al mateix temps es proposa la pràctica d’habilitats cognitives que, com la memòria, la comparació, la capacitat de deduir, el dubte i la seguretat, l’observació, entre altres, són els pilars que suportaran la lectura. 

La centralitat del llenguatge oral

Un acompanyament bàsic en aquest camí cap a l’aprenentatge de la llengua escrita és la comunicació amb un mateix, amb el grup d’iguals i amb l’adult. Bona part de les propostes de descobriment (d’un text, un nom, un rètol) tenen lloc a partir del llenguatge oral. Se’n fa ús en moltes tasques de comunicació i de reflexió personal. Si un infant sap explicar com ho fa per  identificar el seu nom, per reconèixer un conte, per recordar una cançó, és senyal que ha adquirit unes competències vàlides per a tot el procés d’aprenentatge. Si aquestes reflexions es fan en grup, la reflexió s´enriqueix i tots els infants en  participen.

Escriure, llegir i parlar

Grafismes primitius

Destaquem la funció de l’adult, que és qui interpreta el pensament de l’infant en les tasques quotidianes en els seus avanços, a vegades tan mínims, que només els pot valorar qui fa el seguiment dia a dia. Així si una nena ha de llegir una etiqueta a l’armari de les sabatilles i pensa que diu “sabatilles d’estar per casa”, haurà fet una feina increïble: sap que l’etiqueta es pot llegir i que el context és orientador i hi adjudica sentit. Ha fet un gran pas en lectura. En grafisme, es proporcionen unes orientacions que, a l’aula, s’hauran de completar o modificar perquè s’adequï al grup. L’infant, quan imita el traç dels adults, té intenció comunicativa, i així ho ha de rebre l’adult, com una provatura que, de mica en mica, anirà evolucionant per acostar-se al model. 

La lectura

Pel que fa a lectura, es proposen activitats destinades a esbrinar el sentit d’un escrit, és el que se’n diu lectura descendent, en què es prioritza el sentit per sobre el reconeixement de les lletres. Només en algun cas, especialment a través del nom de cadascú es fa atenció a les lletres, al reconeixement i so, que en edats posteriors s´anirà ampliant. 

4 anys. Conversa sobre llibres Escola Algaida. Mallorca. Joana Sorell.

La vida real dins l’escola

Les tasques escolars d’aquest període haurien de ser motivadores, emocionants, engrescadores, perquè les eines de treball que es donen han de servir perquè cada infant pugui avançar fins i tot sol. L’escola, el carrer, la casa són espais molt estimulants per aplicar estratègies practicades en grup. Els espais on es mouen es poden convertir en un gran centre escolar i alhora, l´escola s’ha de convertir en un mirall de la vida de la casa i el carrer.